ART I ESCOLTISME (3)

NORMAN ROCKWELL

Norman Percevel Rockwell va néixer a Nova York el 3 de febrer de 1894. Tingué una infància feliç, amb la seva família, viatjant i passant els estius a Nova Jersey. Ja de petit donà mostres d’una certa habilitat per a dibuixar. Als 14 anys descobreix que la seva veritable vocació és, definitivament, l’ il·lustració i per això assisteix, l’any 1908, a les classes d'art de la Chase School de Manhattan continuant-los, l’any següent, a la National Academy of Design de Nova York. Abans d’acomplir els 16 anys ja materialitzà el seu primer encàrrec, quatre postals nadalenques, que un cop impreses tingueren, localment, una bona difusió. El 1910, Norman es va traslladar a l'Art Students League, també de Nova York, on va aprendre anatomia i il·lustració, perfeccionant els seus coneixements previs, amb professors com George Bridgman (mestre en el dibuix de nu i anatomia) o Thomas Fogarty (una autoritat en la tècnica de l‘ il·lustració amb ploma i a la tinta).

Un dia de tardor de l’any 1912, quan el nostre estudiant d’art Norman tenia 18 anys, aconsellat pel seu professor Thomas Fogarty, va decidir entrar a la redacció de la revista dels Boy Scouts d’Amèrica “Boy’s Life” per tal d’oferir-hi els seus serveis. Els degué causar una bona impressió doncs, en la portada del número de setembre de 1913 d’aquesta important revista scout, hi apareix ja el dibuix “Scout al timó d’un vaixell”. En el decurs dels dos anys següents hi publicarà un total de dotze portades, a més de nombroses il·lustracions en pàgines interiors. En aquest període Norman començà a especialitzar-se en feines d’il·lustració de publicacions infantils.

El 1916, quan Norman tenia 22 anys, començà a treballar per a la revista mensual The Saturday Evening Post. La temàtica d’aquesta publicació girava entorn de la vida quotidiana, els anuncis publicitaris de l’època, els costums, la actualitat i la societat nord-americana. El mateix Norman definia la revista com “el millor aparador de tot Amèrica”. En el decurs dels següents 47 anys, Rockwell hi creà 321 portades i una gran quantitat d’anuncis –en la línia dels millors publicistes americans- per a la Coca-Cola, McDonald’s, Pan American Airlines, Kelloggs i d’altres empreses de xiclets i pneumàtics (com a curiositat, sabeu que el Pare Noel anava originàriament vestit de verd i que va ser, precisament en Norman, al fer un anunci per a la Coca-Cola, a qui se li va acudir canviar-lo de color i així es com ara tots el coneixem: vestit de roig).

Norman Rockwell tenia, en els seus dibuixos, l’habilitat per a capturar l’essència d’una escena (ell mateix confessà que en moltes ocasions havia fet prèviament, amb familiars o amics com a models una fotografia, planejant clarament el que volia per a, posteriorment, recrear aquesta escena sobre el dibuix). Vet aquí el realisme, ple d’encerts i desproporcions, que tenen les seves il·lustracions. Gra
n part de la seva obra es centrà en retratar, amb una bona dosi d’ironia i humor, la cara més amable de la societat nord-americana: la llar, la família, els valors, l’ infància,... una parella demanant la llicència de matrimoni, escenes de nens jugant a beisbol, l’aniversari d’una mestra vist pels seus alumnes, parelles a la barra d’un bar, gent a les consultes mèdiques, escenes de carrer,... imatges que es comenten soles, que en els petits detalls ens expliquen tota una història, que posen a l’espectador en el centre de l’acció i que, sovint, son el reflex i l’exageració dels costums i la vida de la societat americana d’aquella època. Les seves pintures i il·lustracions són precioses imatges que retraten tots els tòpics que s'associen a l'ideal o al somni americà. El seu particular estil com a il·lustrador, especialment en aquest període, el van convertir en una fàbrica d'icones culturals de l'Amèrica més blanca i innocent, del costat més positiu en contrast amb una època de guerres, depressió econòmica i desigualtats socials.

Però la sèrie de dibuixos i pintures que ha vinculat, per a sempre, a en Norman Rockwell amb l’escoltisme (especialment als EEUU) son els calendaris anuals que va fer durant gairebé cinquanta anys -entre el 1924 i el 1974-, i que edità l’empresa Brown & Bigelow, per a l’Associació dels Boy Scouts d’Amèrica. Aquestes il·lustracions –veritables quadres farcits de detalls- mostren unes escenes plenes d’expressivitat, de força, de realisme i d’acció. Pràcticament totes les imatges que us mostrem en aquest treball son tretes d’aquests calendaris scouts. L’any 1939, després de més de 25 anys pintant scouts, l’Associació dels Boy Scouts d’Amèrica lliurà a Norman Rockwell al Waldorf-Astoria de Nova York, davant un auditori amb més de 3000 persones, la seva màxima distinció: El Búfal de Plata.

Amb el pas dels anys, Norman va anar canviant la seva visió d’aquesta societat americana modèlica i joiosa per una altra no tant idealitzada i més real. Rockwell va canviar el seu estil feliç
i burlesc, per un altre més reivindicatiu, de denúncia i de contestació social; incorporant, en la seva obra, temes com la segregació racial i la lluita pels drets civils. Així veiem com, a partir del 1963, Norman Rockwell deixà de treballar a la revista The Saturday Evening Post per a fer-ho a Look, davant la prohibició que hi havia a la primera de representar persones de raça negra si no era en una situació de servitud (criats, cambrers, empleats de serveis, treballadors de la llar…). Hem inclòs en la nostra selecció, com a representatius d’aquest compromís, dos quadres, “Tots nosaltres vivim amb el problema” on es veu una nena negra que, amb molta dignitat, va a l’escola en mig d’un ambient força hostil (pintades a la paret, guardians que la protegeixen, un tomàquet que algú ha tirat,...) i un altre, pintat gairebé al final de la seva vida i que segurament per a ell va ser tot un missatge de solidaritat, titulat “Assassinat al Mississippí”; una denúncia-homenatge davant l’assassinat, el 1964, de tres activistes pro-igualtat entre negres i blancs (els que hagueu vist la pel·lícula “Arde Mississippi” els sonarà aquest episodi). Aquests tres nois formaven part del col·lectiu conegut com a “Freedom Riders” (activistes que com un acte reivindicatiu pujaven als autobusos dels estats del sud -barrejats negres i blancs- per a protestar contra la segregació als mitjans de transport). Les víctimes van ser dos blancs (Andrew Goodman i Mickey Schwerner) i un negre (James Chaney). L’assassinat el va cometre el Ku Klux Klan i va provocar, a partir d’aquest fet, una onada d’oposició contra aquesta organització racista.

Conclourem que la crònica que, amb la seva obra, magistralment va descriure Norman Rockwell és la història d’un poble i d’una nació, els EEUU, amb les seves alegries, ideals, grandeses, capacitats, misèries, tragèdies i esperances.

Norman Rockwell va morir, als 84 anys, a Stockbridge (Massachusetts) el 8 de novembre de 1978.