PASSEJADA
TARDORAL PELS MOLINS DEL GURRI
(SEVA)
Des
de Sau a la Cellera,
des
del Far al Matagalls,
el
trabuc d’en Serrallonga
tornarà
als amagatalls.
(Fragment
de la cançó «Torna,
torna Serrallonga» del
grup Esquirols)
El
cert és que el nostre pas per alguns dels indrets, ombrívols i
feréstecs, de la excursió d’avui, ens ha fet reviure -als peus
del Montseny- alguns dels possibles amagatalls d’en Serrallonga:
Boscúries, camí ral, aïllats masos i molins, ponts, encreuament de
camins,... han sigut els escenaris perfectes per a fer volar la
nostra, encara romàntica, imaginació.
Penso
que podem definir aquesta passejada, carregada d'història i
d'històries, com una interessant, bonica i agradable excursió.
El
bon temps ens ha acompanyat (un cop més el nostre meteoròleg de
capçalera, en Joan Miquel, ho ha encertat de ple). No hem tingut
pluja (pels bassals que hi hem trobat i per com baixava el riu,
constatem que, segurament, aquests passats dies o aquesta mateixa
nit, ha plogut); el vent ha estat calmat; al cel algun núvol, per a
fer bonic, intentava amagar el sol i el fred matiner -15 o 16º-,
suportable, l’hem
deixat de notar tant aviat com ens hem anat «escalfant» amb la
caminada.
Puntuals,
(dona gust tenir uns companys i companyes tant «formals», obedients
i disciplinats), a les 10 del matí, ja érem tota la colla a la
Plaça
de
la
Creu
de Seva disposats a fer la caminada. Els darrers que -tot i que dins
del límit de temps acordat- hi hem arribat, després de les
salutacions, hem anat a complir amb una qüestió important: Dir, tal
i com havíem quedat per telèfon, als del restaurant Can
Rafael
-situat en aquesta mateixa plaça- el nombre de comensals que serem,
al mig dia, a dinar. Resolt això, comencem l’excursió.
Avui
tenim la sort de comptar amb un guia
d’excepció.
En Joan S., des que era un infant, ha estiuejat molts anys a Seva. En
coneix, doncs, molts racons del poble i, amb la bicicleta -recorda-,
havia anat amb la seva colla de llavors, en nombroses ocasions a
banyar-se en algun dels petits gorgs del Gurri per on passarem
avui...
L’esmorzar.-
Guiats
per en Joan S. ens dirigim a la Font
del
Sors.
Hi anem per un passeig que ens porta a un espai ombrejat per grans
plàtans. Al fons hi veiem la font, amb dos brocs, que brolla d’un
frontis amb forma de caseta on hi veiem l’escut -molt malmès- de
la família Casanovas-Sors. Antigament
hi havia també uns safareigs públics i era la principal font
d'abastament d'aigua del poble La gent hi acudia pel carrer
anomenat, per això precisament,
de la Font.
Davant
la font hi ha unes grans taules i bancs de pedra, on teníem previst
esmorzar-hi, però no ens hi asseiem perquè està tot molt moll pels
darrers xàfecs. Sempre amb gana (i que duri...), anem menjant
-drets- els entrepans al voltant d’uns bancs d’obra i els murs
perimetrals del recinte. Allà hi muntem la «paradeta» amb les
olives, la bota de vi i, de postre, els tradicionals bombons de
xocolata que sempre ens ofereix en Carles P. I és que, com les
criatures, «a nadie le amarga un (o dos o tres...) dulces»
 |
| Dues imatges de l'esmorzar |
La
passejada.- Desprès
d’esmorzar, seguint el tancat que voreja la propietat, la bassa i
els jardins de la gran
casa
pairal
del
Sors,
comencem la caminada.
Enfilem
pel camí del Cementiri,
«al cementiri es bo d’anar-hi, però no que t’hi portin...»
sentencia algú quan hi passem per davant. La pista es planera i de
molt bon caminar, un veí que passeja un juganer gos, ens confirma
que anem be per anar cap els molins del Gurri, «aneu seguint els
pals que ho indiquen...» afegeix.
Deixem,
a la dreta, Can
Roca i,
per un trencant a l’esquerra, anem baixant cap al Gurri. El camí
ens porta, ben aviat, al Molí
Xic de Sors
-anomenat també El
Molinot- unes
restes, encara de bon veure, que van ser «rescatades» de la memòria
local, l’any 2015, quan el Centre
Excursionista
de
Seva desembrossà
i recuperà el camí
dels molins.
Un didàctic panell explica el funcionament del molí i ens indica
-al costat i damunt de l'edifici- la bassa
que
magatzemava l’aigua del Gurri per a fer funcionar les moles. El
accés a aquesta
bassa,
en el moment de la nostra visita, està tancat per raons de
seguretat.
Continuem,
en una petita clariana prop del riu i a tocar del camí, ens sorprèn
una
alzina monumental.
Seguint els senyals, agafem un corriol que -diu- porta al Molí de
Sors. El Gurri baixa per la nostra esquerra, i el sender ens porta
fins al
Mirador del Pont -un
treballat «balcó» fet amb troncs- des d’on tenim una bona visió
del Pont de Sors i, mig amagat per la bardissa i a l’altre costat del
riu, al Molí
de Sors.
El problema és que, avui, baixa molta aigua pel
torrent i el llit de pedra del mateix pot ser relliscós. Decidim
doncs, no arriscar-nos i desfer una mica el camí, tot fent un tomb,
per anar a buscar l’antic camí
ral
que passa per damunt del pont.
 |
| "El riu baixa un pel "fort"... anirem al molí passant pel pont..." |
Runes del Molí de Sors
 |
| Panell indicador al Molí de Sors |
Així
arribem, sense mullar-nos -ni els peus, ni el cul...- a dalt del
Pont de Sors o d’en Gatus.
Construït,
segurament els segles XVI o XVII, sobre la roca natural, per tal que
el
Camí ral
pogués salvar el Gurri que, en aquest punt, fa de límit termener
entre Seva i Taradell. Per això el pont pertany als dos municipis.
Consta
de dos arcs de mig punt -un més gran que l’altre- fets amb maó
col·locat a plec
de
llibre.
Popularment aquests pont és conegut, també, com el
Pont d’en Gatus
perquè a la dècada dels 40 del passat segle, en l’arcada petita
-més elevada i per on, normalment, no hi passa aigua- s’hi
instal·là un captaire -l’Agustí- que anomenaren
en Gatus,
perquè amb ell hi convivien sis o set gats. Era un home pacífic,
però una mica esquerp i que fugia de la gent. Adequà la «seva»
volta del pont -per a millorar-ne la
intimitat-
amb «cortines», algun «moble», testos, pots i algunes florides
plantes. Hi va estar gairebé vint anys i va ser un personatge
popular a Seva. D’ell si que en podem dir, ben bé, que va anar
a viure a sota d’un pont...
 |
| En Joan S., el nostre guia, dalt del pont |
 |
| Imatge mural d'en "Gatus" a la vila de Seva |
Quan
som tots dalt del pont ens hi fem una fotografia i en contemplem el
pas de l’aigua i el petit salt que, aigües amunt, provoca l’antiga
resclosa del Molí de Sors. En Joan S. ens comenta que, en totes les
vegades que havia estat al pont, mai hi havia vist passar tanta
aigua... Alguns, per aprofitar la visita, s’acosten fins el proper
Molí
de Sors,
documentat des de l’any 1188 amb el nom de «molí
a la ribera del Gurri»
i pertanyent a la rica propietat de Can Sors de Seva (però, com ja
hem explicat, situat dins del terme de Taradell). Aquest molí estigué en
funcionament fins després de la darrera Guerra Civil espanyola.
«Devia ser gran i important, però ara està «enrunat i fet
caldo...» ens diuen els companys.
 |
| El Gurri al salt de la vella resclosa del Molí de Sors |
Des
del pont, continuem la ruta enfilant-nos per sobre de Can
Calvet.
Passem per un camí
enllosat,
vorejant alguns camps del Pla
de Sors.
amb la intenció d’anar al Molí
de Montmany,
situat al Gurri en el punt on aquest riu conflueix amb el petit
Torrent
de Montmany.
 |
| Camí enllossat al Pla de Sors |
Anem
passant, tot fent drecera, per les pinedes del
Serrat de Sors.
Unes
tanques per bestiar ens dificulten baixar cap a la llera del Gurri i
arribar-nos fins el Molí de Montmany. La pista per on anem -que
porta a Seva- passa prop del Mas
El Montmany,
una gran casa pairal esmentada ja el 1245. A finals del segle XIX
s’hi va fer una important reforma amb la construcció de dos pisos
de galeries i un nou accés a l’habitatge per la banda de ponent.
Una torreta, pròpia d’aquella època, sobresurt del teulat per a
donar llum a l’escala i fer, potser, la funció de mirador.
L’aspecte senyorial i el color roig de les façanes donen a
l’edifici un singular caràcter.
 |
| El Montmany, ja de retorn a Seva |
Sota
d’aquest Mas, ens comenta en Joan S., hi ha la
Font de Montmany,
però els tancats pel bestiar, ens ho posem difícil per anar-hi. «No
pateixis, Joan, guardarem la set per a les cerveses...» li diem.
Decidim,
doncs, continuar per la pista fins a Seva
i -com que, fins l’hora de dinar, anem molt be de temps- fer un
tomb pel nucli antic de la vila.
Un
tomb per la vila de Seva.- Entrem
a Seva,
pel
carrer Montmany, passem de nou -per a veure-ho amb més detall- pel
jardí i la casa del Sors.
L'origen
d’aquest mas, «mas dels Horts» toponímicament escrit amb la
forma Sorts, tot i que documentat des de l’any 1134, es remunta al
segle XIII. Al segle XVI es va reedificar o ampliar com ho revela un
finestral gòtic d'arc conopial encara existent. Al segle XIX
s’incorpora un altre finestral del segle XIII procedent de la
població i un altre de gòtic de la mateixa procedència. Són
característiques les torres octogonal, neoromàniques, de poca
alçada, que protegeixen la façana nova a la part de ponent,
construïdes el 1878. Al jardí,
molt ben cuidat hi ha una gran bassa o gran diposit, arranjat el
1891, que recull l'aigua sobrant de la font -on hem esmorzat- que
serveix pel regadiu del jardí i horts del mas. És molt probable que
la font sigui la que va fer que s'edifiqués el mas enmig d'horts i
d’on va prendre el nom. A tocar de la bassa, dins del jardí, hi ha
un vell
pinsap
-declarat arbre monumental l’any 1997-, plantat el 1880, amb una
alçada total de 32 m i una circumferència, a 1 m de terra, de 3,7
m. A més del pinsap monumental, al jardí hi ha una gran presència
d’arbres.
Els
més vells van ser plantats per Ramon de Casanova i Mir fundador, el
1851, de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre -la gran
patronal agrícola catalana-.
De
fet, entre d’altres especies, encara hi poden contemplar uns
castanyers d'Índies que tenen més de 150 anys. No hem entrat al
jardí però des de l’exterior, voltant la tanca, hem pogut veure
detalls del mateix i de la casa.
 |
| El pinsap monumental del Mas Sors |
 |
Detall del Mas Sors
|
Ens
dirigim, ara, pel carrer
i portal
de
la
Font
cap a l’interior de la vila. Seva va ser, entre els segles XIII i
XIV, una vila fortificada, voltada de murs i portals. Els segles XVII
i XVIII, en un període de gran creixement, s’expandí per barris o
ravals, sumant entre tots -el 1860- 63 cases i 66 el nucli antic,
situat a l’entorn de l'església o antiga sagrera; unes 130 cases
al poble més algunes masies escampades.
En
l’aspecte monumental destaquem la parròquia
de
Santa
Maria,
originàriament romànica -esmentada documentalment l’any 952-,
però tan modificada que de la primitiva sols en resten els murs
laterals de la nau. Va ser reconstruïda durant el segle XII. En una
època incerta entre els segles XVII o XVIII s’aixecà la teulada,
l’absis es transformà en un ampli presbiteri i s’allargà el cos
de la nau per encabir-hi més capelles laterals. La façana va ser
modificada -en un estil neoromànic- cap el 1920. L’esvelt campanar
-acabat modernament amb merlets- és una notable edificació
romànica, del segle XII, és adossat a l'església, te planta
completament quadrada amb sis pisos o nivells d’obertures, a més
de la planta baixa o d'accés.
 |
| Lateral i campanar de la parròquia de Santa Maria |
 |
| Detall del rellotge de sol de l'esglesia de Santa Maria |
Passem
per la plaça de l’Ajuntament, a tocar de la parròquia i per
diversos carrers del barri vell. Hi veiem antigues cases de pedra
amb interessants finestrals gòtics i, alguns, potser, més vells de
transició del romànic al gòtic. Observem moltes cases amb portals
adovellats i altres elements singulars (llindes, pedres cantoneres,
finestres,..) que caldria conservar i evitar que, amb el pas del
temps, desapareguin.
 |
| Llinda de l'any 1673 |
 |
| Llinda de l'any 1772 |
Passejant,
arribem -quan passa una mica de la 1 del migdia- a la plaça de la
Creu i al restaurant on tenim encomanat el dinar.
L'itineri complert de la caminada, gentilesa d'en Joan P., ha estat aquest:
El
dinar.-
Com ens han demanat els qui porten el restaurant aquest matí, hi
anem fins i tot 1/4 abans de l’hora acordada (3/4 de 2 havíem
quedat). Així podrem prendre, també, les cerveses. Ens diuen que
les demanem -paguem i agafem- a la barra del local i les anem a
prendre a la terrassa-pati del darrera del edifici. Estan enllestint
la nostra taula al primer pis i, en un quart d’hora, ja ens
avisaran per pujar-hi. Així, clar, ho fem. «Qui mana, mana i més
en les coses del menjar...»
 |
| L'hora de les cerveses... |
Complidors,
al cap de poc, ens diuen que ja podem pujar a dinar. Ens han parat la
taula en un racó de l’espaiós i bonic menjador del primer pis. El
de la planta baixa i bona part del que ocuparem nosaltres, està ple.
Ens estranya, veure-hi tanta gent, en un dia entre setmana... els
caps de setmana -si no ho has encarregat- deu ser impossible trobar-hi lloc. Bona senyal, pensem.
El
dinar i el tracte del noi que ens ha anat servint, ha estat molt be:
atent, servicial i agradable. Només una cosa ens ha sorprès i
incomodat. Amb nosaltres ve un company que te un problema per engolir
el menjar, per això porta sempre preparat en forma de «puré» el seu dinar.
Fins avui, no hem tingut -mai- cap problema en les diferents
sortides i en els molts restaurants en els que, pràcticament cada més,
hem estat. Fins i tot en algun lloc, els mesos d'hivern, s’han
ofert per a escalfar-li el seu «puré»... Sempre, aquest company -com no pot ser d'altra manera-,
ha estat un més a la taula, un més de la colla de comensals, però
ell necessita porta-se el seu específic dinar i a l’hora de pagar
el compte, clar, n’ha estat -sempre- exclòs de la resta del grup (pagant, clar, allò que expressament ha demanat -un cafè o una cervesa sense alcohol...-) .
Avui
no ha estat així. Li han portat una nota, independent de la de la
resta, amb el cost -«a preu de carta», ens han dit- del plat,
coberts, aigua, una copa de vi i el cafè. Una mica menys del que hem
pagat cadascun dels altres pel menú del dia... Lleig, ens ha semblat
molt lleig... «Cap restaurant deixarà que algú es porti el seu
dinar en un taper...» ens ha dit, secament, -quan li hem comentat el
fet- la senyora que, sembla, porta aquest restaurant... Fals,
rotundament fals, fins avui... Gairebé un cop al mes -des de fa
molts anys (aquesta ha estat la sortida que feia el nº 134)- fem la
nostra sortida mensual i mai, mai, ens hem trobat amb una cosa
així...
Solem
ser un grup d’entre 15 o 20 jubilats, una bona colla, que gairebé
sempre prenem alguna beguda -refrescos o cerveses-, abans de dinar i
els
cafès, tallats, cigalons o carajillos, desprès. Puntualment,
celebrem -amb algunes ampolles de cava- alguna efemèride
o aniversari... Vull dir, amb
això,
que -a part del dinar- també fem un
cert «gasto»
al
establiment que, pensem, be pot compensar que un de la colla -per
raons ben justificades- ocupi un seient a la taula portant-se, per imperatiu mèdic, el seu
dinar... Com s'ho deuen fer, en aquest restaurant, les famílies que porten un nadó o un nen petit,
d’aquests que encara mengen «potitos»...?.
Sovint
una mica d’empatia, el saber entendre i comprendre els motius,
sentiments i necessitats dels altres, dona més valor a les persones, els serveis i els establiments... Llàstima
perquè el lloc i el menjar ens ha agradat... Ja ho sabem, però,
per
una altra ocasió.
A
l’hora dels postres, hem tingut cava. Hem celebrat i brindat per
l’aniversari de dos dels companys: En Carles B., (79 anys) i en
Zacaries (77 anys). Felicitats «xavals» !!!. Que pugueu, puguem,
anar-ne complint i celebrant -amb salut- molts més !!.
Amb
els cafès hem fet córrer la gorra amb les paperetes -tantes com
gent hem anat a la sortida-, amb només una amb la indicació «PREMI,
una ampolla de bon vi». L’afortunat -i ha dit que és el tercer
cop que li toca... !!- ha estat en Carles P.. Enhorabona i potser,
Carles, que compris un dècim de loteria per tota la colla... he, he.
 |
| Quina sort tens, Carles... !!! |
Comiat
i retorn a les respectives llars. Un
cop al carrer, ens fem la foto del grup que hem participat a la sortida d'avui i ens acomiadem. Anem a buscar els respectius cotxes,
que tenim estacionats a la vora, i alguns desfent el camí que hem
fet aquest mati i d’altres completant l’excursió fins a les
seves segones residències -privilegi de jubilats !!!- anem a les
respectives llars.
 |
| Foto del grup que hem participat a la 134ena Sortida Xino-Xano |
Propera
sortida.- Recordem
-al calendari de sortides així consta- que el mes de desembre, per
l’ «aqüeducte» de primers de mes i les Festes Nadalenques, no
tenim sortida. La propera, si Deu i la Mare Natura volen, serà
segurament el
dijous 9 de gener del 2025.
Fins
llavors, doncs, gracies per la vostra participació i companyonia.
Cuideu-vos molt !!!.
Text.- Pep
Fotografies:- Joan B., Josep F. i Pep
Ruta Wikiloc.- Joan P. https://ca.wikiloc.com/rutes-tren/molins-de-seva-190924192?utm_medium=app&utm_source=1996039
.
