dijous, 7 de gener del 2021

L’ESTAT DE LA NATURA A CATALUNYA 2020

       

Escac Ferruginós (Melanargia occitanica). La població d'aquesta
papallona, a Catalunya, ha disminuït en un 90 % els darrers 20 anys.

En 20 anys Catalunya ha perdut el 25 % de la seva fauna salvatge

L’Informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 [1], una diagnosi acurada del medi natural, permet apuntar que, en les dues darreres dècades, s’ha perdut el 25 % de la fauna salvatge del nostre país. 

Aquesta obra inèdita ha estat realitzada amb la col·laboració de més de 40 entitats de referència en l'estudi de la natura. Un document basat en dades i evidències científiques recollides per milers de persones voluntàries a tot el territori. Un document clau per orientar les polítiques i accions de conservació que ens han de permetre aturar la pèrdua de biodiversitat a casa nostra.


L’Informe demostra que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual a tots els hàbitats. La davallada més important es dona entre les especies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls que han perdut un 54 % dels exemplars. Nou de cada deu peixos autòctons han desaparegut els últims 20 anys a causa, principalment de la pressió dels peixos exòtics. Actualment es troben espècies exòtiques invasores en el 64% dels cursos fluvials i en el 73% de les zones humides; mentre que als ambients agrícoles i prats la pèrdua és d’un 34 % i als boscos i matollars d’un 12 %. A la mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable, per bé que les dades no son complertes perquè no hi ha programes de seguiment que donin cobertura a tota la costa.

La coordinadora tècnica d’aquest Informe, Núria Pou, apunta que la causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible. Els canvis en els usos del sòl són la principal causa directa de pèrdua de biodiversitat, tot i que el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran.

A Catalunya, malauradament els boscos madurs són escassos tot i la seva rellevància per a la conservació de la biodiversitat. Tot i l’augment de la superfície boscosa dels últims anys, la majoria de boscos són joves, i els pocs boscos madurs, en general, no tenen garantida la seva conservació a llarg termini, posant en perill les poblacions de les espècies que en són pròpies. 

L’agricultura intensiva és una altra de les causes de la reducció dràstica de la fauna salvatge. Núria Pou posa com a exemple les papallones diürnes de prats i pastures, que s’han reduït en un 71 %. La desaparició del guaret, la tècnica de deixar sense cultivar un terreny perquè torni a recuperar la fertilitat, amenaça també especies d’ocells. Les zones agrícoles estan immerses des de fa dècades en un procés dual a Catalunya: per una banda pateixen l’abandonament dels terrenys menys productius o abruptes i, de l’altra, la intensificació de l’agricultura en les àrees més productives i planes. Les xifres que recull l’informe indiquen que el consum de fitosanitaris s’ha doblat en 13 anys i la riquesa de plantes arvenses en camps de cereal (sovint batejades com a males herbes) ha caigut un 50% en les últimes dècades. 

A Catalunya hi viuen 173 espècies que estan considerades en risc d’extinció al planeta, de les quals més del 10% dels peixos, amfibis i rèptils. I, alhora, el territori català acull 245 espècies i 99 hàbitats d’interès comunitari, inclosos a les directives europees de protecció de la natura (Directiva Hàbitats i Directiva Ocells). El cas dels ocells és especialment destacable, ja que a Catalunya es troben fins a 89 espècies d’ocells d’interès comunitari de presència regular, que representen el 44% dels ocells inclosos en la Directiva Ocells, en tan sols el 0,7% de la superfície total de la Unió Europea. 


(Gràfic publicat al diari AVUI del 20 de desembre 2020)

(Gràfic publicat al diari AVUI del 20 de desembre 2020)

“En 10 anys seria interessant fer un altre estudi de la mateixa magnitud per poder comparar com hem evolucionat i avaluar la implementació de les mesures necessàries”, afegeix Núria Pou, que creu que una de les prioritats a partir d'ara és poder recollir informació de les espècies de les quals no s'ha pogut aconseguir informació. “La decisió política ja dirà”, afegeix.


[1] http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/observatori-patrimoni-natural-biodiversitat/informe/estatgeneraldelabiodiversitatacatalunya-2020.pdf


1 comentari:

  1. Molt interessant i instructius Pep, com tot el que fas... Felicitats i no ho deixis mai.

    ResponElimina