El passat 9 d’agost, vàrem
fer un primer intent per -amb la família- pujar les cendres de l’Enric a la Tossa
Plana de Lles. El mal temps i la prudència, no ho va fer possible. Ho intentàrem de nou,
aquest cop amb èxit, l’onze d’aquell mateix mes d’agost (veieu la crònica a:
http://clanosgris.blogspot.com/2018/08/cronica-de-un-comiat-festiu.html ).
http://clanosgris.blogspot.com/2018/08/cronica-de-un-comiat-festiu.html ).
En Carles B. però, en
aquesta segona ocasió, no hi va poder anar. Per això i, potser, per treure’s l’”espineta”
de no haver-ho pogut fer, ho ha tornat a intentar, amb
la Rosa, el passat diumenge dia 23 de setembre.
Reproduïm la nota que
ens han fet arribar i algunes fotografies d’aquesta ascensió que, també, permeten situar -dalt del cim- el lloc on
reposen les cendres del nostre benvolgut company i amic Enric.
Gràcies, parella !!!.
AQUESTA VEGADA SI !!!
Després de 2h 30’ vàrem fer el cim.
Uns moments de silenci, veure l’Aneto a través d’un cel
molt blau, tancar els ulls i dir, simplement: Adéu.
Adéu, Enric, adéu amic.
23 de setembre del 2018
Mª Rosa i Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada