 |
| El Mas Teixidó |
El passat 14 d’abril, conmemoració de la proclamació de la República Catalana (dins de la Federació Ibèrica), ens vàrem retrobar a Cabra del Camp per fer una calçotada.
En Josep Maria, mestre de discursos incendiaris, revoltant els calçots.
En "Pepeluí", expert en nostrats calius, afegint llenya al foc.
En Joan, senyor del paratge, dirigint el "Cotarro".
Calçotaires afumats.
Endrapadors de calçots desvagats.
No era la primera vegada que en colla ens trobàvem
al Mas Teixidó, perquè el desembre del 2014 ja havíem fet una “Clotxa” (sempre
pel tiberi), però aquella vegada tot i que vàrem ser més gent, havia estat
convocada “en petit comitee” i no es va publicar al blog.
En Jaume, camerograf oficial de ClanTV enregistrant-ho tot.
Aspecte de la producció en sèrie, cadascú amb la seva responsabilitat.
La Maria Rosa preparant l'aperitiu.
Lamentablement van faltar alguns membres destacats de la colla per compromisos
anteriors.
Nois i noies, us heu perdut un esdeveniment excepcional! Ho sentim
per vosaltres.
En aquesta ocasió les "Ladies" van estar alliberades de la cuina pels "mascles alfa".
No així però de la logística, feina que va recaure sobretot en la Margarida.
Mira quin pitet més xulo!
 |
| Auca d'una digna calçotada |
Tornem-hi, encara
atiant el foc.
atiant el foc.
En Pep, que diu que els calçots que van per terra també són bons.
Fins i tot vàrem tenir pitets amb la marca de la casa!!
Les quadres d'en Pep.
Obertures en
Do Major
En Joan impartint una classe magistral sobre ingestió de Calçots.
Els alumnes assistents al Màster escoltant i aprenent atentament.
Ara toquen les botifarres, les costelles, la carn en soma.
El tiberi continua.
Ah! I la salsa dels calçots, recepta de l'avia, la mare dels Blanc, que era tant bona que vàrem continuar fent-la servir per la carn!!
1
2
3
Observeu la depurada tècnica emprada pels experts en caragolar metres i metres de botifarra sobre la graella
4
5
6
1
2 I que em dieu de la tècnica estilitzada d'en Josep Lluís per tombar el rotllo de botifarra.
(Ara me'n he adonat que com que és de ERC es diu Josep Lluís aquí i en la Xina)
3 |
| Aquí es demostra que les dones no ens necessiten per res |
Com que era 14 d'abril teníem cava de la república.
A can Blanc les gotes són de Cardhu
La sobretaula és l'hora de les confidències.
Que consti que jo no volia "un posado", però van mirar a càmera.
...Jaume, i tu com ho veus això dels CDRs...
Aviam Zac, ensenya-ens les dents, com és que t'ho jales tot?
Ospa tiu, si portes un cotxe a la boca. Ara entenc perquè menges tant, i tant ràpid.
 |
| La foto de grup |
Amb la tradicional foto de grup no es va acabar la cosa. Després vàrem visitar el casalot dels senyors del Mas Teixidó, que pel que no ho sabíeu, és una mena de museu del que tot son peces interessants, fotos històriques i una taula molt entranyable.
Però l'hora de l'anyorança va ser, per alguns, al matí quan vàrem anar a presentar els nostres respectes a en Josep Blanc al cementiri.
Tal com era previst, el terra era molt embarrat perquè fins la mateixa matinada va ploure, però el temps ens va respectar i només van caure unes minúscules gotes, comptades amb els dits de les dues mans de cadascú de la colla.
180 gotes en total. Qui no ho cregui que les vagi a comptar.
En Joan i la Margarida després d'insistir-els-hi repetidament només van accedir a passar comptes de la carn i ens van obsequiar amb tota la resta. Això amb la peregrina raó de que tot lo altre ja ho tenien a casa, és a dir, els calçots, el pa, el vi, un cava boníssim i fins i tot les "gotes" de Cardhu.
Una jornada per recordar, una vivència irrepetible, uns amfitrions inigualables.
Text: J. M. Cortés
Fotos: Pep Arisa i Joan Miquel
Vídeo: Jaume Llobera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada