CRÒNICA DE LA 32ena SORTIDA XINO-XANO

 

 

 PASSEJADA PER ALGUNES FONTS DE LA RIERA DE CLARÀ D’ARGENTONA

Ja ho havia dit en Joan Miquel en el seu  Pronòstic (que ja ho sabeu, no és el mateix que previsió...) meteorològic d’aquesta Sortida: “La pluja ja haurà caigut cap a les quatre del matí, per tant a l’hora de començar a caminar passarà la cua del front. Cap a migdia s’obriran clarianes i sortirà el sol, encara que enteranyinat, la temperatura baixarà fins els 6º a les nou del matí i remuntarà a la vora dels 16º a les tres de la tarda”. Certament, a Barcelona, ha estat tota la nit plovent i, al sortir de casa sobre les 7 del matí, encara plovisquejava... per això molts hem vingut “armats” amb paraigües i capelines. Però, durant l'excursió, el temps s'ha comportat i, fins i tot, en algun moment ha sortit el sol. Joan Miquel, un cop més, ho has encertat de ple !!. 

Puntuals, com ja és habitual, els/les de Barcelona ens hem aplegat a l’hora indicada sota el rellotge de l’estació de Rodalies de la Plaça de Catalunya. Be, tots no, la Conxita per un problema domèstic de darrera hora (sembla que a casa seva l’aigua, a més de pel teulat –per una averia- corria també per dins...) no ha pogut venir. Qui si s’ha afegit a la colla és en Zacaries; el nostre bon amic Zac, que comença a gaudir ja de la merescuda jubilació. Benvingut Zac, confiem que les teves obligacions et permetin afegir-te a moltes sortides xino-xano més.

El tren ens porta fins a Mataró i allà, tal i com teníem programat, agafem l’autobús fins Argentona. A l'arribar a la plaça Nova, on hi ha el monument amb un dels vells tramvies que anaven de Mataró a Argentona, els dos companys i la companya del Maresme ja ens estan esperant amb els seus respectius cotxes. Per tal d’estalviar-nos un parell de quilòmetres de caminada per dins del nucli urbà, ens portaran a tota la colla, amb els seus vehicles, fins al punt on hem de començar la caminada “oficial”: l’aparcament del Nou Cementiri, en el lloc on la Riera de Clarà desemboca en la Riera d’Argentona.

 

Comencem, en aquest punt, la passejada. A l’aparcament de cotxes (90m d’alçada) un plafó, instal·lat per l’Ajuntament, mostra els itineraris peatonals i amb bicicleta que hi tenen l’origen. Concretament el número 3 -en color verd, per a bicicletes, i, en color blau, per a caminadors-. Comencem. De moment anem vorejant, per un ample camí de sorra, la riera de Clarà. Deixem a la nostra esquerra una gossera que es delata pels lladrucs dels seus residents, a la dreta un Centre Eqüestre i, una mica més amunt, la bonica i gran masia de Can Calau.

 

L’itinerari –que en Josep Lluís va seguint de la Guia i Mapa Excursionista: Argentona i el seu entorn publicada per l’Ajuntament i la Editorial Alpina- diu, o almenys així ho interpretem, que en un punt determinat –uns metres més amunt d’una boca d’incendis de color vermell- cal desviar-nos per un camí a l’esquerra que deixa la pista de la riera i s’endinsa cap al bosc. Així ho fem nosaltres.

 

Una mica més amunt “el poble” demana, millor dit clama, que s'ha d' esmorzar. Ho fem, asseguts o drets (el terra és encara ben moll per la pluja d’aquesta matinada), en una petita clariana sota d'algunes alzines. El menú és l’habitual: els respectius entrepans, “guarnits” amb el vi, les olives, el cafè i l’assortiment de “gotes” a escollir (conyac, whisky i orujo). Hi ha gana i les boques deixen, per uns moments, de xerrar per anar fent caixelades...

 

 

Refets, reprenem la passejada pujant suament pel la vessant nord-oest del serrat que te com a punt culminant El Pujolar (329 m). Quan som a uns 180 m d’alçada i després d’uns 3 km de l’inici de la caminada, ens adonem que les explicacions de la guia no s’assemblen amb quasi cap dels indicis del nostre entorn: parla d’un pas barrat per una cadena, que no hem trobat; d’una línia i unes torres d’alta tensió... que nosaltres, en tot cas, veiem força lluny. No anem be o, com a mínim, no anem per la ruta prevista. Arribem a la conclusió que hem errat l’itinerari, que permet anar a la Font del Gavatx, agafant equivocadament el camí per a les bicicletes. No ens estranya, no hi ha un sol pal, fita o senyal indicador en tot el recorregut !!!, diem com a justificació. Però així és. Intentem esbrinar on realment som. Un petit grup d’”exploradors” remunten un torrent i una zona de bosc (fins gairebé els 250 m) intentant localitzar, sense èxit, la Font del Gavatx i la dels Castanyers d’en Cabot que figuren a l'itinerari. Retornen al punt on esperen la resta de la colla, un pel decebuts, sense haver-ho aconseguit. Localitzem això si, ben a prop, la Font del Castanyer (207 m), arrecerada al peu de la vella soca i les fermes perxes d’un gros arbre d’aquesta espècie. Situats ja en un punt de referència segur, decidim continuar la passejada.
 

 

 

 

Baixem alternant per  l'una i l'altra riba del Torrent del Manreset. El camí és, ara, un corriol ombrívol envoltat de vegetació: molses, falgueres, boixos, eures, bolets de tota mena (trobem algun robelló i un bon grapat de "potes de perdiu"),... arribem a una petita clariana amb uns grans i decoratius blocs de pedra, una taula i un banc –també- fets de pedra, una petita caseta i la Font d’en Quico (180 m). Un bonic i tranquil indret que fa que ens hi estiguem una estona badant, xerrant i fent fotografies.

 

 

 

L’itinerari continua baixant suament, arribem a un lloc on, en una gran roca, hi ha un petit rètol: “Font del Roure a 100 metres”. El camí continua avall, sense pèrdua, fins que arribem, efectivament, a la Font del Roure (165 m). Una fort amb força encant tot i que el roure que, segurament, li dona nom jeu –avui- desarrelat, arrencat i abatut (posiblement pel vent) al seu costat.  Totes aquestes fonts estan força cuidades gràcies a l’atenció que en tenen el Grup d’Amics de les Fonts d’Argentona. Gràcies, amics de les fonts i que per a molts i molts anys pogueu continuar amb aquesta meritòria dèria !!.

Font del Roure, amb el roure -caigut- entre la gran roca i la font

Detall de la Font del Roure amb el roure, desarrelat i abatut, a la dreta de la foto.

 

El camí continua descendint, fent marrades pel mig del bosc, fins a la riera de Clarà. Desfem l’itinerari que hem fet al començament del matí, tot passant pel costat del Centre d’atenció d’animals domèstics (gats i gossos) que continuen amb el seu “concert” de lladrucs, fins que arribem de nou a l’aparcament del Nou Cementiri.

 

El recorregut total ha estat d’uns 5,5 Km. Anem be de temps i, en Josep Lluís i l’Elena  ens volen ensenyar –camí del restaurant on anem a dinar- l’hort d’on, amb la suor dels seus fronts, treuen les verdures i hortalisses que fan que estiguin tant lluents, sans i macos. Ens estem una estona, pels Horts de Cabrera, en mig de bròquils, cols de Brussel·les, bledes, apis, faves, enciams, escaroles, tomaqueres, mongeteres, pebrots, porros, cebes, alls i alguna altra cosa més tot escoltant les sabies explicacions dels seus "terratinents propietaris". I és que ja ho dèien els nostres avis: "La terra és de qui la treballa" !!!.

 

 

Amb la gana estimulada, ben arrepapats en els cotxes dels amics i l'amiga del Maresme, arribem a l’ Ona -l’antic xiringuito de la platja de Premià de Mar- on hi tenim el dinar encarregat i la taula parada. No hi falta rés, fins i tot hi ha dos símbols del moment: la flor de Nadal i l'estelada !!!.
 

Cervesa, aperitiu, un bon menú on el peix hi te un paper destacat -amb coca de Llavaneres de postres- i, com sempre, un molt bon ambient entre tots plegats i el desig d’unes joioses festes de Nadal ha estat l' excel·lent colofó de la Sortida.

Coca de Llavaneres.

 

A l'hora del cafè hem aprofitat per a preparar el “Calendari d’Intencions” de les activitats de l’any vinent i amb la foto “oficial” del grup acomiadem -ben sonrients- aquesta 32ena Sortida Xino-Xano. Fins la propera (que serà el dijous 17 de gener) !!.

Cal agraïr, finalment, a en Josep Lluís l'organització d'aquesta sortida i, també, a en Josep i l'Elena la seva gentilesa i bona disposició en la "logística" del transport i, a tots i totes, la vostra participació i companyonia.

 

Bon Nadal i Feliç 2013 a tothom i que la salut ens hi acompanyi !!!.

Text.- Pep

Fotografies.- Montserrat, Enric, Joan, José F., Joan Miquel i Pep.