"AQUEST PAÍS, SI S'HA DE SALVAR, EL
SALVARÀ LA GENT"
Josep Fontana
Un any més hem
participat, de forma activa, en la manifestació de l’Onze de Setembre.
Enguany
però, el persistent clam per la llibertat del nostre poble, l’hem focalitzat -amb
noms i cognoms- en l’exigència de
llibertat per als presos/es polítics, els exiliats/es i els injustament represaliats.
Aquells de la colla
(i les seves famílies) que hi han pogut anar, s’han anat repartint -en funció de
la proximitat a llurs domicilis o d’altres condicionants, com el d’estar propers
a àrees d’esbarjo per als nets...- en els diferents trams de la concentració.
Malgrat la duresa del
moment, l’independentisme s’ha mobilitzat de forma persistent, massiva, festiva
i pacífica però, alhora, reivindicativa.
Adjuntem algunes
fotografies i un anàlisi d’en Vicenç Villatoro que, creiem, sintetitza
magistralment el que molts de nosaltres pensem.
PERSISTIR
La manifestació de l’Onze
de Setembre (d’ahir) ha superat les expectatives i ha servit exactament per al
que havia de servir: per demostrar que l’independentisme no era a Catalunya una
moda passatgera i frívola, sinó una dada persistent amb què s’ha de comptar.
Que té una enorme capacitat de resistència: un any terrible de repressió no l’ha
desinflat, i a sobreviscut a molts dels qui el donaven per liquidat. I que té,
a més, l’hegemonia social a Catalunya (només un referèndum permetrà saber si
també té la majoria). Perquè l’hegemonia es demostra construint i no arrancant.
I les diferències en el volum i les formes de presència al carrer entre l’independentisme
i l’unionisme són clamoroses. Si a Madrid es miressin seriosament les imatges
de la manifestació (els gabinets d’anàlisi, no tan sols els de propaganda),
arribarien a la conclusió que la seva estratègia per desactivar l’independentisme
ha fracassat. Gràcies a la repressió i la intransigència no hi ha república, és
cert. Però no han aconseguit desmobilitzar gens els sectors més dinàmics de la
societat catalana. La manifestació els ha dit això: que la remor persisteix i
que no baixa. I que, malgrat tots els patiments, el temps va a favor d’aquesta
remor que s’ha sentit a la Diagonal.
Vicenç
Villatoro. Diari “ARA” 12.09.2018.
Vídeo d'en Jaume: https://youtu.be/Uk6LL2UrNp4
Gràcies a tots/es per la vostra participació i per enviar les fotos i el vídeo.
Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada