dissabte, 9 de novembre del 2019

CRÒNICA DE LA 101ena SORTIDA XINO-XANO

L'Empedrat de Morou

SANTA FE DEL MONTSENY I L'EMPEDRAT DE MOROU A LA TARDOR

Quina bona pensada varen tenir els "remenadors de cireres", que formen el COMECLOG, en proposar-nos anar repetint algunes de les sortides que ja hem fet i de les quals en conservem un bon record. 

Amb això, en bona mesura estalviem feina als organitzadors i, també, al qui després en fa la crònica...

Pel que al cronista pertoca, com que en aquesta ocasió no ens hem perdut (nosaltres “no ens perdem mai...!!!”) i hem seguit, fil per randa, el mateix recorregut que vàrem fer -fa 7 anys !!!- el gener del 2012, us recomano rellegir -si voleu, clar- la crònica d’aleshores. Així m’estalvio feina i vosaltres tenir d’aguantar (més o menys repetida) una nova “pallissa”:


Només una cosa ha canviat: l’estació de l’any en que hi hem anat. Llavors hi vàrem anar en ple hivern (el mes de gener) i ara, a l’inici de la tardor.

Un fet que, com és lògic, afecta directament el paisatge. Veureu que llavors molts dels arbres estaven “pelats” i els boixos grèvol -uns dels arbusts nadalencs per excel·lència- lluïen els seus rojos fruits. El pantà de Santa Fe, després de les pluges de la tardor també, llavors, estava ben ple (no com en la visita d'ara, que gairebé era buit).

Els colors tardorencs, que en la passada sortida varem gaudir, anaven dels groc al rogenc i els camins estaven ben encatifats de fulles. El dia, fred i un pel encapotat, era però lluminós i al final de l’excursió -segurament pel núvols que cobrien els voltants de la vall- una mena de plugim ha fet que alguns fessin ús de les capelines. Però, en conjunt, no ens podem queixar del temps, hem tingut un bon dia.


Punt de trobada a Barcelona: Va, que ja son les 8h...!

Can Casades, al fons, i les tres majestuoses sequolles gegants.

El recorregut, amb el punt d’inici a Can Casades -on hem esmorzat (1)- ha estat: Pont sobre la riera de Santa Fe - Can Lleonart (Escola de Natura) – Castanyeda – Pla de Mulladius – Empedrat de Morou (2) - Fageda – Casa de Figueroles – Pantà de Santa Fe – La Fabriqueta (antiga central) – l’Estanyol (antic pantà) – Can Casades (3).



Esmorzant a l'àrea de lleure de Can Casades

L'itinerari de l'excursió, segons els equips de mesura d’en Joan P., ha estat de 5,94 km. Amb uns desnivells acumulats de 207m. En la caminada hi hem emprat, amb pauses i aturades, 2h 30’.




Galeria fotogràfica:



Passant per la castanyeda, a banda i banda del camí
soques de castanyer formant perxades.






Una pausa pujant a l'Empedrat de Morou. Al fons Les Agudes.

El Turó de l'Home, en segon terme darrera el
Turó Gros, a l'esquerra i Les Agudes a la dreta



Panorama de la vall de la Riera d'Arbúcies des del penyal rocós
 que hi ha en un dels costats del Turó de Morou

Detall de l'Empedrat de Morou
Baixant cap a la fageda.


Camí de la Fageda, barreja d'especies forestals





Detall de la soca d'un faig a ran del camí.

Roquer a l'alçada de la casa de Figueroles 



Arribant al pantà de Santa Fe


La presa i el pantà de Santa Fe. A la tardor, passat l'estiu, amb el nivell de l'aigua ben baix.


La vella resclosa, esberlada, de l'antic pantà de Santa Fe: "L'estanyol".




El dinar l’hem efectuat, molt ben atesos, al restaurant La Terrassa de Campins.


Una taula que fa molt goig




I per postres, alguns han triat, bunyols amb nata i xocolata calenta.


Fotografia del grup:




Propera sortida.- 

Recordeu que la propera sortida la tenim prevista per al dijous 12 de desembre. Anirem a la Fageda de la Grevolosa, repetint la sortida  número 62 que varem fer el novembre del 2015. Tindrà cura de l'organització del dinar en Josep Maria. Ho anunciarem prèviament. 



Text.- Pep.

Fotografies: Joan Miquel, Joan Puiggermanal i Pep.


   




NOTES:

1.- Un dels cotxes, a la sortida de Barcelona, ha tingut una punxada de pneumàtic. Això ha fet que els 5 companys que hi anaven hagin decidit, mentre es reparava la roda i per a guanyar temps, esmorzar en el lloc de l’incident. La resta ho hem fet un cop hem arribat a Can Casades.

2.- Sempre m’ha intrigat el significat o etimologia del nom Morou. En Joan Coromines, el nostre il·lustre lingüista, opina que deriva del nom propi germànic Maroald i del seu derivat Merold. Aquests antropònims germanics no pertanyen, generalment, a l’època visigòtica com es podria pensar; s’inscriuen -segons els experts- dins el període de domini franc a la nostre terra i, fins i tot, a temps posteriors. 

3.-  L’edifici modernista de Can Casades, restaurat el 1987, data de l’any 1900. Can Casades va ser una de les primeres cases que es van construir a la vall de Santa Fe com una segona residència o d’estiueig d’una família adinerada i un dels primers intents d’aprofitament de la vall de Santa Fe com a lloc turístic. Tot i així, quan es va construir Can Casades encara no hi havia carretera i es pujava a peu tardant unes 4 hores o pel camí de carro unes 6 hores. Des de 1988, Can Casades s’ha convertit en un centre d’informació del Parc Natural del Montseny a càrrec de la Diputació de Barcelona. A més d’aquest canvi en l’evolució dels usos de la casa, destaca el creixement de les grans sequoies del jardí i de la superfície forestal que envolta la finca. Les tres sequoies de Santa Fe del Montseny es van plantar aproximadament als anys 20 per enjardinar la casa de Can Casades. Per aquestes dates se suposa que les sequoies ja estaven creixent però encara eren força petites i a les fotografies antigues no s’acaben de distingir bé. Aquests arbres centenaris, haurien d’estar més protegits (tot i que se'ls ha instal·lat, a cadascun d'ells, un parallamps). La peculiar sàvia vermella que desprenen, si els rasques, i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu. Les sequoies americanes són autòctones del sud del parc de Yosemite i del Sequoia National Park. També als EEUU trobem el General Sherman, una de les sequoies i arbre més vells del món (hom li calcula entre 2.300 a 2.700 anys de vida). Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús mil·lennis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada