Barcelona ha tornat a acollir, aquest dissabte 11 de novembre, una mobilització de protesta massiva. Milers de persones, vingudes d’arreu, vam omplir els més de 3 km de llargada –des del Guinardó fins a l’Avinguda Icària- del carrer de la Marina. Milers, molts milers de persones... unides per un mateix clam: "Llibertat presos polítics !"
Nosaltres,
els de la colla, també hi érem. Darrerament, per a bé o per a mal, no ens en
perdem ni una... per militància, per solidaritat, per a fer-nos sentir, per dignitat com a poble... La càmera d'en Jaume, un cop més, en dona testimoni.
La capacitat de resistència i de mobilització de la ciutadania, del poble de Catalunya, és extraordinària. Dissabte ho vàrem tornar a demostrar. Va ser una manifestació que, un cop més, tot el món va poder veure i valorar i que, especialment, als governants d'una Europa normal tindria de fer abaixar el cap de vergonya i fer, també, reflexionar. Un cop més, al llarg de la història, ens sentim sols... però la moral la mantenim ben alta. Ens en sortirem !!.
La capacitat de resistència i de mobilització de la ciutadania, del poble de Catalunya, és extraordinària. Dissabte ho vàrem tornar a demostrar. Va ser una manifestació que, un cop més, tot el món va poder veure i valorar i que, especialment, als governants d'una Europa normal tindria de fer abaixar el cap de vergonya i fer, també, reflexionar. Un cop més, al llarg de la història, ens sentim sols... però la moral la mantenim ben alta. Ens en sortirem !!.
Un altre cop aprofitem la crònica i l'anàlisi que els “mestres” han escrit sobre la
manifestació. En aquesta ocasió reproduïm l’editorial que avui, 13 de novembre, ha publicat a Wilaweb en
Vicent Partal. No us el perdeu.
Llum al carrer, per a entendre el futur immediat
Vaig veure com començava tot. Jo
estava completament estacat al mig d'una massa compacta de manifestants, allà
on s'ajunten el carrer de la Marina i l'avinguda Meridiana. No ens podíem moure
gens. El bloc de davant era ple de veïns als balcons amb banderes i pancartes,
una de molt gran amb les cares de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Començava a
fer-se fosc i, de sobte, des d'aquells balcons van començar a saludar els
manifestants encenent els llums dels mòbils. Alguna gent que hi havia al carrer
va començar a respondre-hi encenent també els mòbils i el gest es va anar
escampant cap a muntanya i cap a mar. Al cap de pocs minuts les televisions de
tot el món retransmetien allò que ha esdevingut una altra imatge icònica: més
de tres quilòmetres de persones il·luminant el cel en defensa dels presos
polítics catalans.
L'anècdota em sembla a la vegada
significativa i simptomàtica. Algú va tenir una idea, la va posar en pràctica i
al cap de molt pocs minuts aquella idea esdevenia el símbol de tot un país
davant el món. A diferència de les perfomances de l'Onze de Setembre, aquesta
vegada ningú no l'havia pensada abans, ningú no l'havia proposada, ningú no
l'havia assajada. Simplement va eixir. I aquesta és una de les coses més
espectaculars de la manifestació de dissabte: aquesta vegada no hi havia trams
ni samarretes ni ningú no havia preparat gran cosa, a banda l'escenari. I
tanmateix hi va haver molta més gent que als darrers onzes de setembre i això
que havia estat convocada en un temps rècord.
I això significa unes quantes
coses. La primera, que l' independentisme va enfortint-se i madurant a una gran
velocitat. Molt. I creixent. I consolidant-se: l'efecte contrari del que
cercava Mariano Rajoy. Dissabte, al carrer, hi havia més gent que mai, la
manifestació era més transversal que mai, la gent era més conscient que mai de
la gravetat del moment i estava més disposada a mobilitzar-se que mai, sense
necessitat de grans crides prèvies ni de períodes llargs d'incubació de l'acte.
La segona és que l'evident
desconcert de les organitzacions independentistes el superen sense problemes
aparents els ciutadans. La repressió sempre funciona i l'estat volia escapçar
l'ANC i Òmnium precisament per dificultar la reacció al cop d'estat. Les dues
organitzacions estan confuses, però sembla que la gent ja no les necessita tant
com abans per a expressar-se, per a organitzar-se, per a eixir al carrer i
plantar cara. Ho vam veure dimecres quan els CDR van prendre el relleu de l'ANC
al territori i ho vam veure despús-ahir quan més d'un milió llarg de persones
es va organitzar per fer una manifestació que fa poc pensàvem que no seria
possible sense esmerçar-hi tres mesos o quatre de feina prèvia. Aquesta
setmana, n'hi haurà una altra prova evident en la recollida de signatures per a
això que en diuen la llista unitària. No tinc ni idea si arribaran a aconseguir
cinquanta-cinc mil signatures per a dijous, però si hi reïxen això serà un toc
d'atenció molt seriós a les organitzacions polítiques i socials del país. Fa
tota la impressió que, evidentment, no serà una llista unitària, ni de bon
tros, però em sembla evident que si s'apleguen cinquanta-cinc mil signatures
ens trobarem davant un altre fenomen nou, gens negligible. Ans al contrari.
I una darrera dada sobre
l'extraordinària mobilització d'aquest cap de setmana. La manifestació de
dissabte demostra que tota l'operació desplegada per fer dubtar l'opinió
pública del país no els funciona. Ja han cremat moltes naus intentant-ho: les
detencions del 20 de setembre, la violència extrema de la policia el primer
d'octubre, la violació de la constitució espanyola amb l'excusa d'aplicar el 155,
la voluntat de dividir les forces independentistes convocant unes eleccions
il·legals, el permís donat a l'extrema dreta per a agredir als carrers de
Catalunya amb qualsevol excusa i en qualsevol situació, l'ocupació de les
conselleries, la repressió judicial, l'empresonament de mig govern, les
mentides, manipulacions i burles diàries, el xantatge als tribunals, els
articles escampant mentides, les enquestes que pretenen desmotivar…
Tot l'arsenal –caríssim,
diguem-ho clar– que l'estat espanyol i els seus servidors han activat es va
estavellar dissabte contra una enorme muralla humana que emetia llum. Una llum
que és també claredat per al temps que vindrà. L'atac a les institucions i la
societat catalanes perpetrat pel govern espanyol amb el suport del PSOE i la
Unió Europea va ser descomunal i va violentar tots els principis democràtics.
Però no els servirà de res si a les urnes la gentada de dissabte decideix de
plantar cara i si després de les urnes els polítics que van veure la gentada de
dissabte, guanye qui guanye, no obliden la República proclamada ni la
necessitat d'aplicar la llei de transitorietat i emprendre el procés
constituent.
Vídeos.- D'en Jaume: https://youtu.be/sk-eSTM2GPo
Panoràmica de la mani: https://www.youtube.com/watch?v=KUT4EKfjXX8
Vicent Partal
Vídeos.- D'en Jaume: https://youtu.be/sk-eSTM2GPo
Panoràmica de la mani: https://www.youtube.com/watch?v=KUT4EKfjXX8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada