REFLEXIONS DAVANT D'UNA IMATGE...
En un d’aquests espais a Facebook,
on els aficionats a la història, hi pengem (i mirem) velles fotografies i algun
comentari sobre imatges i fets del passat, m’ha sorprès i entristit veure la
imatge que encapçala aquesta entrada.
La fotografia és del Blog FOTOS ANTIGUES
DE BARCELONA i l’ha penjat la Maite Herrera Hernández.
El peu de foto que hi ha posat diu:
“Antic membre de la Filharmònica de
Barcelona en un camp de concentració, el marc de l'any 1939. Fotògraf: Robert
Capa.”
Al cap de poca estona un lector
d'aquell mateix blog, en Miquel Gisbert Margarit, hi ha afegit el següent comentari ampliant-ne la informació : “Es el camp de refugiats de Bram a França, prop de Carcassona,
a l'Aude. Robert Capa 1939.” I n’ha afegit la font (1).
Un refugiat republicà que, un cop a França, va anar a parar a un camp de concentració. Un vençut, amb un futur
incert, lluny de casa seva i dels seus.
Quina expressió més trista la d’aquest
vell músic... la d’aquesta persona !!. Quina cara de pena... !!. Quina mirada,
amb uns ulls d’on no en surten ni llàgrimes... !!. On devien estar els seus pensaments...
!!!. Que se’n devia fer d’ell... ?
La fotografia, tinc de reconèixer
que m’ha colpit, m'ha produït una forta impressió, m’ha fet recordar que avui també (ens ho mostren sovint les imatges de la televisió) hi ha nombroses persones
(i famílies senceres) que, per raons polítiques, econòmiques o per la guerra
es troben en la mateixa situació.
Potser la diferència, amb la imatge del vell music de la fotografia, és que en els refugiats d'avui no ens hem entretingut a mirar-los els ulls...
Pensem-hi, posem-nos en la seva
pell i, solidàriament, fem-los costat.
Una abraçada.
NOTA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada