EN OSCAR DEL VALLE ENS HA DEIXAT

 

En Oscar en una trobada amb companys del Clan, l'any 2012.

ENS HA DEIXAT EN OSCAR DEL VALLE

Fa poca estona una trucada telefònica d’en Josep Lluís Lirola, ens ha donat la notícia: El nostre vell company i primer cap del Clan Ós Gris, l' Oscar del Valle havia mort....

En Marc, un dels fills de l’Oscar -que coneix la bona amistat i continuada relació d’en Josep Lluís amb el seu pare- li ha comunicat per email.

En el missatge prega que, donada la situació, el disculpem per no haver-nos-ho pogut comunicar fins avui. La mort es produí el passat dimarts 31 d’agost i l' acte de comiat es celebrà ahir, dia 2.

La mort esdevingué a Salou on en Oscar -tant actiu i esportista ell...- estava fent una excursió en bicicleta. Un sobtat i malaurat infart se’ns el endugué.

L’Oscar va néixer fa 77 anys a l’Argentina, concretament a Buenos Aires. Visqué la seva joventut a Mèxic (Districte Federal) fins que, a primers de l’any 1963, es traslladà a Barcelona. En la seva estada a Mèxic havia estat membre dels scouts d’aquell país i, per aquesta raó, un cop aquí contactà ben aviat amb el scouts d’Espanya, concretament amb l’agrupament Santíssim Redemptor. El Cap del “Grup” era, llavors, en Sebastià Saperas i el de la “Tropa” en Joan Charlez... ens recordava, en una trobada amb ell, el març de 2012.

El record que tenim d’en Oscar (cal pensar que quan la majoria de nosaltres teníem 14 o 15 anys als nois de 18 o 19 els veiem “molt grans”...) és el d’un xicot alt, ben plantat, seriós... que ens parlava meravelles sobre l’organització i recursos tècnics i materials dels scouts mexicans,... Un cap responsable però, alhora (segons recorden alguns dels companys més veterans com en Josep Lluís o en Llorenç,...) extravertit i amic de la gresca i el sarau... quan n’era el moment:

“Clan Oso Gris... somos buenos muchachos,

nunca a nadie queremos molestar,

però, si acaso nos incitan,

soltamos a OSCAR i el lo arreglarà...”

(Primera estrofa de l'informal himne del Clan d’aquella primera època que fa poques hores, en motiu d’aquesta inesperada notícia, en Llorenç ens ha recordat).

La majoria de membres del Clan Os Gris, l'any 1963.
L'Oscar, el Cap, al mig del grup

Detall

L'agrupament Santíssim Redemptor l'octubre de 1964.
 L'Oscar és l'abanderat al costat del pare Gamissans

A Barcelona en Oscar hi estudià medicina i ha exercit, com a metge, a l’Hospital de la Vall d’Hebron des del 1974 fins a la seva jubilació.

La capacitació i experiència escoltista d’en Oscar determinaren que l'octubre de 1963, fos un dels principals promotors i el líder triat per a posar en marxa dins l’agrupament una nova unitat –el Clan- capaç d’aglutinar i mantenir dins del Grup als scouts més ganàpies. Repte que assumí i aconseguí sobradament. Ell en va ser el primer Cap de Clan.

El mes d’octubre del 1964, cedí la responsabilitat de Cap de Clan a en Ramón López i començà a gestar –amb en Enric Ribas- la creació d’un nou agrupament escolta: el Moctezuma II , malauradament, de curta vida.

Sempre, d’una o altra manera, l’Oscar ha estat en contacte amb l’escoltisme -un dels seus fills ha estat dirigent de l’Agrupament Roland Philips i el mateix Oscar ha participat, periòdicament, en actes i trobades d’antics scouts.

Trobada-xerrada d'antics escoltes al local de l'agrupament Mas Guinardó,
 organitzada pels Scouts i Guies Adults de Catalunya - SIGAC. Maig de 2019.
L'Oscar és el segon a la dreta de la fotografia. (Foto SIGAC) 

Darrera trobada amb l'Oscar (a la dreta de la foto) en un Esmorzar de Forquilla del Clan Os Gris
 a Premià de Mar, el 4 de juny del 2019.

Tots, un dia o altre, arribarem al final de la nostra ruta: a aquell darrer  “final de pista” -un cercle i un punt al mig- que en BP comentava en el seu darrer missatge:

“... El camí autèntic per a arribar a la felicitat és fent feliç a l’altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heu trobat i, quan us arribi l’hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu “sempre a punt” per a viure feliços i per a morir feliços, sigueu sempre fidels a la vostra Promesa escolta -àdhuc quan ja no sigueu nois- i Déu us hi ajudarà.”

El bon company i amic Oscar -tot i que tots considerem que encara no era el moment- ha arribat al seu “final de pista” fidel i complint aquest compromís. Ben segur que, amb el seu somriure murri, ens està esperant a l’Etern Campament.

Que la terra et sigui lleu, Oscar. El nostre més sentit condol a la família.