Després de la 99ena. sortida ve la del centenari i comencem a festejar-ho. És per això que hem recordat que us havíem promès de publicar altres poemes del nostre poeta xinoxanaire l'Enric Cots.
Aquí en teniu tres més de la prolífica obra d'en "Quique".
En el dia de Sant Jordi d'enguany, l'Enric envoltat de llibres i de festa es va encomanar de la diada, i lletraferit com és, ens va obsequiar amb aquests versets:
El llibre dels llibres. A la diada de Sant Jordi
El llibre dels llibres
la rosa de les roses
una paraula, un pensament
del pensament a la paraula recitada
De la llibertat a la nostra identitat
com la sang de les venes que passeja
per les nostres emocions, i que caminen
per el rierols, dreceres i muntanyes nostrades
Nasqué la diada, nasqué un sentiment, Sant Jordi
arrels de la nostra terra, arrels de la nostra creativitat
mans agafades, roses regalades, petons retrobats
i tot sota el parany dels llibres plens de vida enriquida
El llibre dels llibres
la rosa de les roses
una paraula, un pensament
del pensament als paisatges de paraules estimades.
El llibre dels llibres
la rosa de les roses
una paraula, un pensament
del pensament a la paraula recitada
De la llibertat a la nostra identitat
com la sang de les venes que passeja
per les nostres emocions, i que caminen
per el rierols, dreceres i muntanyes nostrades
Nasqué la diada, nasqué un sentiment, Sant Jordi
arrels de la nostra terra, arrels de la nostra creativitat
mans agafades, roses regalades, petons retrobats
i tot sota el parany dels llibres plens de vida enriquida
El llibre dels llibres
la rosa de les roses
una paraula, un pensament
del pensament als paisatges de paraules estimades.
dimarts, 23 d’abril de 2019
Enric Cots
En ocasió de la trobada a Premià per homenatjar l'Oscar del Valle, feliçment retrobat, l'Enric Cots va composar aquest poema:
Asseguts a la vora de la mar
Asseguts a la vora de la mar
en bona i llarga taula ens hem aposentat
i a l'Ona de Premià hem degustat
en bona i llarga taula ens hem aposentat
i a l'Ona de Premià hem degustat
d'un bon esmorzar.
El bon solet ens ha acompanyat
El bon solet ens ha acompanyat
i els que en l'àpat hem participat
la bona sintonia amb la brisa de la mar
a tothom ens ha encisat.
Que sí morralla, que sí xipirons, que sí musclos
que sí
calamars, que sí croquetes, que sí entrepans
que sí
formatge, tot ens ha deleitat
i amb fresca i bona cervesa, i
amb bon vinent blanc
tot ha estat ben regat.
Bona pensada de l'amic Josep Lluis Lirola
eficient amfitrió i gentil organitzador
hem d'agrair-li aqueixa entranyable trobada
Als xinos-xanos de la bona conversa s'ha afermat
Als xinos-xanos de la bona conversa s'ha afermat
la grata sorpresa ha estat que l'amic Oscar del
Valle
s'ha presentat, que molts de nosaltres
d'antuvi que no el vèiem.
Cal felicitar-nos tots, de gaudir de tant bonic
matí
Asseguts a la vora de la mar
entre Ona i ona els somriures han abundat.
Són tantes les ganes de tu,
que en l'espera en no tenir-te,
el teu nom s'escriu amb les lletres
més hermoses, les lletres que
dibuixen el teu amor.
L'amor que entra dins el cor,
l'amor que perdura en els dies,
en els dies que podem passejar tu i jo.
Neix l'amor i neixes tu,
com l'elixir que enriqueix la meva vida
com l'estimació que desprèn el teu ser.
Neix l'amor i neixes tu,
amor meu, amor de la meva vida !!!
Asseguts a la vora de la mar
entre Ona i ona els somriures han abundat.
dimarts, 4 de juny de 2019
Enric Cots
I romantic com ha estat sempre i també com són la majoria de poetes, un dia que no sabem si era dimarts, però que sens dubte anava molt enamorat va confegir aquest cant a l'amor:
De tu, amb tu
Neix l'amor, neixes tu
i neix la necessitat de dir-te,
t'estimo molt amor meu,
t'estimo com els somnis
en que tu apareixes al meu costat.
Neix l'amor, neixes tu
i neix la necessitat de dir-te,
t'estimo molt amor meu,
t'estimo com els somnis
en que tu apareixes al meu costat.
Són tantes les ganes de tu,
que en l'espera en no tenir-te,
el teu nom s'escriu amb les lletres
més hermoses, les lletres que
dibuixen el teu amor.
L'amor que entra dins el cor,
l'amor que perdura en els dies,
en els dies que podem passejar tu i jo.
Neix l'amor i neixes tu,
com l'elixir que enriqueix la meva vida
com l'estimació que desprèn el teu ser.
Neix l'amor i neixes tu,
amor meu, amor de la meva vida !!!
Enric Cots
Això és tot per ara, però n'hi haurà més.
26 d'agost 2019
Amb el seu permís, és clar.
Ja tenim el seu permís, ha arribat just a temps per poder sortir al blog. I cal fer una observació en honor a la veritat, i és que la cronologia dels poemes no correspon al meu relat. perdoneu-me, tinc tendència a posar "més pa que formatge".
Us transcric el correu que he rebut del Enric:
"Bon dia Joan Miquel,
Aquests tres poemes em van sortir la primavera passada, i
ara en tornar a llegir-los veig que tenen un estil força romàntic. La primavera
és la primavera.
Tu mateix si consideres de publicar-los i encaixen en la
filosofia del bloc. Jo agraït, i espero que no cansin. Em van sortir així en
plena llibertat, i si influenciats per les sortides amb el Clan Òs Gris, les
entranyables xinos-xanos. Si la natura i les excusions xino-xano resulten una
font d'inspiració per a mi, i aquest romanticisme d'algun dels meus poemes són
motivats per la natura.
Et sonarà rar, però ja fa molts dies que estic embarassat
d'un poema dedicat a la 100 xino-xano. Quan ja hagi parit, fet que jo no puc
preveure quan això succeirà, jo te'l enviaré. La poesia no respon a un fet
volitiu cerebral, surten quan volen sortir. Surten de mi, de les meves mans, em
sento mitjancer, però no autor d'ells.
Ja estem en contacte i ens veiem en aquesta propera
xino-xano
Salut"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada