dimecres, 27 de març del 2019

Els "Exploradores de España" a Catalunya (2)

Festa de Sant Jordi de 1931. Exploradores i una delegació
 de girls i scouts anglesos a Montcada (Torre Baró).

Els Exploradores de España a Catalunya (2)

Els primers anys de la II República, del 1931 al 1933


Acabàvem la primera “entrega” d’aquest treball sobre els Exploradores de España a Catalunya, a finals de 1930, amb els darrers temps del regnat d’ Alfons XIII assistit per una mena de “dictablanda” [1].  Anunciàvem també, que els anys que seguien, els nostres protagonistes, passarien per un canvi de règim, desitjos de descentralització i autogovern a Catalunya, crisis i noves experiències organitzatives... Si continueu interessats en el tema, veiem-ho.
   

1931.-

Efectius i organització.- Els primers mesos de 1931, un any que es presentaria políticament mogut, els efectius dels Exploradores de España a Catalunya es mantingueren estables [2]. Hi havia grups o Tropes a Barcelona, Badalona, el Prat del Llobregat, L’Hospitalet, Terrassa, Girona, Tortosa i a les illes Balears, però força relacionats amb els catalans, a Maó.

Si ampliem el focus damunt la Tropa de Barcelona, la més nombrosa, veurem que estava formada per unitats o branques de “Lobatos” [3] (organitzats en un únic grup), “Aspirantes” (2 grups), ”Exploradores” (amb 4 Categories: 1ª -2 grups-, 2ª -1 grup-, 3ª –1 grup- i 4ª -1 grup-), 4 Grups Autònoms: Grup San Guillermo, Grup Acadèmia San Martin, Grup francès i Grup col·legi anglès i dos Clans de Ròvers [4].

Cadascuna d’aquestes unitats estava sota la tutela d’un o de diversos instructors o caps (“jefes”) [5].

Si continuem aprofundint en l’organització veurem que, les quatre Categories d’ Exploradores, estaven formades per una vintena de patrulles, petits nuclis auto-organitzats, de nois scouts [6]. Podem, per tant, estimar que els efectius totals -entre nois i quadres- de la Tropa de Barcelona podrien ser, l’any 1931, d’uns 250 membres.

El canvi de règim.- En proclamar-se la República, el 14 d’abril, els Exploradores de España declararen la seva adhesió al nou règim [7]. Es va modificar la insígnia i símbol dels Exploradores, suprimint-ne la flor de lis -per la seva vinculació amb la monarquia borbònica- vigent des de 1922, i substituint-la per la clàssica “roda de carro” amb l’ estrella de cinc puntes amb una mà en actitud de salutació scout i el lema: “Siempre adelante” [8].


Nova insígnia (de solapa), dels Exploradores de España, durant la República 

El 22 d’abril, una representació dels instructors i ròvers dels Exploradores acudí a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per a saludar al president de la Generalitat, Francesc Macià, i a l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader: ...Por dicha representación se hicieron muestas de acatamiento a los poderes constituidos, norma y base fundacional de la Institución... , habiendo tenido la satisfacción de oir, de ambas autoridades, palabras de afecto y consideración para los boy-scouts [9]. Ens sobta que, tractant-se d’un -i, segurament, el primer- acte “oficial” davant les noves i màximes autoritats de Catalunya i de Barcelona, aquesta representació estigues (només) formada per alguns instructors i ròvers i que el “jefe” dels Exploradores de la ciutat -Carlos de Cifuentes-, segons deduïm per les cròniques, no hi acudis.

Exploradores en la seva visita a Tarragona el juny de 1931. Assegut
damunt la muralla, a l'esquerra de la fotografia, hi podem veure
a Carlos de Cifuentes. (Foto reproduïda de La Vanguardia)

Com a preludi a aquesta visita, sabem per una nota a La Vanguardia [10],  del dissabte 18 d’abril -quatre dies després de la proclamació de la República-, que: “... Con motivo de la proclamación de la República y a causa de tener que introducir las modificaciones pertinentes en los distintivos del uniformes queda suprimida la salida de mañana. La entidad de los Exploradores ha recibido un telegrama del presidente del Consejo Nacional, señor García Molina, ordenando el acatamiento a los poderes constituidos según es norma en esta Institución cívica, lo que así mismo se pone en conocimiento de las restantes organizaciones. Igualmente, queda convocado (per a l’endemà, diumenge, a les 9 hores) el clan de Ròvers el cual, tratará bajo la presidencia del jefe de exploradores (Carlos de Cifuentes) de la forma, dia y hora de rendir homenaje a las autoridades de Cataluña y de organizar una popular recolecta para la adquisición de la nueva bandera tricolor.” En aquesta reunió, es degué decidir els qui -tres dies després- acudirien al “acatamiento” davant les noves autoritats republicanes de Catalunya i Barcelona.


Cinta reglamentaria (1 cm d'ample x 10 cm de llarg), amb la bandera republicana,
es tenia de posar, a l'uniforme, a la part superior de la màniga dreta de la camisa.

La Festa de Sant Jordi d’ aquell any es va celebrar, el diumenge 5 de maig, a Torre Baró. A la mateixa hi va concórrer, un grup de  85 boy-scouts i 22 girls-guides anglesos que feien un viatge a Barcelona i Mallorca i que hi van ser convidats. A la trobada hi acudiren les Tropes de Barcelona i de les ciutats properes: Terrassa, Badalona, el Prat i L’Hospitalet del Llobregat. Al vespre, els instructors i ròvers de la Tropa de Barcelona van ser convidats a un sopar “típic català” a casa del seu company Jaume Roca, membre de primera hora dels Exploradores Barceloneses i retornat a l’organització no feia gaire. L’acte va ser presidit per en Carlos de Cifuentes. Acabat l’àpat Narcís de Romaguera, en nom dels assistents, donà les gracies a l’amfitrió. [11]

Festa de Sant Jordi 1931. Montcada (Torre Baró) 
(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

Festa de Sant Jordi 1931. Montcada (Torre Baró).
(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

Festa de Sant Jordi a Torre Baró 

A partir del 21 de maig de 1931 els Exploradores de España, a tot l’estat, deixaren de dependre de la
Presidencia del Gobierno -com havia estat fins llavors- per passar a estar sota l’autoritat del Ministerio de Instrucción Publica. Amb alguns canvis a la cúpula de Madrid, el nou Comissari General, Juan Antonio Dimas -que portava divuit anys a l’organització- anuncià la reforma de la Institució i la seva adaptació al nou marc polític republicà. Constatà, però, una certa resistència -especialment en alguns exploradores més grans de 17 anys i en determinades localitats de l’estat- a aquests canvis.

Els Exploradores de España, a Catalunya, amb en Carlos de Cifuentes com a portaveu més visible, donaren ple suport a J. A. Dimas promovent i permetent una mínima catalanització. L’òrgan oficial, la revista Cataluña Escultista per exemple, a partir del número 21 de maig-juny (tot i que anteriorment, en algun article puntual ja s’havia utilitzat) començà a publicar -de tant en tant- articles en català; la Federació Catalano-Balear, que s’havia anunciat tímidament just feia un any [12] amb el creixent sentiment autonomista, anà agafant força; es va fer també un curs [13] per aprendre a ballar sardanes, impartir per en Jaume Roca que havia publicat també, al Cataluña Escultista, diferents articles (en català) sobre aquesta dansa.

La nova bandera republicana.- El 6 de juny, amb motiu d’un acte a l’Hospital del Nen Deu de Barcelona -situat al xamfrà dels carrers de Mallorca i Dos de Maig-, on els Exploradores hi van ser convidats i en el qual la filla del president Macià homenatjà la bandera republicana, l’instructor Narcís Romaguera, dirigí unes paraules de salutació a aquesta senyora i “... de respeto al digno President de la Generalitat de Cataluña, don Francesc Macià” [14] . La revista Cataluña Escultista, nº  21 de maig-juny de 1931, explica aquest mateix acte però hi afegeix: “... Como nosotros nos encontrábamos sin bandera des del advenimiento de la República, le rogamos a ver si querían hacernos el honor de entregarnos una para este grupo de Barcelona. Nos contestó amablemente, diciendo que hablaría a propósito de ello a su padre, el Presidente de la Generalitat de Cataluña.”

Bandera dels Exploradores de Múrcia de l'època republicana. L'any 1933 es va fer el Segon Campament Nacional a Sierra Espuña (el primer, tal i com commemora la bandera, es va 
efectuar el 1917). A aquest II campament, hi concorregueren 260 exploradores de tot 
Espanya però principalment de les zones més properes. Recuperar aquesta bandera, ja 
en democràcia (en poder de Patrimonio Forestal), va ser tota una proesa. 
(Foto gentilesa d'en Jose Mª López Lacárcel qui es deu, també, el mèrit
 de la recuperació d'aquesta històrica ensenya).

Finalment el tema de les banderes sembla que quedà resolt, el dia 5 de juliol, en un acte a la confluència del Passeig de Gràcia amb, l’aleshores anomenada  Av. 14 d’abril (la Diagonal) on, en compliment d’un Decret del Govern provisional de la República del dia 27 d’abril, s’entregà a totes les forces i cossos de la guarnició de Barcelona -entre elles el batalló de la Creu Roja i els Exploradores de España-, la nova bandera republicana i se’ls retirà l’antiga (monàrquica) [15]. En la convocatòria, prèvia a aquest acte, que els Exploradores havien publicat pocs dies abans a La Vanguardia s’hi diu: “...Este día se inaugurarán las banderas republicana y catalana que se han solicitado de dos eminentes personalidades de Cataluña.” [16]

Entre les activitats efectuades, al llarg de l’any, pels Exploradores destaquem la trobada -de nois de la 3ª categoria i alguns ròvers- a Torredembarra i Tarragona a finals de juny; a començament d’estiu s’obrí, entre els exploradores, un concurs fotogràfic que es tancà el primer dia d’octubre; s’efectuà, així mateix,  el II Campament d’estiu a Santa Fe del Montseny [17], amb nois procedents de grups de tot Catalunya, la segona quinzena del mes d’agost; l’ascensió a l’Aneto protagonitzada, també a l’estiu, per un grup de ròvers o l’excursió també dels ròvers, el 18 d’octubre, als monestirs de Poblet i Santes Creus [18] on hi filmaren una pel·lícula. També, aquest any, acudiren convidats al VI Campament General de Catalunya [19] que es celebrà els 24 i 25 d’octubre al Molí de l’Avencó del Tagamanent.

El mes d’octubre, per iniciativa d’un grup de pares i mares, es creà dins dels Exploradores de España de Barcelona una secció autònoma de noies exploradores (Muchachas Exploradoras) que inicialment estava formada per germanes dels nois que ja eren membres de l’organització. El 15 de novembre efectuaren la primera sortida a la Font del Llavallol de Vallvidrera [20]. A finals d’any, aquest Grup d’Exploradores -girls guides- ja estava format, com els nois, per tres categories: 1ª, 2ª i 3ª. En va ser la cap la senyora Carme Esquiroz de Pastor i diverses instructores: Perarnau, García, Solanas, Castells i Belza.

Al mig del grup, asseguda amb la camisa blanca, la cap,
la "Sra. Pastor" (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

A mitjans de novembre, un grup de scouts de la 4ª categoria efectuaren així mateix la Travessa del Montseny (Balenyà – Seva - El Brull – Matagalls - Sant Marçal - Les Agudes - Santa Fe i Sant Celoni).

Un cop més, les darreres setmanes de l’any els scouts i les girls guides, es disposaren a preparar les festes de Nadal. En aquesta ocasió, la dedicaren als més petits de l’organització, els “lobatos”. Els exploradores de la 3ª categoria havien preparat al local un Pessebre i guarnit un arbre on, el dia de Nadal, els mes petits hi trobaren diferents obsequis. També com ja era tradició, es van recollint o construint joguines per a lliurar-les, el dia de Reis, als infants d’un centre benèfic. 


Muchachas Exploradoras, amb el president Macià, la Diada de Reis de 1932.
 Davant d'en Francesc Macià, al mig del grup, Carme Esquiroz, la "Sra. Pastor".

1932.-

La Festa de Sant Jordi d’aquest any, s’efectuà al Turó Parc [21]. Hi concorregueren les Tropes de Barcelona i de Terrassa i els grups autònoms Francès, Angles i San Martín, amb un total d’uns 400 assistents. El dia anterior es va fer una vetllada artística al teatre “L’Artesà” de Gràcia i l’endemà, diumenge, ja al Turó Parc, s’efectuaren activitats i cerimònies escoltistes, demostracions atlètiques i la nova coral mixta -formada per scouts i gils-guides- interpretà diferents sardanes i cançons catalanes com “L’Empordà”, “Per tu ploro”, “Himne a Barcelona”, “La Balanguera” i “El cant de la senyera”  que van ser molt aplaudides pel públic. Al vespre, com ja era costum, caps, instructors, ròvers i alguns socis protectors es reuniren en un sopar.

Festa de Sant Jordi 1932. Turó Parc de Barcelona.
Festa de Sant Jordi 1932. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)
El 14, 15 i 16 de maig una representació del Exploradores de España (26 tendes i 94 acampadors -entre ròvers, exploradores i lobatos-, la més nombrosa de totes les assistents), amb una acurada organització acudí al VII Campament General de Catalunya al Prat de Can Bonamic de Sant Esteve de Palautordera. La seva presencia, actitud i exemplar comportament motivà la felicitació del secretari de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Josep Mª Benet [22].


Detall del VII Campament General de Catalunya. Maig 1932.
(Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

El dia 3 de juliol celebraren, al Turó Parc de Barcelona, l’anomenada Festa dels Instructors on se’ls retè homenatge per la seva entrega i dedicació; efectuant-hi, així mateix, un seguit de demostracions escoltistes: instal·lacions, transmissions, proves atlètiques i canvis de categoria. A l’acte hi acudiren tant els nois i les noies exploradores, com les seves famílies, amics i socis protectors [23].

A més de les reunions i sortides ordinàries, al llarg d’aquest any, es van fer diverses activitats singulars com l’anomenat III Campament del Montseny a Gualba, del 15 al 30 de juliol [24] o el que els ròvers varen fer a les valls d’Ordesa [25].

III Campament del Montseny dels Exploradores, celebrat a Gualba.
Detall de la cuina. Estiu 1932. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

Campament dels ròvers dels Exploradores a Ordesa.
Estiu 1932. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

El mes de setembre, desprès de l'aprobació pel Parlament de Catalunya de l'Estatut d'Autonomia, el Consell dels Exploradores de Tortosa envia un missatge al President Macià agraint-li el lliurament d'una bandera catalana i felicitant-lo per l'assoliment de l'Estatut.

Reproduït de la pàgina de Facebook: "Exploradores de España
(Boy Scouts Españoles)" de Pantera Misteriosa Olvido. Publicat
a "LA VOZ DEL EXPLORADOR", butlletí dels Exploradores
de España de Tortosa, nº 7 de la II època, setembre 1932.
 
El 15 d’octubre, dins la periòdica programació d’activitats dels Exploradores de España a la premsa, hi veiem la següent nota:  “...Reconocida oficialmente por el Estado la bandera catalana para ser exhibida junto con la de la República en cuantas manifestaciones se realizan, se están haciendo gestiones cerca del «Bureau Internacional de los Boy-Scouts» de Londres para que este reconocimiento se haga extensivo a cuantos campamentos Internacionales concurran los Boy-Scouts de Cataluña, siendo uno de los primeros a realizar el de Godolló (Hungría) donde se calcula asistirán 60.000 Boy Scouts y donde se espera que la representación de Cataluña sea de importància...” [26].

El 5 i 6 de novembre, els Exploradores de España son convidats i assisteixen de nou al VIII Campament General de Catalunya celebrat a Palau-solità. L’experiència, en aquesta ocasió, no reeixí perquè s’hi van produir uns incidents -unes bromes al foc de camp per part dels Exploradores considerades fora de lloc i de mal gust per molts dels assistents- que malgrat ser tractats, posteriorment, amb una certa delicadesa pels dirigents de la Federació d’Entitats i dels Exploradores [27] no van ajudar gens a minorar les distàncies i recels. Si tenim en compte que Palestra [28] i els Minyons de Muntanya [29] ja no hi havien assistit, en desacord amb la presència dels Exploradores de España, entendrem que l’ambient entre els dos moviments escoltes era ben enrarit.

El 13 de novembre les noies de les Girls Guides (les Exploradores) efectuen una trobada a Terrassa amb el grup promotor d’aquesta mateixa organització en aquella ciutat.

A finals d’any les activitats -tant dels scouts com de les guies- es dediquen, en bona part, a la confecció de joguines -pel a lliurar als nens i nenes hospitalitzats al Clínic - en la propera Diada de Reis.


1933.-

El mes de gener el número 34-35 de la revista Catalunya Escultista catalanitzà la capçalera i bona part dels continguts, fent servir el bilingüisme (català i castellà) en l’editorial i seccions oficials i potenciant el terme scout substituint el d’explorador. L’experiència però no durarà més enllà de dos números, doncs a partir de l’exemplar següent el nº 36, d’octubre de 1934, aquesta històrica revista desaparegué.

Portada del primer número de la revista, portaveu dels Exploradores de Catalunyaamb la capçalera i bona part dels continguts en català.

Intent d’unificació de l’escoltisme a Catalunya.- Un cop més donem la paraula a l’historiador Manel Gabarró:”... El 15 de febrer de 1933 Alexandre Pinyol, des de les pàgines de “La Publicitat”, amb un article titulat “Tindrem Boy-Scouts catalans ?” [30] llançava la idea. De fet, formava part d’una estratègia. A l’Assemblea General dels Exploradores de España a Catalunya, del 19 de febrer, es va fer el primer pas: a més de catalanitzar el lema i la terminologia escolta, s’aprovà de demanar al mateix Baden Powell l’autonomia per als Exploradores de España a Catalunya, a l’estil d’aquella de la qual gaudien els Boy Scouts d’Escòcia, a la Gran Bretanya. En la mateixa declaració es donava un vot de confiança a Narcís de Romaguera, president del Consell Local de Barcelona i col·laborador de primera hora del capità Rosselló (i a en Josep Mª Oliver secretari del Consell), perquè es fessin càrrec de les gestions” [31].

Fragment d'un dels articles de premsa sobre la polèmica sorgida a rel 
de l'escissió dels Exploradores que creà els Boy Scouts de Catalunya. 
(Diari L'Opinió del 26 de maig 1933) 

Noves notes, comunicats i cartes a favor del nou moviment unificador i d’altres en defensa del ja existent dels Exploradores s’anaren afegint a l’article amb punyents i, fins i tot, feridores asseveracions. La Publicitat, un mes més tard de la publicació del polèmic article, reconeixia que “... quan a les rivalitats i enveges personals, que és indubtable que existeixen en aquest afer, passions que de vegades fan adoptar actituds que no se senten, no cal dir que no ens interessen. Àdhuc estem disposats a creure que, en aquest terreny, tots dos bàndols estan tants a tants” [32] . Va ser una intensa i, en certa manera, llastimosa campanya pública. No hi faltaren les manifestacions, a favor i en contra, del procés unificador i també hi hagué qui ho aprofità per atacar el mètode escolta com una eina seriosa i útil per a la formació del jovent del país.

Crisi i escissió als Exploradores de España: Els Boy Scouts de Catalunya.- Els consells locals de Barcelona, Tortosa, Badalona i Terrassa donaren suport al missatge autonomista que calia adreçar al cap scout mundial, aprovat a l’Assemblea dels Exploradores. El 22 de febrer, tres dies després de l’Assemblea General, dimití Carlos de Cifuentes. Els dirigents dels Exploradores de España es negaven a tramitar a Londres la petició d’autonomia dels catalans, al mateix temps que de Madrid arribava la destitució de Romaguera. La fractura, dins dels Exploradores era, doncs, un fet. La polèmica a la premsa continuà, fet que motivà un comunicat del Consell General dels Minyons de Muntanya desmarcant-se de la qüestió i anunciant que la seva organització, en cap moment, havia participat o s’havia involucrat en aquest procés de fusió. La desautorització vers Benet i Pinyol, situats en la dissidència de la seva organització, era total. Els Minyons de Muntanya, marcant aquesta distancia en l’operació que generà els Boy Scouts de Catalunya, desaprofitaren l’ocasió d’unificar l’escoltisme català.

Narcís de Romaguera. (Foto reproduïda de Cataluña Escultista)

Continuem amb el relat d’en Marcel Gabarró: “... Els Minyons de Muntanya apareixen com a representants d’un sector petit burgès i catòlic mentre que els -nou nats- Boy Scouts de Catalunya mostraven una extracció més popular i més laica. Els respectius posicionaments respecte a la catalanitat, les qüestions socials i la religió no semblaven diferir gaire. Els Boy Scouts de  Catalunya es presentaven com a hereus i continuadors de l’obra iniciada els anys 1911-12 pel capità Rosselló, no endebades tenien en les seves files homes com Narcís de Romaguera, Ramon Soler i Jaume Roca. La direcció efectiva, però, estava en mans del Dr. Soler Damians, Josep Mª Benet i Alexandre Pinyol, tots ells recentment incorporats i col·laboradors directes de Batista i Roca. Era una paradoxa, però era així. Això explicaria, en part, que els Minyons de Muntanya recelessin dels qui feia poc els havien abandonat. Un aspecte sí que els diferenciava clarament: era l’actitud davant el patronatge de la Generalitat. Els Boy Scouts el cercaren i l’aconseguiren amb un decret del 8 d’agost de 1933, els Minyons en protestaren, però per no quedar enrere, es van veure obligats també a demanar-lo.“ [33]

El diumenge 30 d’abril els nounats Boy Scouts de Catalunya de l’Agrupació de Barcelona, amb tots els seus efectius, efectuaren la seva primera sortida col·lectiva al monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona [34].

Primera sortida dels Boy Scouts de Catalunya a Sant Jeroni de la Murtra. Abril 1933. Al mig del grup, Narcís de Romaguera.


Delegació dels Exploradores al Jamborre de Gödolho
(Foto reproduida de ABC)

Mentre esperaven -inútilment- el reconeixement de Londres, els Boy Scouts de Catalunya s’esforçaren a donar una nova imatge dels scouts catalans. Per la Festa de Sant Jordi van ser presents, d’uniforme, al Palau de la Generalitat; aquell mateix dia havien inaugurat el seu nou estatge “provisional” a la Via Laietana 61, amb diverses adhesions d’entitats i personalitats (entre elles la d’en Pere Rosselló i nombrosos antics scouts) [35]. Oferiren al president Macià la presidència d’honor de la seva associació. Del 3 al 5 de juny, una representació dels Boy Scouts de Catalunya acudí al IX Campament General de Catalunya celebrat a can Sunyer al Pla de la Garga, prop de Centelles. A la Diada nacional de Catalunya, l’11 de setembre, prestaren el servei d’ordre -també uniformats- davant el monument a Rafael de Casanova. El mes d’agost, en motiu del Jamboree de Gödolho (Hongria), van enviar-hi una representació formada per l’instructor Rafael Vidal i el ròver Josep Domènech [36]. També, a finals de juliol, els Boy Scouts de Catalunya celebraren, amb nois de diferents poblacions del país, el que anomenaren I Campament Scout Català al bosc de Sant Roc de Paüls (Ports de Beseit), on els seus companys de Tortosa hi van fer d’amfitrions. Quan el 25 de desembre morí el president Macià, els Boy Scouts de Catalunya l’acompanyaren d’uniforme a l’enterrament [37].


Servei d'ordre dels Boy Scouts de Catalunya, l'Onze de Setembre de 1933,
en les ofrenes florals davant del monument a Rafael de Casanovas.

Els Boy Scouts de Catalunya, amb la seva bandera (la de Sant Jordi)
a l'enterrament del President de la Generalitat i President honorari
de la seva institució, en Francesc Macià, el 27 de desembre de 1933.
(Foto reproduïda de la revista Redreçament)

Especialment entre els antics Exploradores que formaven part dels nounats Boy Scouts de Catalunya hi havia el sentiment que amb la creació d’aquesta organització és reparava un greuge produït vint-i-un anys abans [38]. Després de recordar l’obra d’en Pere Rosselló i amics, el seu entusiasme i dificultats, Josep Mª Oliver deia a l’article “El perquè de Boy Scouts de Catalunya”, al primer número de Redreçament el nou butlletí portaveu de l’organització: “... una pròxima centralització motivaren la dimissió d’alguns membres directius i la franca decadència de la institució. S’havia aconseguir matar, exteriorment, els Boy-Scouts Barcelonesos. Exteriorment, només, perquè l’esperit es salva sempre de les imposicions quan un ideal li dona vida. Així ens trobem avui, que s’escau el 21è aniversari d’aquella sortida i entrem a la nostra majoria d’edat dintre l’escoltisme, amb un fet digne de nosaltres i dels seguidors d’aquella primera institució...” [39].


(Foto reproduïda de Redreçament)
Abandonaren els Exploradores de España -recordem-ho- els nuclis de Badalona, Terrassa, El Prat del Llobregat, L’Hospitalet, Girona i Tortosa sencers i un bon nombre de scouts, ròvers i instructors dels de Barcelona -entre ells tot el grup autònom “Anglès”-. Marxaren, també, bona part de les “Muchachas Exploradoras” amb la seva cap, Carme Esquiroz de Pastor -la “senyora Pastor”- al capdavant, que va ser anomenada Comissaria de la nova Associació de les “Girls Scouts de Catalunya” [40]. Un altre dels quadres destacats que passà dels Exploradores als Boy Scouts de Catalunya va ser el consiliari, mossèn Guillem Aleu.

Trobada a Martorelles dels Boy Scouts de Catalunya i el Grup autònom
"Alemany" de Barcelona el juny de 1933. Observeu les banderes:
La de Sant Jordi, la Catalana i, potser, la de la República Espanyola.

Diversos estudiosos de l’escoltisme català [41], diuen que els efectius inicials dels Boy Scouts de Catalunya eren uns 800 membres, pensem que una bona part d’aquests -al voltant de 500- degueren provenir, de tot Catalunya, dels Exploradores de España.

Els Exploradores de Espanya – Federació de Boy Scouts de Catalunya, amb tot, continuen.- Pel seu costat, els Exploradores de España, després de que en Carlos de Cifuentes interposés recurs contra la constitució de Boy Scouts de Catalunya [42] intentaren superar la sangria.

Després de l’escissió cap els Boy Scouts de Catalunya, a partir del 30 de maig, els Exploradores de España afegiren, en els seus comunicats, convocatòries i programes a continuació del nom, el de Federació de Boy-Scouts de Catalunya. Això provocà una rapida reacció, també a la premsa, dels Boy Scouts de Catalunya que demanaren als diaris que els publiquessin la següent nota: Los «Boys Scouts de Catalunya» nos ruegan aclaremos que habiendo aparecido una titulada «Federació de Boys Scouts de Catalunya», ésta nada tiene que ver con la citada entidad que se halla domiciliada en la Vía Layetana, 61. Adoptan el nombre de «Federació de Boys Scouts de Catalunya» los antiguos «Exploradores de España» que tienen su local social en la calle del Carmen" [43]. La primera menció a una Federació Catalano-Balear de Escoltisme aparegué, l’abril de 1930, a la contraportada del nº 11 de Cataluña Escultista on s’anunciava la fundació el dia 27, a la Festa de Sant Jordi, d’aquesta federació. No va ser però fins el 2 de juliol de 1932, amb l’aprovació d’uns nous estatuts, quan la federació començà a prendre cos constituint-se a finals de 1932, encara amb el comandant Cifuentes al davant.

Tot i que van ser nombrosos els membres dels Exploradores que en marxaren per a crear els Boy Scouts de Catalunya. Per la periòdica programació d’activitats que els Exploradores anunciaven als diaris, veiem que la Agrupación de Barcelona, a partir dels mesos de maig i juny, continuava formada gairebé per la mateixa estructura i nombre de grups que uns mesos abans (compareu-ho, si us plau, amb el primer apartat d’aquest treball): Lobatos (un grup); Aspirantes (dos grups); 1ª categoria (un grup); 2ª categoria (2 grups); 3ª categoria (2 grups); 4ª categoria (un grup); els ròvers (un clan) i les Gils-Guides. Es creà un nou grup anomenat “Escuela de Auxiliares” -amb programació pròpia- possiblement motivat per la necessitat de formació de nous caps o instructors. Excepte que hi ha un clan de menys, l’esquema és molt similar. Sense cap dubte, el que degué disminuir devia ser el nombre de nois que formaven cadascuna d’aquestes unitats. Pel que fa als “grups autònoms” -normalment d’escoles o acadèmies- que havien acompanyat fins llavors als Exploradores, el grup “Alemany” apareix ja -a finals de juny- a la programació de sortides dels Boy Scouts de Catalunya, per tant entenem que s’hi degué adherir, els altres el “Francès”, el “San Martin”  i un de nou o canviat de nom, el “Barceloneta”, continuaren dins la Federació de Boy Scouts dels Exploradores. El “San Guillermo” no apareix més (potser es tracta, per la proximitat dels punts de trobada en les sortides propers a aquest barri, del nou “Barceloneta” canviat de nom). 


Diploma atorgat pel Consell Local de Barcelona, el novembre de 1933

Vista aquesta estructura organitzativa i el nombre i freqüència de les activitats realitzades, arribem a la conclusió que l’escissió que patiren els Exploradores amb la creació dels Boy Scouts de Catalunya, si bé numèricament -d’una manera ben clara en les localitats d’arreu de Catalunya on hi tenien una certa implantació- degué ser important; a la ciutat de Barcelona, tot i que també hi patiren baixes entre els nois i noies, la crisi i el traspàs posterior, afectà principalment als ròvers i quadres dirigents. Se’ns fa difícil -amb la informació de que disposem- quantificar aquest impacte, però ens atreviríem a dir que amb la crisi i la creació dels Boy Scouts de Catalunya, els Exploradores de España -a tot Catalunya- perderen, aproximadament -com ja s’ha dit- uns 500 membres. A la ciutat de Barcelona, la pèrdua d’efectius en els grups d’Exploradores, la podríem quantificar -a mitjans de 1933- en un 50% passant, aproximadament, de ser uns 300 a poc més de 150 membres.


Distintiu dels Rovers Scouts, dels Exploradores
de España, durant la República

Un dels fets diferencials que esgrimiren els Exploradores enfront dels Boy Scouts de Catalunya degué ser el del seu reconeixement internacional pel Bureau Scout de Londres. Així, veiem que el 27 de maig -el mateix dia que es publicava la nota d’advertiment dels Boy Scouts de Catalunya sobre la Federació dels Exploradores- aquests anuncien una conferència, al seu local social, sobre les «Ventajas de las Asociaciones internacionales en el valor espiritual de los asociados y fundamentos de las teoría de Badén Powell en el Escultismo por el ideado» [44]. El fet de formar part d’una única organització a nivell de l’estat i el reconeixement internacional era un “valor” que, davant els Boy Scouts de Catalunya -encara pendents d’aquesta acceptació-, sens dubte els Exploradores degueren utilitzar.

Pel que fa a les activitats dels Exploradores de España – Federació de Boy Scouts de Catalunya, en el decurs de la segona meitat d’aquest any -després de l’escissió- veiem, pels comunicats a la premsa, que seguiren -més o menys- la dinàmica anterior. Sortides de les diferents unitats, als llocs i fent les activitats habituals, pels voltants de Barcelona; acampades de dos dies, amb els seus corresponents “focs de camp” a Can Busquets, Santa Perpetua de Mogoda, Font del Llavallol, Montcada i Reixac, Santa Creu d’Olorda, La Floresta,...; observem que es potencien les conferències i reunions “organitzatives” entre el scouts més grans, els guies de patrulla i els ròvers; la segona quinzena de juliol celebraren, així mateix, l’anomenat IV Campament del Montseny a Olzinelles; l’esperit artístic dels associats es manifestà en una primera exposició de dibuixos i pintura, oberta a familiars i socis protectors; observem també un increment de les activitats -amb acampades incloses- per a “lobatos” i “aspirantes” i la continuïtat en les tradicionals festes i obres benèfiques de Nadal i Reis.


Baden-Powell al Jamboree de Gödolho, l'agost de 1933, on els Exploradores
de España
 amb en Carlos de Cifuentes al capdavant hi enviaren una delegació.
Veiem, doncs, que malgrat el dur cop que els suposà l’escissió cap els Boy Scouts de Catalunya dels seus membres descontents amb la manca d’autonomia i arrelament de l’associació a Catalunya, els Exploradores de España – Federació de Boy Scouts de Catalunya, continuaven.

Els següents i propers anys, nous esdeveniments polítics, socials i organitzatius -que culminen amb l’esclat de la guerra civil- afectaran a les nostres organitzacions escoltes. Si us sembla, ho veurem en el proper capítol.

Fins llavors, doncs. Gràcies per la vostra atenció.

Una abraçada.


Agraïments.- El meu més sincer reconeixement i gratitud a en Eduard Candami -veterà company dels Scouts d’España i de les diferents organitzacions que posteriorment els han anat succeint- i a en Bernat Bertomeu -membre dels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi i objectiu investigador del passat i el present de l’escoltisme català-. Amb aquests dos entusiastes estudiosos de l’escoltisme he tingut la sort de poder anar compartint, en el procés d’elaboració d’aquest treball, troballes, dades, comentaris, punts de vista, dubtes, documents i fotografies. Fruit de tot això n’ha resultat aquest treball. Amb tot, evidentment, la responsabilitat de les possibles mancances, errors o inexactituds son, únicament, imputables al qui el signa. Moltes gràcies també a vosaltres, amics i lectors, pel vostre interès i comprensió.




[2] La forta implantació territorial dels primers anys deu i vint del segle passat, anà disminuint. Així veiem com els Exploradores havien anat desapareixent de llocs com: Tarragona, Lleida, Premià de Mar, Sant Cugat del Vallès, Olesa de Montserrat, Manresa, Sant Feliu del Llobregat, Figueres, Banyoles, Sant Feliu de Guíxols o Sabadell.
[3] Entre aquests llobatons hi havia, tal i com ell mateix ens havia explicat nombroses vegades, en Antonio Asensio tot un model de servicial scout i bona persona. Conegut per molts -per no dir tots- els Scouts de España de Barcelona al llarg  de la segona meitat del segle XX. Per si en voleu saber una mica més d’ell, al Blog del Clan li hem dedicat una entrada: https://clanosgris.blogspot.com/search?q=Antonio+Asensio   
[4] Font: hemeroteca La Vanguardia: Comunicats programació d’activitats dels Exploradores de España al llarg de l’any 1931. Els Aspirants (llobatons) eren nens des dels 6 fins al 10/11 anys. Els Exploradores (scouts) de la 1ª categoria -mocador de color groc-  comprenia nois dels 10/11 als 13 anys; la 2ª categoria -mocador roig- anava dels 13 als 15 anys edat en que feien la “promesa de la bandera”; la 3ª categoria -mocador blau- dels 15 als 17 anys i la 4ª categoria -mocador blanc- dels 17 als 20/21 anys. Els de la 4ª categoria o més grans de 21 anys, a partir de l’any 1927 en que es començaren a organitzar els Clans, eren els anomenats ròvers -mocador blanc amb una sanefa verda- i alguns d’ells també instructors.
[5]   El “Jefe” de la Tropa de Barcelona continuava sent en Carlos de Cifuentes -que acabava de ser nomenat, pel Consejo Nacional, Delegat provincial dels Exploradores de España- ; el cap de grup  dels Lobatos era en Josep Mª Bruse; els dels Aspirants, Antoni Miró i Enric Gutiérrez; els dels Exploradores, de la 1ª Categoria, Félix Solanas i Ramon Lizcano; el de la 2ª Categoria, Jerònim Davalillo amb en Josep Casassas com a instructor auxiliar; el de la 3ª Categoria, Ignacio Solanas -que el mes de maig serà nomenat Comissari de Ròvers- amb Aureli Martí, Joaquim Bonet, Josep Domènech, Josep Avenza i José Blanc com a instructors o ròvers auxiliars; el de la 4ª Categoria era l’històric Narcís Romaguera amb l’Amadeu Álvarez com a instructor auxiliar. Hi havia, així mateix alguns instructors especialistes com en Marcel·lí Bayarri, responsable del refugi del Montseny; Ricard Güell de música i fotografia o Jaume Roca -un altre històric dels primers temps reincorporat a l’organització-, especialitzat en gimnàstica. Font: Cataluña Escultista núm. 14, juliol, agost i setembre 1930, pàg. 116 i 117: “Organización del Curso Escultista 1930-1931”.
[6] Les patrulles de la 1ª Categoria eren: Oso, Ciervo, Corzo i Reno; les de la  2ª Categoria: Águila, Tigre, Puma i Dragón; les de la 3ª Categoria: Bisonte, Pantera, Lobo, Lince, Jabalí, Zorro, Leopardo i Castor) i les de la 4ª Categoria: Toro, Jaguar, Gacela, Búfalo i Halcón. Font: Cataluña Escultista números 18 al 24, de gener a desembre de 1931.
[7] Carlos de Cifuentes, “El cambio de régimen” editorial de Cataluña Escultista, núm. 20, març-abril 1931 pàg. 35: “(...) Las banderas de la República espanyola y de Cataluña han ondeado juntas y estrechamente unidas (...) Respeto para la dinastia que se fue, que esto es de hidalgos y el explorador lo és; respeto para la República que viene, que esto es hacer patria y, antes y ahora, siempre adelante y cumplir alegres nuestro deber.”
[8] Davant la nova situació, es demanà consell al mateix Baden-Powell. El fundador, després d'estudiar la problemàtica, va remetre als Exploradores de España un disseny realitzat per ell mateix, que és el que es va adoptar.
[9] La Vanguardia 25 d’abril 1931, pàg. 15.
[10] La Vanguardia 18 d’abril de 1931, pàg. 16.
[11] Antoni Serra, Història de l’ escoltisme català. Editorial Bruguera, Barcelona 1968, pàg. 35 i 36 i Cataluña Escultista nº 20, març-abril 1931, pàg. 46.
[12]  Cataluña Escultista nº 11, abril 1930, anunci -a tota pàgina- a la contraportada.
[13]  Catalunya Escultista nº 23, octubre de 1931, pàg. 95.
[14] La Vanguardia 6 de juny 1931, pàg.16.
[15] La Vanguardia  5 de juliol de 1931 pàg. 7
[16] La Vanguardia  27 de juny de 1931, pàg. 13.
[17] Cataluña Escultista nº 22, juliol-agost-setembre 1931, pàgs. 68 i 69.
[18] Cataluña Escultista nº 21, maig-juny 1931, pàgs. 53 i 54.
[19] Cataluña Escultista nº 23, octubre 1931, pàg. 84.
[20] Cataluña Escultista nº 24, novembre-desembre 1931, pàgs. 99 i 100.
[21] Cataluña Escultista nº 29, maig 1932, pàgs. 72,73 i 74. La Vanguardia del 23 abril 1932, pàg. 16.
[22] Cataluña Escultista nº 29, maig 1932, pàgs. 77, 78 i 79. Josep Mª Benet i Alexandre Pinyol  havien deixat l’organització del Minyons de Muntanya uns mesos abans i treballaven amb l’objectiu d’aconseguir la unió dels Exploradores de España i els Minyons de Muntanya per a fer possible una única organització escoltista a Catalunya.
[23] La Vanguardia  2 de juliol 1932, pàg. 15.
[24] Cataluña Escultista nº 31, juliol-agost-setembre 1932, pàgs. 106 i 107. 
