dimarts, 10 de novembre del 2020

244 DIES

 


Avui fa 244 dies que la nostra colla no practica la

 seva raó fonamental de ser.

I no em refereixo al senderisme, les caminades més o menys esportives, o el “xinoxanerísme” si voleu en termes més col·loquials. Em refereixo al fet de trobar-nos per fer petar la xerrada, d’expressar opinions, de respectar-nos els uns als altres, de manifestar-nos estimació mútua.

La raó d’estimar-nos fraternalment, en soma.

L’última vegada que ens vàrem trobar va ser l’onze de març a Cardedeu, en motiu de l’aniversari de la mort d’en Juanjo. Alguns em direu que el vincle que permet que una colla d’amics tant veterana sigui tant fidel, té molt de nostàlgia. I segurament tindreu part de raó, però només és una part d’aquest vincle. Pot ser que també hi tingui part la voluntat de continuar actius a això que en diuen, eufemísticament “la tercera edat”, que sona molt malament però que seria encomiable si aquesta fos la raó de fons. Hi ha també qui s’ho pren com un repte esportiu i va sempre per davant del gruix de la colla, però a mi em sembla, potser equivocadament, que el vincle fonamental que ens uneix i ens empeny a trobar-nos és l’estimació basada en vivències passades en companyonia.

No sé si podríem reivindicar aquest fet com a bombolla de convivència, però em fa l’efecte que no colaria. I és per això que tot just al principi de la maleïda pandèmia, en aquell ja llunyà març d’enguany, i amb bon criteri “el comitè de crisis” del COMECLOG va decidir de suspendre les activitats del Clan del Ós Gris fins nou avís. I per Déu que se’ns fa llarg.

I no vàrem aprofitar la forassenyada, atropellada, improvisada i gens raonable des del punt de vista científic, “des escalada” del pas a la “nova normalitat” que ens van brindar les acaballes de juny. Possiblement per la por i la calor, o tal vegada perquè la rutina i la tradició de no fer sortides a l’estiu, ens ho van desaconsellar. Qui més qui menys, va aprofitar per fotre’s un bon àpat amb la mascareta desada al costat i al damunt de la taula del seu restaurant favorit. I tan aviat com va arribar la tardor van arribar també les noves restriccions, i... tornem-hi.

Tornem-hi, que no ha estat res. Primer, que no es permetien aglomeracions en llocs interiors si no era per estricta necessitat, que al exterior només es podien agrupar fins a deu persones, que els esports només individuals, que els espais de seguretat entre persones del ordre de dos metres, i d’altres etcèteres.

Així les coses, se’m va acudir de redactar unes premisses que servirien per fer una trobada dintre de les mesures de seguretat, que ens permetessin veure’ns sense posar-nos en perill d’agafar “el bitxo”. La cosa anava d’aplegar-nos en els cotxes convenientment separats per la distància “social” i tractava de preveure tots els possibles escenaris. Vaig posar-ho en consulta a dos dels membres del COMECLOG, i sortosament la seva proverbial prudència m’ho va treure del cap just abans de que una setmana després les autoritats competents publiquessin noves restriccions que ho van fer definitivament impossible.

A fi de que podeu valorar a quin punt de imaginació embogida, produïda per la inactivitat social, havia arribat us transcric el projecte sencer.


PROJECTE DE TROBADA

1.   Objecte de la trobada. Dinamitzar la colla del Clan de l’Ós Gris que degut a la fotuda Pandèmia estem força passius i una mica deprimits.

 2.   Tipus de trobada. Presencial. Al principi del confinament vàrem intentar algunes trobades virtuals per part d’un sector de la colla sense èxit per manca de mitjans tècnics i experiència. Cal afegir que el sector que ho vàrem provar érem els més afeccionats a les noves tecnologies. No és difícil d’imaginar que hagués passat si tothom a la colla haguéssim fet la prova.

 3.   Condicionants. Com que estem amb regulacions força estrictes a causa del COVID 19 no podem desafiar a la Generalitat ni al Gobierno (ganes no en falten) perquè som massa petits per guanyar, en contraposició a la dita de “Too big to fail”. En conseqüència, respectarem al peu de la lletra les limitacions actualment imposades. Procurarem de fer-ho en dia festiu per propiciar la plena assistència del Clan. Pel que fa a la meteorologia, ens atendrem als pronòstics i es convocarà a una setmana vista. La convocatòria no es farà pel bloc del clan perquè té massa seguidors aliens.

 4.  Procediment. Ho farem al aire lliure. Cercarem una zona d’aparcament d’alguna superfície comercial que estigui lliure en festiu, per poder estacionar els nostres vehicles, i situant-se cadascú al costat del seu, tots a la vista els uns del altres. (Preferiblement en cercle com les antigues caravanes).

