PAELLA VORA EL MAR I AMB UNA MOLT BONA COMPANYIA
Camí dels Banys Lluís.- “Agafo el paraigua ?. No, dona, que no
plourà...”. A les acaballes d’aquesta primavera tant plujosa, el 15 de
juliol gairebé a les portes de l’estiu, al sortir de casa, tenim aquesta
conversa. Amb els anys (sembla rar però hom aprèn...) no entrem en polèmiques i
la conversa s’acaba aquí. “Pobre de mi si, finalment, ens mullem...”
penso amb una certa angoixa.
El cel és força gris i amb algun núvol
amenaçador... però, ens la juguem, -millor dit, m’arrisco a la possible
esbroncada...- i marxem sense paraigües. Que carai, anem cap a Sant Pol de Mar en
tren i els Banys Lluís -on anem a dinar- es relativament proper a l’estació... no ens mullarem !!.
Serem uns quants de
la colla els qui hi anirem en tren. Només els qui, desprès de dinar, marxen cap
a les segones residències -a l’Alt Empordà o la Cerdanya- o venen del Maresme –Sant Cebrià, Premià o
Llavaneres- han fet l’aproximació en cotxe.
Falten uns 10 minuts
per l’hora de trobada a l’estació de Rodalies de la Plaça de Catalunya -sense
cap banc i amb força calor- per això, els més puntuals, coincidim en una pre-trobada
asseguts en un dels bancs que, a l’exterior, hi ha en un dels racons de la plaça.
No ho sabem però a baix, davant les taquilles, ja hi ha -aquests si, “els més
puntuals”- tres companys que s’esperen.
El tren surt amb 9
minuts de retard, però pel camí anirà “recuperant” l’horari i arribarem a Sant
Pol exactament a l’hora prevista: les 13h 54’.
Va força ple,
especialment fins a Mataró, però tots i totes -en un o altre lloc del mateix vagó-
podem fer el viatge asseguts, enmig d’animades converses (excepte aquells que
hem quedat sols que, clar, si parléssim “en solitari”, cridaríem massa l’atenció...).
Quan som a Sant Pol,
abans de travessar el pas a nivell que ens permet enfilar pel passeig (oficialment
Avinguda Doctor Furest), que passa per damunt de la “Platja de les escaletes”,
ens trobem amb alguns dels qui han vingut en cotxe.
Plegats anem fent via cap al restaurant, contemplant els banyistes
que, uns al sol i els més valents dins l’aigua, aprofiten les tranquil·les “caletes”
d’aquesta platja.
El dinar.- “Sou de la colla del senyor Serena ?... passeu fins al fons que ja us esperen”
ens diu, amablement, la mestressa només entrar als Banys Lluís.
Efectivament, en
una llarga taula molt ben parada, somrients i preparats per a fer un bon paper,
alguns drets i d’altres asseguts -però tots ben puntuals- hi trobem la resta de
la colla.
Ocupem els nombrosos llocs lliures, els més puntuals i
afortunats, amb vistes al mar i la platja i, l’altre 50 per cent, encarats a la penya que, al llarg de molts i
molts anys, ha protegit de les garbinades i cops de mar aquest antic “merendero”
de platja.
Ens porten les cartes
i comencem a triar els primers plats: amanides, calamars a l’andalusa, navalles
o canyuts, cloïsses saltejades, gambetes,
ous estrellats (oi, Joan Miquel)... i, després, els segons: paella -mixta o de
la casa-, entrecot a la planxa o algun peix... Per veure, vi -blanc i negre- de
la casa i aigua. I de postres: la coca de crema, sorbets de llimona, pastis de
xocolata, fruita,...
El cronista (que ha
de procurar ser fidel a les percepcions i als fets viscuts), en aquesta ocasió
i sense cap ànim de fer “mala propaganda” (ni molt menys !!) a la casa, en
comparació amb d’altres “edicions” anteriors d’aquesta trobada, ha notat una certa
“retallada” en el menú diari de 15 euros. Ha desaparegut de la carta algun
primer plat, com els musclos a la marinera o al vapor...; les “gambetes” m’han
semblat molt “gambetes” (molt petites, gairebé d’aperitiu)...; les begudes,
fins i tot el vi de la casa, no entren en el menú...; m’ha semblat que alguns “suplements”
com el de la “paella Banys Lluís”, s’han incrementat...
Entenem que, potser ja
fa molts anys que el preu del menú diari és el mateix, que els costos s’han
anat incrementant i que la qualitat del producte que es serveix s’ha de
mantenir... però, en honor a la nostra percepció i algun comentari, això és el
que hi hem notat.
Per un altre costat,
el servei, tracte i el lloc son excel·lents. A alguna paella (i això també
ens passa amb les que fem a casa) l’arròs -a diferencia d’altres ocasions que
estava amb un gust i punt òptim-, en aquesta ocasió, l'hem trobat un pel “covat”. Però només teniu que
mirar el vídeo per a veure que les paelles han marxat completament “netes”,
sense ni un sol gra al damunt... i això, malgrat tot, és molt bon senyal.
Aprofitem que avui
som una bona colla per a informar de dos actes previstos per als propers mesos.
Aquells que hi vulgueu o pugueu anar-hi, preneu nota dels dies.
- En Joan Miquel i, especialment, la Mª Glòria ens conviden, el diumenge 8 de juliol a les 19h, a casa seva per a celebrar la desitjada Jubilació de la Mª Glòria.
- La família del nostre enyorat company Enric tenen previst, el proper dijous dia 9 d’agost, fer-li un acte de record -en la data en que aquest compliria 70 anys- a la Tossa Plana de Lles, el refugi de Cap de Rec (al qual si pot arribar en cotxe) amb el dinar a Prullans. Preneu nota de la data i ja us anirem informant, d’una forma més personalitzada, pel correu electrònic.
Hem rematat l’àpat
amb els cafès, tallats i carajillos
de rigor. I se’ns ha ofert la possibilitat, gentilesa de la casa, de prendre uns
chupitos digestius d’aiguardent.
Només el cronista, pel que m’ha semblat, ha aixecat el dit...
Després de fer els números,
pagar i agrair la sempre cordial acollida als responsables de la casa, sortim a
l’exterior per davant la -aquest any més que mai- ufanosa buguenvíl·lia, fer-nos la foto
del grup.
En aquesta ocasió,
hem sigut 17 els comensals que hem pogut acudir a la trobada i, un cop més, agraïm
a en Josep Mª la iniciativa i l’organització de la “Paella d’estiu” d’enguany.
Comiat.- Ens acomiadem dels
qui tenen aparcats els cotxes prop del restaurant i, desfent el camí pel
passeig que voreja la platja, retornem fins a l’estació.
Un dels nostres fotògrafs,
en Joan Miquel, mentre passem per un “pas zebra” ens retrata tot emulant la
famosa foto dels Beatles (que va ser portada del seu 12è disc titulat,
precisament, amb el nom d’aquest carrer londinenc: Abbey Road). Als Beatles fer
la famosa foto els costà més de 10 minuts i un munt de fotos... Nosaltres amb
una única instantània n’hem tingut prou.
Un cop més ha estat
una jornada d’aquelles que hom guarda, per anar assaborint
desprès
poc a poc, al sac de la memòria. Que per molts i molts anys més ho puguem anar
repetint.
Moltes gràcies a tots
i a totes per la vostra assistència i participació.
Una abraçada i, els
qui hi pugueu venir, fins la propera
Sortida Xino-Xano del proper dijous 5 de juliol. Anirem, si no surt cap
contratemps, als Salts i Gorgs del Torrent de la Cabana de Campdevànol.
Text.- Pep
Fotografies.- Joan
Miquel i Jaume
Vídeo.- Jaume https://www.youtube.com/watch?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada