divendres, 25 de gener del 2013

LA PETJADA DELS BONS HOMES

Foto: Joan Simarro

El nostre company Pepe Figueredo presentà
El último hereje del seu amic Jesús Ávila Granados

La quotidianitat fa que no apreciem els que ens envolten, ho dic perquè un quan rep un missatge d’un company que et diu que presentarà un llibre, la primera reacció és de estupor.
Osti Pepe, si tu i jo hem compartit tenda de campanya! I... ara presentes un llibre que no és de tema muntanyenc?


Sabíem que en Pepe Figueredo tenia una dèria força acusada pels temes històrics sobre tot si la història era medieval i encara més si es centrava en l’ordre dels Templaris i col·lateralment en els Catars. Com que el Pepe ens instruïa en la singularitat de que la història del Temple era de transmissió oral, jo, us he de confessar, havia arribat a creure que ell s’havia auto - constituït en continuador d’aquesta tradició, i per això el seu discurs sobre els Templaris era recurrent.


Però, sorpresa! L’autor del llibre Jesús Ávila Granados li havia demanat de fer la presentació de la seva última novel·la, El último hereje en la Casa del Llibre reconeixent així la seva condició d'erudit de la història medieval.


 El dimarts 22 a dos quarts de vuit del vespre, cap allà que ens hi anem. El Pepe va fer un resum molt acurat del llibre, sense oblidar de introduir-nos en el context llegendari d’aquesta novel·la històrica.


Inicialment se’l notava un pel nerviós, (coses del pànic escènic), però a mesura que va desgranar el seu discurs va anar guanyant aplom i seguretat fins el final en que va arrencar una tanda d’aplaudiments al nombrós públic que emplenava la sala.


I ens va deixar palplantats a la colla de xinoxanaires que no sabíem de la seva habilitat oratòria i que ens havíem aplegat per mostrar-li el nostre recolzament, i també, cal dir-ho, per veure com s’ho manegava per aguantar tanta estona sense fumar.
















Pel que fa a l’autor, va parlar llargament de la seva obra, perquè havia anat a parlar del seu llibre (com és habitual des de Paco Umbral), acompanyant-ho d’un reguitzell de fotografies il·lustratives i de multitud d’anècdotes històriques.


Jo ja m’he demanat el llibre per Sant Jordi (a canvi de la rosa, és clar).


Joan Miquel

Fotos reportatge: J.M.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada