CRIDA A LA 47ena SORTIDA XINO-XANO

El Marquet de les Roques

PEL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DE MUNT:

LA VALL D’HORTA, EL MARQUET DE LES ROQUES I EL CASTELL DE PERA.

Data.- Dijous 10 d’ abril de 2014.

Tipus d'itinerari.-  L’itinerari que per aquesta sortida us proposem te el punt de sortida i arribada a La Muntada, un dels masos més antics i significatius de la zona, reconvertit actualment en punt d’informació i escola de natura del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac  i situat en plena Vall d’ Horta. Aquesta vall, formada per una riera de muntanya que te l’origen als peus del Montcau i desemboca al Ripoll, és un dels paratges amb més riquesa natural i paisatgística del municipi de Sant Llorenç Savall.

Font de Llor

Ens dirigirem cap al fons de la vall al Marquet de les Roques, un gran casal que havia estat de la família de l’escriptor i poeta Joan Oliver (Pere Quart). A uns minuts d’aquesta casa, riera amunt, hi ha la Font de Llor on hi podrem esmorzar. Continuarem per una pista, fent alguns revolts, fins al Mirador de la Vall d’Horta amb impressionants panorames sobre la vall i les formacions rocoses de Rocamur (la Màquina de Tren) ¡ el teló de fons de les Forgueroses, el Montcau i els Emprius. Passarem, després, per altres masies típiques de la zona com La Pregona, El Romeu i  -si volem pujar fins al castell de Pera- ens desviarem vers el mas d’Agramunt i, tot seguit, ens enfilarem fins dalt les runes del castell, situades a 735 m. d’alçària; l’esforç val la pena ja que la vista que des d’allà es te és impressionant: el massís de Sant Llorenç, des de La Mola fins al Montcau, però també el Montseny, els Pirineus i fins i tot –si el dia ho permet- el mar. Retornats, de nou, al camí que ve de El Romeu arribarem a Can Brossa (un restaurant que obre els caps de setmana) tancant la caminada al lloc d'inici de l’excursió: La Muntada. 

Recorregut, horaris i dificultat.- Amb els cotxes caldrà anar, per la C-58, fins a Sabadell i Castellar del Vallès i des d’allà –per la B-124- direcció a Sant Llorenç Savall. Al punt quilomètric 17,100 -uns dos quilòmetres abans d'arribar a Sant Llorenç Savall- comença a mà esquerra, en un revolt pronunciat, una pista forestal pavimentada que ens menarà directament a la Vall d’Horta (La Muntada, El Marquet de les Roques, Can Brossa...). Deixarem els vehicles a l'Escola de Natura i centre d'atenció del Parc Natural de La Muntada i a partir d’aquest punt iniciarem la caminada.

La Muntada

El recorregut que farem a peu, des d’aquests lloc, serà:

0,00 km. 0h 00’.-  La Muntada (520 m. d’alçada).

0,40 km. 0h 10’.-  Pont de La Muntada

1,00 km. 0h 30’.-  El Marquet de les Roques (560 m. d’alçada).

1,60 km. 0h 45’.-  Font de Llor (620 m. d’alçada).

2,20 km. 1h 00’.-  Retorn a El Marquet de les Roques.

2,70 km. 1h 25’.-  Mirador de la Vall d’Horta (600 m. d’alçada).

3,80 km  1h 55’.-  Masia La Pregona (620 m. d’alçada).

4,20 km. 2h 10’.-  Masia El Romeu (580 m. d’alçada).

5,20 km. 2h 45’.-  Masia d’Agramunt (600 m. d’alçada).

6,00 km. 3h 20’.-  Coll del castell (671 m. d’alçada). Fins aquí la pujada és un pel forta.

6,35 km. 3h 30’.-  Castell de Pera (735 m. d’alçada).

8,25 km. 4h 25’.-  Encreuament amb el camí que ve de El Romeu i continua fins Can Brossa (540 m. d’alçada).

9,00 km. 4h 55’.-  Can Brossa (520 m. d’alçada).

9,30 km. 5h 05’.-  La Muntada (520 m. d’alçada).

Podem “retallar” una mica l’excursió amb les següents opcions:

a)    Esmorzar un cop siguem a La Muntada o al Marquet de les Roques i no anar a la Font de Llor (ens estalviem 1,20 km, 100 m. de desnivell i 30’ de caminada).

b)    Un cop siguem a la masia de El Romeu no pujar al Castell de Pera i continuar baixant fins a Can Brossa (ens estalviem 2,80 km, 155 m de desnivell i  unes 2h de caminada).

Resumint:

1.    Excursió complerta segons el pla de ruta i l’horari de més amunt: 9,30 km, +316 / -335 m de desnivell i unes 5 h de caminada.

2.    La mateixa ruta però sense anar a esmorzar a la Font de Llor (i fer-ho, ja que un dia entre setmana no hi ha gaire gent, a La Muntada o al Marquet de les Roques): 8,10 km, +256 /-315 m de desnivell i unes 4h 30’ de caminada. AQUESTA ÉS L’OPCIÓ QUE PROPOSARIA FEM TOTA LA COLLA (TOT I QUI HO DESSITGI POT NO PUJAR AL CASTELL I CONTINUAR BAIXANT PER LA PISTA ESPERAR-NOS A CAN BROSSA –Opció 3-)

3.    Fer l’excursió sense l’esmorzar a la Font de Llor ni pujar al Castell de Pera: 4,50 km, +/-100 m de desnivell i unes 2h 20’ de caminada.

Visió de La Mola des de dalt del Castell de Pera

El recorregut total -segons l’opció triada- pot anar dels 4,5 als 9,3 km i el temps estimat per a fer-lo, sense visites ni aturades, -en funció del recorregut escollit- de les 2h 20’ a les 5 h. El desnivell acumulat varia, també, segons les opcions. La dificultat de la sortida és, segons el recorregut, baixa o mitjana (cal dir que la pujada al Castell de Pera te un tros, relativament, curt però dret).

Les restes del Castell de Pera a tocar de la gran roca que li dona el nom.

Dinar.- El dinar el farem a les 14h, un cop acabada l'excursió (hem previst començar la caminada a ¼ de 10 del matí), al restaurant Les Brases de Ponsferrer carretera Monistrol (davant el Poliesportiu) tel. 937 141 015 http://www.lesbrases.com de Sant Llorenç Savall. El preu del menú serà d’ 11 euros (IVA inclòs). 

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- l’ Antonio, en Llorenç i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l'Elena I. les olives, en Josep Mª la llet i el cafè, en Carles i l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). No oblideu portar roba d’abric, guants, “bragues” per al coll, barretines i barrets per al fred. Cremes protectores per a la cara i els llavis i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.-  L’aproximació fins la Vall d’Horta (Escola de Natura de La Muntada) la farem en cotxes. Tenint en compte que des de Barcelona hi ha uns 42 km (aproximadament, en funció del transit, hi estarem 1 hora), els qui sortim d’aquesta ciutat ho farem, des dels respectius punts de trobada –Llepant/Travessera i "nou" Hospital de Sant Pau- a les 7h 55’ (per allò de que no ens posin cap multa per estacionament indegut). L'hora de concentració i trobada, des dels diferents llocs d'origen, a La Muntada és sobre les 9h. 

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dijous 3 d’abril, trucant o escrivint un correu a en Llorenç, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de confirmar al restaurant el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar i coordinar la “logística” del transport.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 46ena XXR

Per la propera Xino xano del dijous 10, Sembla ser que serem encara en situació anticiclònica, pel que no son d'esperar grans canvis. Com que el vent, tot i sent fluixet estarà de ponent i sud, la temperatura serà força agradable, però tindrem núvols alts que enteranyinaran el cel. O sigui, que no plourà però farà poc sol i poc vent i a Sant Llorenç Savall la temperatura oscil·larà entre els 8º de primera hora del matí i els 18º de mig dia.

Conclusió: Agafeu les capalines només per si un cas, però no caldran.

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

De les deu del matí del dia vuit:

No hi ha grans divergències entre el que vaig pronosticar el passat diumenge i el que es veu avui, només que si us fixeu en la tauleta a dalt, cap a mig matí hi haurà un canvi de vent més marcat que farà augmentar la temperatura a la tarda.

Això és tot, de moment!

NOVA ACTUALITZACIÓ

A les dotze del matí del dia nou:

Aquí el vent està expressat en graus de força Beaufort (equival a una mica més).

Hi ha novetats, el sol lluirà més del pronosticat però no escalfarà gaire perquè hi haurà més vent de sud i un pel més humit.

Apa, fins demà!

Salut,

J.M.

CRÒNICA DE LA 46ena SORTIDA XINO-XANO

CAMINADA FINS A LA FORTIFICACIÓ IBÈRICA DEL TURÓ DE MONTGRÒS

A l’hora acordada –les 9h- tots el cotxes, procedents dels diferents punts de partida, fem cap a l’aparcament que hi ha davant de l’església de Sant Martí del Brull.

Dues noves companyes s’han afegit a la colla en aquesta sortida: la Maria José –antiga Bagheera i Akela dels nostre Agrupament- i la Montserrat Baig, ambdues, també, des de jovenetes Noies Guies i per tant expertes caminadores. Benvingudes !!

            

Seguint el programa i la tradició el primer que hem fet, després de les salutacions, ha estat esmorzar. Ho fem –ja coneixíem el lloc- a la Font de Sant Martí, sota mateix de les runes del castell del Brull, en la taula i els bancs que hi ha al costat d’una moderna i curiosa creu de terme. No tornaré a repetir –ja ho hem fet a cada crònica- en que consisteix aquest “ sagrat ritual”, el que si vull dir és que cada cop hi apareixen noves i més bones menges... en aquesta ocasió uns bunyols de vent (desinflats) i un gran pastis, aquesta vegada circular, que ha desaparegut en un obrir i tancar d’ulls.

La ruta que seguim avui –fugint d’aventures i d’itineraris “perdedors”- pren el camí senyalitzat –una pista asfaltada, primer, i de terra, després- que condueix directament a la Fortificació del Turó de Montgròs. No volem fer “el salt” una altra vegada a en Marc l’arqueòleg-guia d’aquest important monument ibèric i, per això, decidim anar pel recorregut més segur. Si tenim temps, alguns proposem fer el retorn baixant fins al Sot de les Bigues, vorejar el Camp de Golf i passant per l’església i la casa de Casademunt tornar al Brull. Fer, al revés, l’itinerari que teníem previst a la 44ena Xino-xano.

Cap amunt i cap avall

El camí passa, entre prats i boscos, prop de diferents masies aïllades (Can Coromines, Can Croselles, el Solà, Can Rovira, el Solà de Dalt, La Sala). L’itinerari amb suaus pujades i baixades circula, per dalt dels Cingles del Saní, al voltant dels 840 metres d’alçada oferint-nos diverses panoràmiques sobre el Montseny (el Matagalls, el Pla de la Calma, el Tagamanent) i –als nostres peus- la vall que forma la riera del Pujol que baixa fins Aiguafreda.

Quan ja hem recorregut uns 2,5 km agafem el desviament que porta al Boix i a l’ aparcament de vehicles del jaciment ibèric (on, normalment, hi ha una cadena que impedeix el pas dels cotxes i obliga a continuar a peu). El camí va baixant en suau pendent, al llarg d’un quilòmetre més, per damunt del serrat envoltat de cingles on hi ha el Turó de Montgròs.

Son les 11 del matí i hem quedat amb en Marc, el guia, a 2/4 de dotze. En Josep Lluis, el coordinador de la sortida, el truca per telèfon: en Marc està de camí però encara trigarà uns 20’ en arribar. Prenem el sol asseguts davant el tancat que impedeix l’accés al recinte arqueològic tot contemplant l’impressionant muralla que, en el punt més estret de la “península” que forma el serrat, hi barra el pas.

Quan arriba en Marc, l’arqueòleg i guia, ens dona una veritable lliçó d’història:

• ·      Qui eren els ibers i, concretament, els ausetans -que ocupaven l’actual comarca d’ Osona-.
• ·    Quan i com es descobrí el jaciment l’any 1974 i les diferents campanyes d’excavació i restauració que s’hi continuen fent.
• ·        Les principals característiques i les diferents èpoques de la fortificació: la primera muralla del segle V aC.; la muralla ibèrica principal començada a edificar el segle IV aC. i  el nous elements, reforços i millores efectuades el segle III aC., segurament davant els possibles atacs dels romans –una única entrada lateral, fossat davant la muralla, torres, bastions i cossos de guàrdia seguint els models defensius i les tècniques militars de grecs, cartaginesos i dels mateixos romans-.
• ·   Les tècniques d’atac de l’època i les estratègies i recursos dels defensors. Ens explica, també, les costums i forma de vida dels antics pobladors del lloc que, pel que en Marc ens diu, eren –com nosaltres- bons bevedors de cervesa...
• ·         Les dimensions: 150 m de llargària –de single a single-, una amplària d’uns 5 m, una alçada màxima conservada d’ entre 3 y 4 m; destacant-ne la vistosa torre d’11 per 12 m i una alçada de 5 m; totes aquestes alçades però originàriament, ens diu, devien fer el doble.
• ·        La raó de ser d’aquesta fortificació –reflex d’una comunitat organitzada i amb recursos (molt a prop al Solà, a la riera del Pujol i al Pla de la Calma hi havia mines de coure)- molt probablement la finalitat era protegir el recinte, d’unes 9 hectàrees, dels possibles atacs dels romans. Una mena de refugi fortificat.
• ·        L’ evidència de que cap el 200 aC. –durant la segona Guerra Púnica o en la revolta dels ibers sufocada per Marc Porci Cató- el recinte patí un violent incendi després del qual va ser destruït o abandonat. A partir de llavors només hi hauran ocupacions esporàdiques fins el segle I aC.
• ·       Les ruïnes o el mas medieval que s’aixecà al recinte interior, aprofitant part de la muralla i el material d’enderroc de la mateixa, darrer vestigi d’ocupació d’aquest estratègic lloc.

Un grup d'"atacants" disposats per assaltar la fortalesa... 

Tot això i un munt de preguntes que li hem anat fent, ens ha anat explicant i aclarint en Marc des de fora, des de dins i, gairebé a vista d’ocell, des de dalt d’una estructura metàl·lica que facilita la visió de tot el conjunt.

Prop de la una del mig dia donem per acabada la visita i ens acomiadem d’en Marc agraint-li les seves planeres però erudites explicacions i la passió i entusiasme que manifesta per la seva interessant professió.

Evidentment, només tenim temps per a retornar al Brull, desfent el camí per on hem vingut. Així ho fem. El recorregut total de l’excursió ha estat, doncs, d’uns 8 km i el desnivell acumulat de 120 m.

Clars indicis de que ja tenim la Primavera a tocar...

Passa una mica de les dues quan ens entaulem al restaurant Can Pasqual per a, després de prendre les cerveses, dinar-hi. El menjar: amanides, seques amb rostes de cansalada i carn a la brasa ha estat molt be.

Després de la sobretaula donem, formalment, per acabada la sortida amb la foto oficial de grup davant l’església de Sant Martí del Brull (hi falten en Carles, l’Elena S., la Mª José i la Montserrat B. que no s’han pogut quedar al dinar).

Agraïm a en Josep Lluís la coordinació de la sortida i a tots i totes, d’una manera molt especial –amb el traspàs encara tant recent de la Montserrat- la vostra assistència i participació. Estic convençut que a la Montserrat, que tots sentim tan propera, li complaurà que –malgrat tot- continuem sortint i caminant tots plegats.

Recordeu que la propera excursió XINO-XANO serà el dijous 10 d’abril. Ja penjarem la CRIDA, uns dies abans, al Blog.

Gràcies i una forta abraçada.

Text.- Pep

Fotos.- Enric, Jaume, Josep F., Joan Miquel i Pep.

Convocatòria de la 46ena Xino Xano

Vista aèria del jaciment del Turó de Montgròs

AU, TORNEM-HI! QUE NO HA ESTAT RES

CAMINADA, HISTÒRICA I PAISATGÍSTICA

PELS VOLTANTS DEL BRULL

Ja fa quasi dos mesos de la frustrada visita al Turó de Montgròs i han passat moltes coses, massa coses, però la vida continua i hem d'acomplir la paraula donada.

Quan el 16 de gener ens varem perdre i ens rescatà en Marc, el guia de les muralles Ibèriques del Turó de Montgròs i el batlle del Brull, ens varem comprometre a tornar.

Bé dons ha arribat el dia i aquest dia és el dijous 13.

Aquesta vegada anirem directes al turó pels camins que ja ha estudiat en Lirola i per tant les possibilitats de perdre'ns és pràcticament impossible.

Data.- Dijous 13 de març de 2014.

Tipus d'itinerari.- El propòsit quasi exclusiu de l'excursió és visitar les muralles ibèriques del Turó de Montgròs, –amb el seu guia, en Marc- i les seves restes arqueològiques d'importància singular. L’itinerari com ja sabeu, és un recorregut paisatgístic pels boscos de la zona, on predominen les alzines, els roures i els pins que –també a l’ hivern-  tenen el seu encant. Aquesta vegada procurarem evitar els notables sots (torrents), tallats gairebé verticalment, especialment el de l'Afrau de Muntanyà, que va ser l'obstacle responsable del fiasco de la sortida del gener. Tot plegat una excursió molt variada, sense gaires desnivells i, en aquesta ocasió, esperem, força fàcil.

Cal ser al Brull a dos quarts de nou (8:30), per tant els diferents grups s'hauran de trobar als llocs de concentració habituals segons la seva previsió per estar a l'hora. Possiblement a dos de vuit (7:30) des de Barcelona. Pel que fa al sector Maresmenc, tot i que estan més a prop en distància, de ben segur hauran d'aplegar-se a la mateixa hora perquè el seu itinerari és més lent.

El recorregut total és d’ uns 9 km i  el temps estimat per a fer-lo, sense visites  ni aturades, d’ unes 3 h. El desnivell acumulat és de +/- 220 m. La dificultat de la sortida és baixa, però amb alguna curta pendent.

Dinar.- El dinar el farem a les 14h, un cop acabada l'excursió, al Restaurant Can Pascual, plaça de l’Ajuntament s/n, Ctra. del Montseny a Seva km. 32,10 EL BRULL, tel. 938 840 236. El preu del menú és de 11 euros (les cerveses tradicionals i els cafès a banda). Ens faran un dinar una mica a mida: De primer, amanida i "seques" del ganxet amb cansalada i de segon, carn o pollastre a la brasa.

Restaurant Can Pascual

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- l’ Antonio, en Llorenç i en Pepe Luí portaran “les gotes”, l'Elena I. les olives, en Carles i l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre i en Joan –el nostre socorrista- la farmaciola.

Cal que algú pensi en el vi i en el cafè!

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). No oblideu portar roba d’abric, guants, “bragues” per al coll, barretines i barrets per al fred. Cremes protectores per a la cara i els llavis i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Visita a les Muralles Ibèriques del poblat del Turó de Mongròs.-  El coordinador de la sortida ha concertat, amb el Centre d’Informació del Parc del Montseny que hi ha al Brull, una visita guiada per dins del recinte. El temps necessari per a la visita és d’ 1 hora. El preu  és de 3 euros per persona. Ens esperen per la visita a les 11h 30min.

Les muralles del poblat Ibèric

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 10 de març, trucant o escrivint un correu a en Josep Lluís, el company que coordina aquesta sortida, més que rés per tal de confirmar (el dimarts els ho hem de dir), al restaurant el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar i organitzar el transport fins al lloc de l'excursió.

IMPORTANT PER ALS QUI NO PODEN O VOLEN CAMINAR: AL POBLAT DE MONTGRÒS S'HI POT ANAR EN COTXE i afegir-vos així -si ho preferiu- a la visita i després dinar plegats.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 46ena XXR

Aquest dijous serà meteorològicament insuls. Res de meteors d'aquells que tant ens agraden als que som afeccionats a la mèteo. No tindrem ni massa vent ni calma, ni pluja ni humitat, sol però no de "justícia" com diuen, perquè com durant la nit haurà bufat lleugerament de nord la temperatura es mantindrà baixa i podrem gaudir del sol amb la cara fresqueta.

Atenció a navegants!! això no té cap connotació, més que res perquè el camí no és cara al sol però sobre tot perquè ningú volgudament, anirà d'estrena.

Quadro genèric pel Brull

 Com veieu, en el transcurs del dia el vent vindrà fluix de llevant, brisa que aportarà un pel d'humitat per mitigar el sol. Sol que serà present tota la jornada i hum¡tat que rondarà el cinquanta per cent. Les temperatures es mantindran baixes com correspon a l'època del any i contràriament al que diu el quadro de dalt, aniran des dels 1,5º a les set del matí fins els 5,5º de les quatre de la tarda.

Pronòstic específic pel jaciment del Turó de Montgròs

En resum: El dijous continuarem amb l'anticicló centrat damunt nostre i això ens permetrà fer una passejada molt plaent, això si:

NO OBLIDEU LA ROBA D'ABRIC. 

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

De les set hores del dia dotze:

No es preveu cap variació significativa al pronòstic d'ahir, només que les temperatures s'enfilaran des dels 9º a les 9 hores del matí fins als 13º cap a mig dia, i llavors s'estancarà aquesta temperatura fins al capvespre.

MILLOR!

Però com sempre: Mai se sap!!!

J.M.

NO ÉS UN ADEU PER SEMPRE...

FINS SEMPRE MONTSERRAT

Ahir, ens va deixar la Montserrat. Ens deixà físicament, però sempre –en podeu estar ben segurs- romandrà entre nosaltres.

Fa uns dies, el passat dia 15, patí un vessament cerebral. A partir del moment en que en Josep Mª ens ho va fer saber, hem estat seguint –amb angoixa però, també, amb fe i esperança- l’evolució d’aquest ensurt.

La ciència –segur- ha fet tot el possible; en la distancia els nostres pensaments i oracions els han fet costat però, finalment, la natura i Déu –davant la nostra impotència i enuig- han imposat la seva voluntat. La seva dura i, vist des de la perspectiva humana, injusta voluntat.

Aquells qui vulgueu i pugueu, podeu fer costat a en Josep Mª, els seus fills i familiars dirigint-vos, aquesta tarda a partir de les 18h al Tanatori de Sancho d’Àvila (sala de vetlla 21) de Barcelona.

La cerimònia de comiat serà demà dia 27 de febrer, a les 13h 10’, al mateix Tanatori.

Els poetes sovint saben trobar i posar paraules al lloc i en moments on la majoria som incapaços de fer-ho. Permeteu-nos, doncs, recórrer a en Josep Mª Andreu -del qual reproduïm un dels seus versos- que, estem segurs, agradaran a la Montserrat:

SI UN DIA SÓC TERRA

Si un dia sóc terra,

si un dia sóc pols,

que sigui d’aquesta

que han trepitjat molts.

I l’ànima, l’aire

que passa pels pins

i fa aquesta flaire

que avui porto dins.

Si un dia sóc terra,

que ho sigui, en secret,

d’aquesta que els segles

han fet i han desfet;

d’aquesta que és nostra

amb pluges i amb fang,

amb sol que fa crostes

i amb plor que fa sang;

que ningú no m’endevini

que només un gra de blat

creixi fort i s’il·lumini

del no-res que hauré donat.

Si un dia sóc terra,

si un dia sóc pols,

que sigui d’aquesta

que han trepitjat molts;

d’aquesta que encara

puc prendre i besar;

si un dia m’empara

més meva serà.

Descansa en pau, bona amiga. Mai t'oblidarem.