dimecres, 5 de juny del 2019

UN ESMORZAR AMB SORPRESA


O la crònica fotogràfica del sisè esmorzar de forquilla.
4 de juny de 2019


El Xiringuito La Ona a la platja de Premià


Vàrem començar a fer esmorzars de forquilla en petit comitè. Comitè definit pel nucli dur dels remenadors de cireres, és a dir el COMECLOG.* La raó expressada, tot i que no ens calen raons per seure al voltant d’una taula, era que la comissió necessitava reunions per organitzar les sortides xino xano i les altres activitats del Clan. Així varen ser les primeres, algunes sense que fossin relatades en aquest blog com a tal esmorzar. Després vàrem trobar-li la gràcia i ho disfressarem de matinal cultural, i finalment ens vàrem descarar i ja són esmorzars sense embuts.

El darrer abans d’avui va ser especial perquè celebràvem la re-trobada amb en Xus Gasulla.


Trobada al lloc habitual

Com que ja havien passat tres mesos i ja som a l’estiu, i en Lirola és assidu de la Ona, ens va convocar a un esmorzar de forquilla. El temps atmosfèric que és propici, els bocates fantàstics, les tapes, i sobretot la morralla del lloc ens ha convençut i ens hem aplegat fins a catorze.
"Papá ven en tren"

Després del tunel de Mongat ve el de Premià

Breu passejada des de l'estació










Entre la platja i el tren

En Lirola ja ens esperava a la Ona




















































Llavors en “Pepeluí”, organitzador del esdeveniment, ens ha anunciat una sorpresa. No ens ha dit d’entrada quina era la sorpresa, ha esperat que tothom hagués triat el que menjaria i llavors ens l’ha presentat. Havia aconseguit que l’Oscar del Valle, un dels històrics” del grup escolta, vingués a fer la cervesa amb nosaltres.
Oscar del Valle, ahir

Si, aquell scout que era de la “quinta” del Lirola, del Llorenç i del Josep Blanc, si aquell que va ser membre cofundador del Clan i el seu primer cap, si, si, aquell que tot just aterrat procedent de Méxic es va posar en contacte amb en Beltran i se’ns va aplegar a nosaltres -fent-nos “dentetes” explicant-nos els recursos i l’organització dels scouts d’allà- al mític local de la Gran Via.
L'oscar, abans d'ahir. Foto vintage recuperada

La seva pista s’havia esvaït, perquè els estudis de medicina i després, les seves obligacions professionals, el van allunyar de nosaltres, però no podem dir que l’haguéssim perdut. En Pep Arisa i en Josep Lluís Lirola el tenien localitzat.
Realment va ser un esmorzar de forquilla

Bé de forquilla i dits!!

I una llarga sobretaula

El temps ens va acompanyar

Podria dir que tots plegats hem aprofitat per posar-nos al corrent de les vivències de cadascú, però faltaria a la veritat, perquè en ha faltat temps. Ja ho sabeu, com diem sovint als nostres nets, “...no es parla amb la boca plena...”, així que una mica si que ho hem fet, però ens hem emplaçat a trobar-nos en un altre ocasió per acabar la feina iniciada.

A la Ona, com sempre el “jalar” molt bé, la cervesa fresqueta, el lloc ideal i l’ambient perfecte.

Un esmorzar, doncs i en aquest cas, “de forquilla i dits” de categoria !!!


Joan Miquel


* Nota pels que ja tenim números del Alhzeimer:
COmissió de la MEmòria del CLan del Os Gris (A que mola).

El vídeo de l'esmorzar:




I el poema per acabar:


Asseguts a la vora de la mar


Asseguts a la vora de la mar
en bona i llarga taula ens hem aposentat
i a l'Ona de Premià  hem degustat 
d'un bon esmorzar.

El bon solet ens ha acompanyat
i els que en l'àpat hem participat
la bona sintonia amb la brisa de la mar
a tothom ens ha encisat.

Que sí morralla, que sí xipirons, que sí musclos
 que sí calamars, que sí croquetes, que sí entrepans
 que sí formatge, tot ens ha delectat
i amb fresca i bona cervesa, i amb bon vinet blanc
tot ha estat ben regat.


 Bona pensada de l'amic Josep Lluis Lirola
eficient amfitrió i gentil organitzador
hem d'agrair-li aqueixa entranyable trobada

Als xinos-xanos de la bona conversa s'ha afermat
la grata sorpresa ha estat que l'amic Oscar del Valle
s'ha presentat, que molts de nosaltres
d'antuvi que no el vèiem.
Cal felicitar-nos tots, de gaudir de tant bonic matí

Asseguts a la vora de la mar
entre Ona i ona els somriures han abundat.

Premià de Mar, dimarts 4 de juny de 2019


Poema: Enric Cots Wangüemert
Fotos: J.M.C. i Jaume Llobera i Arxiu del Clan
Vídeo: Llobera's Filmets

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada