CRÒNICA DEL SOPAR D'ESTIU 2010

El divendres 18 de juny, per a més dades santa Marina, ens vàrem trobar -a ran de mar- una bona colla de companys del Clan, per a efectuar el Sopar d’Estiu 2010. El lloc triat enguany va ser L’Ona de Premià de Mar on, a les 9 del vespre, teníem ja la taula parada.

Una lleugera fresca i uns núvols que amenaçaven pluja hi van fer presència sense haver estat, clar, convidats. Vint-i-un companys i companyes vàrem ser els qui, en aquesta ocasió, hi vàrem poder assistir.

Ben entaulats, els homes a una banda i les dones a l’altra, ben aviat començarem a escalfar l’ambient. Tot i la dificultat que, per a conversar, suposa una llarga taula, tant els qui ens veiem més sovint (gràcies a les sortides Xino-Xano) com els qui només ho fan un cop l’any, un bon guirigall de paraules i algun crit –de punta a punta- anava acompanyant les queixalades.

Les amanides, els “xipirons a l’andalusa”, peixets fregits, morralla, llenguados i turbots planxa, amb d’altres menges de “xiringuito” van anar entrant en escena acompanyats amb música de blues magníficament interpretada pel grup Agua del Carmen. A tothom se li girà feina... be, a tots menys a en Toño que, operat de poc de l’estómac, assaboria només una mena de “potitos”. Sincerament, estava i ho portava molt be; cosa que ens alegrà molt a tots plegats (i ens deixà la consciència una mes tranquil·la).

S’aprofità la trobada per a repartir, a aquells que ho havien demanat, el vídeo de la Sortida a Castellar d’en Hug de l’any passat i per a lliurar-nos “en dipòsit”, per tal de que la COMECLOG les escannegi, algunes velles fotos i diapositives -rescatades del fons d’algun caixó- per al nostre Fons Fotogràfic.

A les postres la fresca, que venia de mar, ho be deixà de bufar ho be ja no la sentíem. Els núvols, com que amb la foscor no els veiem, deixaren de preocupar-nos. La coca de Llavaneres, amb el moscatell i els xupitos de mar de cava juntament amb les cançons de la nostra època prodigiosa , molt ben interpretades –per cert- pel grup musical i, en alguna ocasió corejades per la concurrència, ajudaren a animar la vetllada. Qui cantava aquesta cançó...?, com feia aquella altra...?, quan més engrescats estàvem –com passa amb quasi tot- la cosa arribà al seu fi.

Moment de comiat, de desitjos d’unes bones vacances d’estiu, abraçades i fins la propera ocasió.

Un cop mes, en Pepe Lluís i la Tito, han fet una molt bona feina proposant el lloc i coordinant aquesta trobada. Gràcies per la vostra atenció i dedicació.