Emparant-nos en les normes que regulen les manifestacions, deixarem la distància de seguretat entre nuclis de convivència. I al igual que en els espectacles, la traçabilitat dels assistents serà completa perquè tots som coneguts i estem registrats en la nostra base de dades.

IMPORTANT: No ens llevarem la mascareta per parlar. Si algú experimentés dificultats per parlar intel·ligiblement, podrà servir-se del Whatsapp per fer-se entendre. En tot cas, si aconseguíssim la plena assistència, el cercle de cotxes seria inferior a vint metres de diàmetre. Tanmateix, enregistrarem un vídeo per documentar l’acatament de les normes en vigor.

No està previst el fer cap àpat per no comprometre a cap restaurador donat que el número de membres del Clan excedeix en molt el permès per taula en les normes. 

 5. Consens. Si una gran majoria de la colla està d’acord, convocarem un pluja d’idees per millorar el projecte i en acabat, es reunirà el COMECLOG a fi d’organitzar l’esdeveniment. A tal efecte us demano que responeu individualment a aquest correu per poder comptar els vots, és a dir, feu un “Responder” però sobretot, no a “todos” per no allargar innecessàriament cada correu.

 ***

Atenció!!!

Pel que fa a la convocatòria, no cal que feu cas del punt cinquè, perquè com ja sabeu els caps de setmana tenim confinament perimetral, les reunions de més de sis persones son absolutament prohibides, i sobretot els bars i restaurants estan tancats, per tant una pluja d’idees només comportaria un allau de multes per organitzadors i participants.

El que sí seria d’agrair, és un allau de comentaris al blog en el que excepcio-nalment i sense que serveixi de precedent, seran tolerats tot tipus de exabruptes envers l’autor d’aquesta invenció.

 

Joan Miquel

3 comentaris:

  1. Molt bé, Joan Miquel, per aquesta declaració d'amor fraternal.

    Tens molta raó, et pots imaginar la nostra enyorança de les trobades, els esmorzar de forquilla i, molt especialment, de les nostres caminades xino-xano...

    És, certament, com si ens deixéssim de prendre alguna de les nostres habituals pastilles... !!!. El cos i, especialment, l'anima se'n ressent i ens ho demana.

    Dit això, tens també tota la raó. No ho tenim gens fàcil: Restriccions i limitacions perimetrals, en el nombre de persones, en el transport, en els llocs on esmorzar o dinar, en la proximitat entre nosaltres, en respectar els nuclis familiars o les "bombolles", en les justificacions per a "saltar-nos" les normes... en resum, que -de moment, tot i que ens disfressem de "maquis"- ho tenim molt i molt fotut !!!.

    Ara, sento per la radio, que diuen que potser a la primavera -el proper mes de març (just quan farà un any que vàrem deixar de fer les xino-xano)- potser, ara sí, tornarem a una certa "normalitat". Tant de bo sigui així !!!.

    Fins llavors o fins quan ens deixin, tindrem de fer trobades virtuals o, com tu dius, mig "clandestines" (tot i que personalment, ja que gairebé tots i totes per la nostra edat -declarada o no- som "persones de risc", no ho aconsello).

    Així que, "xavals" i "xavales", si res no canvia, ho tenim fotut...

    Sort que encara tenim aquest Blog, per a poder anar posant, de tant en tant, algun "rotllo" o vella fotografia i així anar refrescant els records i la nostàlgia...; els -a vegades pesats i emprenyadors- WhatsApp o les sempre grates -que agradable és sentir-nos les veus i les rialles...- trucades telefòniques;...
    Ja ho diuen: Qui no es conforma és perquè no vol...!!!

    De moment, a falta de cava o cerveses, paciència !!!

    Joan Miquel, jo -tot i que gens original- ja he dit la meva. En aquesta ocasió no et renyo... entenc la teva benintencionada voluntat, però per tot el dit, penso que de moment -per prudència i responsabilitat- ens caldrà esperar.

    Una forta abraçada (virtual) a tots i totes i, sobretot, cuideu-vos molt del "bitxo" !!

    ResponElimina
  2. Rebut pel correu electrònic:

    Joan Miquel quina meravellosa idea!!! Estem emocionats i molt engrescats a portar-la a terme. Compta amb nosaltres. Per la pluja d'idees proposem que cadascú porti una cervesa per fer un gran brindis que l'ocasió s'ho mereix. Si es possible fer-ho. Potser se semblaria molt a un botellón... Glups!!
    Bé, "ahí lo dejo". Jeje

    Enviado desde mi Huawei

    Elena Iniesta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria considerat un “botellón” total i amb totes les conseqüències.
      Només era fruit d’una imaginació desbordada.
      Em passa sovint.
      J.M.

      Elimina