[25] Cataluña Escultista nº 31 juliol-agost-setembre 1932, pàgs. 107 a 111. Cataluña Escultista nº 32 octubre 1932, pàgs. 122 a 124. Cataluña Escultista nº 33 novembre 1932, pàgs. 142 a 145. Cataluña Escultista nº 34-35 gener 1933, pàgs. 7 a 9.
[26] La Vanguardia  15 d’octubre 1932, pàg. 16.
[27] Cataluña Escultista nº 33 novembre 1932, pàgs. 137 i 139 a 141. Amb un comentari de la redacció i cartes del President de la Federació d’Entitats, J. Saltó i del Cap dels Exploradores, Carlos de Cifuentes.
[28] Palestra era una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l'escoltisme de Robert Baden Powell. Tenia un tarannà educatiu i patriòtic, organitzà cursos d'història, literatura, art i llengua catalanes; cercles d'estudis de dialèctica, acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d'acció social i cultural. Va mantenir bones relacions amb la Federació de Joves Cristians i grups semblants, ja que tots formaven part de la Germanor de Minyons de Muntanya.
[29] La Germanor dels Minyons de Muntanya  -fortament vinculada al moviment excursionista català- va ser una associació escolta que funcionà des de l’any 1927 a l’any 1936. Considerada la primera associació escolta purament catalana, va ser fundada per Josep Maria Batista i Roca. Tingué un llarga trajectòria plena de vicissituds durant la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil i el franquisme. Inicialment els “Minyons de Muntanya” com eren coneguts duien uniforme verd, barret d'ala ampla, mocador al coll, bordó i ganivet al cinturó, de manera semblant a altres grups escoltes de l’època.
[30] De fet, amb aquest article, es feia públic un procés  encaminat a unificar l’escoltisme a Catalunya, portat fins aleshores entre bastidors: “Tindrem Boy Scouts catalans ?”: “... Fins ara ens hem hagut de plànyer que els Exploradores es mostressin amb aquest esperit tan diferent als ideals del nostre excursionisme. És perquè els hem vist confondre, voltats de xarangues i personalitats ancien régime. Ells han representat a Catalunya l’escoltisme castellà. Això no vol dir, però, que dintre d’aquesta organització no hi haguessin en aquell temps, i encara en quedin, patriotes catalans que lluitaven per retenir o procuraven que no s’extingís tota esperança de renovació. A casa nostra comptem amb un moviment escoltista català que segueix les mateixes ensenyances de Baden-Powell. Són els Minyons de Muntanya i si bé negligeixen la direcció tècnica, en el darrer Campament General de Catalunya ens feren la impressió que poden esdevenir una força potent, guiadora de la nostra joventut. El fet que ens permet fer aquesta constatació és la distinció que en general donaven els acampadors als uns i als altres escoltistes. Aquest paral·lelisme entre ambdues organitzacions -Minyons de Muntanya i Exploradores de España- ens fa creure en la possibilitat que arribem a una unió i es creïn els Boy Scouts catalans.”
[31]  Marcel Gabarró “L’escoltisme a Catalunya 1912-1939” dins “Barcelona d’excursió”, DDAA. Ajuntament de Barcelona, 1999. Pàgs. 126 a 128. Al diari La Publicitat del 1 de març 1933, pàg. 8 s’hi reprodueix el text de l’acord al que arribaren, els diferents Consells locals dels Exploradores a Catalunya en la reunió del 19 de febrer i que es demanà s’adrecés a Baden-Powell. Aquest document tingué una replica, per part dels Exploradores de España, en La Publicitat del 7 de març 1933, pàg. 11. i un escrit d’en Carlos de Cifuentes a El Diluvio del 20 d’abril 1933, pàg. 6.
[32] Antoni Serra, obra citada, pàg. 33.
[33] Marcel Gabarró, obra citada, pàgs. 128 a 130.
[34] La Vanguardia 29 abril 1933, pàg. 13.
[35] La Publicitat 25 abril 1933, pàg. 9.
[36] Redreçament  nº 1, gener-febrer de 1934. Els Exploradores de España hi enviaren una representació de 27 exploradores -amb nois de Madrid, Màlaga, Albacete, Saragossa i d’altres localitats de l’estat que concentrats a Barcelona sortiren (el 30 de juliol) cap a França, on els Scouts d’aquest país, havien organitzat una expedició fins el Jamborre -, el cap d’aquest contingent va ser en Carlos de Cifuentes. Suposem que els dos assistents que citen els Boy Scouts de Catalunya degueren desfilar amb aquesta delegació. El nombre total d’assistents  a aquest Jamboree va ser de 25.792 scouts.
[37] Redreçament, nº 3, d’abril de 1934.
[39] Josep Mª Oliver i Figuerola, “El perquè de Boy Scouts de Catalunya”, Redreçament, nº 1, gener-febrer 1934, pàgs. 7 i 8.
[40] Marcel Gabarró, obra citada, pàgs. 128 a 130.
[41] Marcel Gabarró, obra citada, pàg. 128. Albert Balcells i Genis Samper “L’escoltisme català (1911-1978)”, Editorial Barcanova, Barcelona 1993, pàg. 101. Possiblement la font d’aquesta xifra és un informe, de 1946, a càrrec d’en Romaguera per al Bureau Internacional de Londres, titulat “I. Història breu de l’escoltisme a Catalunya, 1912-1936”.
[42] Es interessant l’entrevista que sobre aquesta polèmica es va fer a Josep Mª Benet, llavors secretari dels Boy Scouts de Catalunya, al diari L’Opinió del 26 de maig de 1933, pàgs 1 i 7.
[43] La Vanguardia 27 de maig 1933, pàg. 14.
[44] La Vanguardia 27 de maig 1933, pàg. 14. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada