EN LIROLA CEL·LEBRA ELS SEUS PRIMERS VUITANTA ANYS

Crònica de seixanta anys d'amistat indestructible 

Avui dilluns 10 de febrer el nostre estimadíssim company Josep Luís Lirola, en “Pepeluí” ha celebrat el seu vuitantè aniversari juntament amb una nodrida colla del Clan del Òs Gris.

Feia unes setmanes que ens va advertir que inexorablement havia d’acomplir els seus primers vuitanta anys de vida. I per questa raó convocava al “nucli dur” del Clan a la Bodega Pàdua per celebrar-ho seguint el costum de la colla, és a dir, “jalant” (Comercio i bebercio). He escrit nucli dur, que és una expressió més pròpia d’agrupacions radicals, però per apropar-me a la realitat més nostrada, hauria de dir nucli fundacional.

Perquè els que vàrem congregar-nos al voltant de dues taules de la Pàdua érem els que en els anys ’60 del passat segle formàvem part del Clan de l’Agrupament Santíssim Redentor de Barcelona. És clar que faltaven alguns fundadors. Les lleis de la vida no s’aturen ni perdonen a ningú, si bé que excepcionalment, a escassos afortunats (entre els quals m’hi compto) ens concedeix una prorroga en el partit de la vida.

I és que en el nostre Clan vàrem conviure plegats vivències i aventures, no totes afortunades i tanmateix no es va extingir l’amistat. Vàrem cantar els adeus cada vegada que la vida ens menava per camins diferents però tal com diu la tornada, el cercle es refeu i fins i tot fou més gran. Alguns vàrem ser col·legues de professió i tanmateix amics. Ni tan sols l‘aparellament i la conseqüent prole que cada qual va aportar al grup va disgregar el Clan, bo i que les estades multitudinàries a la Masia no ho posaven fàcil.

És per això que m’he atrevit a qualificar de indestructible la nostra amistat, que si vas a mirar, és el que celebràrem aquell dilluns. Bé això i que estem vius, perquè de fet, la vida en el univers és purament un miracle si atenem a les dures condicions del cosmos i les estrictes premisses per a que es doni la vida cel·lular. I malgrat tot repeteixo: estem vius! Vius i bé (si no entrem en detalls).

En la convocatòria, en Josep Lluís ens va “prohibir” (el seu pas per la GU dona per això i per més), cap tipus de regal. Aquesta prohibició va generar que unànimement encarreguéssim a en Pep Arisa i a la Conxita Davalillo fer-li present l’agraïment de la seva amistat en forma de pastis d’aniversari. Amb el seu 8 i el seu 0, és clar. Malgrat la seva prohibició, nosaltres (poc obedients com som) li hem recuperat el seu vell casc d'espeleo amb les sigles del GESE (Grup Espeleològic Scouts de España), que conservava en Fitó en un bagul dels records.

Com a cloenda de la festa, en Walter Cots i en Llorenç Cabrol es van empescar una recitació a dues veus del famós poema “La canción del pirata” de José de Espronceda que li van dedicar pel seu amor al mar i a la llibertat. Van ser aplaudits per propis i estranys. Perquè no només vàrem aplaudir els membres del clan sinó que també alguns clients de la bodega es van afegir a la ovació.