Reunió del COMECLOG

La Violeta

EL DIA DESPRÉS D'UNA JORNADA HISTÒRICA

El passat dilluns 10, els membres del COMECLOG* ens varem reunir al Centre de Cultura Popular la Violeta de Gràcia. A l'ordre del dia hi havia com a tema fonamental l'elaboració del calendari per l'any vinent, però òbviament es va parlar també, i no pas poc, del tema del dia abans, del tema del mes, pot ser del tema de l'any. El nou 9 N.

Festa final de campanya de la ANC i OMNIUM a Monjuic

Festa final de campanya de la ANC i OMNIUM a Monjuic

35 de les 2.305.290 participacions que es varen comptar

Centrats finalment en la cosa que havíem anat a fer allà, el calendari va quedar força lluït i el rebreu cadascú per correu electrònic en format pdf.

El 2015 hi hauran 11 sortides Xino Xano. Com sempre hem deixat de banda el mes d'agost que tothom està de vacances, però també hem tingut en compte que hi han altres dates del any que hom aprofita per construir aqüeductes, perllongar vacances de Pasqua o reposar de festes senyalades.

Així, hem variat la norma dels primers dijous de cada mes en els mesos de gener, abril i setembre. Però s'ha decidit per unanimitat que els dies publicats en el calendari seran INAMOBIBLES, i és per això que els rebreu en format pdf a fi que cadascú pugui imprimir-s'ho i penjar-ho a la nevera o la taula de treball o allà on vulgui. Es tracta de que tenint a la vista el calendari si a hom li programen una visita de metge per un dels dies senyalats pugui d'antuvi fer que li ajornin, o si un altre grup d'amistats postula una data coincident amb una de les nostres pugui decidir amb temps quin grup li fa més patxoca.

Aquest any no hi ha prevista sortida de primavera, dons no la te embastada ningú i si que hi ha sortida de tardor que serà els dies 16, 17 i 18 d'octubre que organitzarà en Charly però que pel moment manté en secret pel que fa al lloc.

Un altre novetat d'enguany és que no farem la trobada sopar d'estiu. El motiu és perquè després de fracassar repetidament en trobar un lloc en el que a més de sopar raonablement bé, pugui servir de trobada real i veure'ns les cares sense dificultats d'espai i sobre tot que es pugui parlar distesament en una sobretaula duradora, després d'això deia, no queda més que suprimir-ho.

Hi han moltes probabilitats de que es repeteixin esdeveniments molt reeixits d'enguany però que no depenen estrictament de nosaltres i que per tant caldrà esperar la bona disposició dels que ho han fet possible aquest any per repetir-ho. En tot cas aquestes jornades sorpresa procurarem que ocupin el lloc dels dies que inicialment hem previst per les sortides XX. I si hi ha algun valent que s'atreveix a organitzar una sortida de primavera amb la pressa que cal a hores d'ara, que ho faci saber urgentment i cercarem un forat al calendari per enquibir-ho.

Per últim, comencem a estar assedegats d'iniciatives i ens falten idees per els Raids Xino Xano, és per això que demanem la vostra col·laboració per fer un brain storm (tempesta cerebral) o millor encara, aquells que teniu idees per possibles sortides podíeu erigir-vos en organitzadors adjunts de alguna de les sortides.

La figura del organitzador adjunt seria la del company, que ostentaria  la autoria de esdeveniment, amb una idea clara de un lloc a on es pot anar i que rebria la cooperació necessària dels membres del COMECLOG per la logística amb la seva experiència provada.

Aquest calendari el rebreu per correu electrònic

Sigueu bons!!
Joan Miquel

*COMECLOG = Comissió de la Memòria del Clan Òs Gris

CRIDA A LA 51ena SORTIDA XINO - XANO

NOTA: Aquesta sortida estava programada per al mes de juliol, la previsió de mal temps ens la va fer ajornar, després ha passat l'estiu -amb les vacances de molts de la colla- i l'excursió -prevista per a l'octubre- a la Cala Tavallera; després de tot això ha arribat, doncs, el moment -abans de que ho faci la neu- d'enfilar-nos pel camí del Matagalls. 
Inicialment, el mes de juliol, teníem previst -per a no patir tanta calor- començar la caminada des de Collformic a les 9 del matí, ara -com suposem no en farà tanta- ho podem fer mitja hora més tard. Per aquesta raó hem endarrerit també l'hora de trobada que llavors teníem prevista (ja ho hem rectificat en el lloc corresponent). Val, doncs, el text -la mateixa "crida" que teníem preparada per al mes de juliol, modificada- que figura a continuació. 

EL NOSTRE PARTICULAR “APLEC AL MATAGALLS”

Data.- Dijous 6 de novembre de 2014.

Tipus d’itinerari.-  Qui de nosaltres no recorda les anades, a la nostra adolescència, –el segon cap de setmana de juliol- a l’Aplec del Matagalls... I el “foc de campament” que es feia, la nit abans, al Pla de la Barraca... I la missa al cim del Matagalls... I l’acomiadament dels centenars de participants a l’Aplec, en el gran cercle,  tot cantant la “Cançó del adéus”...

Doncs be, la sortida que proposem en aquesta Xino-Xano és als escenaris de l’Aplec del Matagalls: Collformic, Sant Andreu de la Castanya, el Pla de la Barraca, el collet de l’Estanyol, el collet dels Llops i el cim del Matagalls des d'on s'albira –si el dia ens hi acompanya- una impressionant vista panoràmica del Parc Natural del Montseny i els seus entorns.

Creu al cim del Matagalls

Tot i que l’Aplec, com ja s’ha dit, es fa el segon diumenge de juliol, nosaltres ens en farem un de “particular” i adaptar al nostre “perfil” i circumstàncies.

Som conscients que ja fa “50 anys que teníem 16 anys...”,  i que malgrat que per l’itinerari hi ha algunes fonts, el recorregut transcorre –atenció és el mes de juliol- per prats i lloms desforestats amb poques o gairebé cap ombra. Cal afegir-hi –i no us espanteu- que, aquells que vulguin fer el cim, tindran de superar un parell de “rampes” una mica dures: la que, més amunt del Pla de la Barraca, voreja el Turó Gros i la que, al final, des del collet dels Llops puja fins a la “cúpula” del cim del Matagalls.

Valorant tot això hem pensat en fer-nos un “aplec”, tal i com diem a l’enunciat, “particular” i una mica “a mida” molt en funció del dia que faci, la calor i sobretot de les nostres pròpies possibilitats. Del que es tracta és de passar-ho be, procurant evitar qualsevol risc o ensurt. Per això hem previst, l’opció A, on cadascú pot triar diferents objectius o “estacions” a assolir en la clàssica ascensió al Matagalls i/o, l’opció B, un recorregut circular –pensem- a l’abast de tothom.

Recorregut i dificultat.- Esmorzarem un cop hàgim  arribat a Collformic. En funció del dia que faci, les perspectives de calor i el que -a mesura que ens anem inscrivint- els xino-xaners i les xino-xaneres vagin dient, decidirem.
 

Opció A: Com que l’itinerari, des de  Collformic fins al cim del Matagalls, puja i baixa pel mateix recorregut –els qui no vulguin fer el cim o així ho desitgin- poden anar quedant-se en les diferents “estacions” intermèdies:

Sortim tots/es de Collformic (1144 m d’alt).

Primera “estació”: El Pla de la Barraca (1362 m d’alt) a 1 km de recorregut, uns 45’ de temps i uns 260 m de desnivell (prop del Pla de la Barraca hi ha diverses fonts). Retorn, a Collformic, amb una mica menys d’ 1h.

 Fonts Freda i de la Rosa al Collet dels Llops

Segona “estació”: Collet dels Llops (1565 m d’alt) a 2, 83 km, 1h 30’ de temps i uns 420 m de desnivell (tot comptat des de Collformic) (prop del Collet dels Llops hi ha un parell de fonts). Retorn, a Collformic, en poc més d’1h.

Tercera “estació”: Cim del Matagalls (1696 m d’alt) a 3,50 km, 2h 15’ de temps i uns 550 m de desnivell (tot comptat des de Collformic). Retorn, a Collformic, en una mica menys de 2h.

Arribar a la Segona “estació” i fins a la Tercera, suposa una dificultat mitjana-alta.

Opció B.- Es tracta d’un recorregut circular que surt de Collformic, puja fins al Pla de la Barraca i retorna per una zona amb menys pendent, més ombrívola i amb diverses fonts:

Sortim de Collformic (1144 m d’alt), un cop al Pla de la Barraca (1362 m d’alt), baixar pel Sot o torrent de la Fagetona amb les fonts dels Garriguencs i de Mossèn Cinto fins a trobar -a l’ indret del monumental Faig Gros (1295m d’alt)-

Faig Gros

la pista que va de Collformic fins a Sant Segimon que, passant pel Pla de Cent Sous (1325m d’alt) i vorejant el Turó d’en Besa,  per la masia de Sant Andreu de la Castanya (1200 m d’alt)

Sant Andreu de la Castanya

ens retornarà a Collformic.  Aquest “circuit” suposa un recorregut total, des de que sortim de Collformic fins que hi tornem, de 3,5 km, un temps d’unes 2h 45’ i uns desnivells acumulats d’uns +/- 310 m.

Aquesta opció suposa una dificultat mitjana-baixa.

Dinar.- El dinar el farem a les 14h 30', un cop acabada l'excursió (hem previst començar la caminada a les 9h 30' del matí), al Restaurant Collformic, Ctra. de Seva  a Palautordera  al mateix Collformic (a 9,8 km de Seva). EL BRULL, tel. 938 841 089. El preu del menú és de 10,50 euros (IVA inclòs). 

Equip necessari.- Cal portar l'entrepà i l' aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la caminada. Hem de pensar, com ja és tradicional , que –si poden venir- l’ Antonio, en Llorenç, en Jaume i en Pepe Luí portaran “les gotes”, en Pep la bota amb vi, l’Elena I. les olives, en Josep Mª la llet i el cafè i l’Elena S. les tasses de “disseny”, les culleretes i el sucre i el nostre socorrista, en Joan, la farmaciola.

Roba i calçat adequats al temps i recorregut i bastons (qui en vulgui dur). Barrets o gorres  i cremes protectores per al sol i –si assenyala pluja- paraigües o capelina.

Lloc i hora de trobada.- Farem l’ “aproximació”, fins al lloc on iniciarem la caminada, en cotxes. Aquests propers dies, doncs, caldrà anar concretant per Internet, en funció dels qui hi anem, el nombre de vehicles que necessitem i la distribució i “repartiment” dels xino-xaners/es en els mateixos. Per tant, sisplau, confirmeu el més aviat possible l’assistència i –si és el cas- la disponibilitat de vehicle per tal de que el coordinador organitzi la logística de transport, els “punts de concentració” a Barcelona i l'hora de trobada (per als qui sortim de Travessera/Llepant serà a les 7h 45’ del matí). El "repartiment" final en els diferents cotxes, l'anirem comunicant directament als assistents per correu electrònic.

Inscripcions.- Tots aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, fins a darrera hora del dilluns 3 de novembre, trucant o escrivint un correu al Llorenç, coordinador d’aquesta sortida, més que rés per tal de coordinar la logística de transport i concretar al restaurant el nombre de comensals que serem a l’hora de dinar.

Una abraçada.

EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL

PRONÒSTIC PER LA 51ena XXR

Aquest dijous ens salvarem de les pluges que ja hauran passat i si bé que encara quedaran restes de la nuvolositat del front que s'espera que passi per Catalunya des de dilluns fins dimecres, els núvols seran alts i només enteranyinaran el cel a primeres hores del matí.


El Sol farà acte de presència tot el dia.

El vent bufarà del Nord fluixet de manera que no superarà mai la força 1. El més molest de la jornada serà la temperatura, així tindrem 3,7 º a les 10:00 del matí, que anirà incrementant de molt mica en mica arribant als escassos 4º a la tarda.

Conclusió caldrà que ens abriguem

NO S’ADMETEN RECLAMACIONS

J.M.

ACTUALITZACIÓ

De les vuit del matí del dia cinc:

No hi ha variacions apreciables respecte del pronòstic anterior, si no és que el ritme atmosfèric s'ha avençat i no s'espera puja ni tan sols al matí. El vent serà més fort i la temperatura de sensació més baixa.


ABRIGUEM-NOS QUE FARÀ UN FRED QUE PELA

Apa, fins demà!

Salut,

J.M.

CRÒNICA DE LA 50ena SORTIDA XINO-XANO

EL SUQUET D’EN QUIM A CALA TAVALLERA,

UN DIA I UN LLOC DELS QUE NO S’OBLIDEN.

Ho diuen els llibres (fins i tot els sagrats) però, al menys jo, no ho havia experimentat mai: m’he sentit com si fos al Paradís o en un bucòlic racó de l’illa de Robinson Crusoe. Ho dic de debò,  sense cap tipus de metàfora literària.  Si, la crònica de la sortida d’aquest mes, és la crònica d’una jornada inoblidable.

Tal i com teníem previst hem anat a Cala Tavallera, els uns per mar i els altres per terra. El dia tal i com ja ens havia anunciat els nostre meteoròleg particular, en Joan Miquel, ha lluït esplèndid: assolellat, sense fer calor, clar i amb el vent calmat. La mar, blava i tranquil·la, semblava una bassa d’oli...

De bon matí hem anat fent cap, des dels diferents punts d’origen, fins a Llançà. 

Els amfitrions, en Quim i en Jesús, a les 7 de la matinada ja estaven “en dansa” i ens esperaven a la cala. 

Els “xino-xaners” la primera feina que hem fet, clar, ha estat esmorzar i tot seguit  comprar els complements per al tiberi (excepte la matèria prima per al suquet, especialment el peix, que estava sota la responsabilitat i el control d’en Quim): cerveses, pa, vi, cava, galetes, conyac, ...

L’anada fins a la Cala.- Els qui han anat en la “Marúlia”, la barca d’en Joan Miquel, han fet un “mini-creuer” –de poc més de mitja hora- des de Llançà fins a Cala Tavallera. Segur que arribar a aquesta recollida cala per mar -l’accés més còmode i natural (quan l’estat de la mar hi ajuda, clar...)- és tota una delícia. Puntes, platges, petits illots, el far de S’Arnella, la badia i la població del Port de la Selva i -ja sota el morro del Cap de Creus- cala Tamariua, cala Fornells, el Cap Gros i el Golfet –un veritable niu de petites puntes i cales- al fons del qual, ben arrecerada, hi ha Cala Tavallera.



En arribar, els “navegants” deuen haver tingut la mateixa visió i, potser el mateix desig de trepitjar terra per a “saquejar” i endrapar tot el que es pugui..., que degueren tenir els grecs, els romans, els moros, alguns cristians i els “pirates” des de l’edat mitjana fins avui... 





Un cop ancorada la barca -amb l’ajuda del “personal de terra”- han saltat a la platja i desembarcat algunes de les “provisions” per al dinar.





  

Els qui hi hem anat per terra –el cronista, en aquest cas, pot ser més precís- també ens ho hem passat força be. Ens hem estalviat la primera pujada –des del Port de la Selva fins una mica més endavant de les runes de Mas Puignau- que hem fet amb el cotxe. 

A partir d’aquest lloc el camí passa per l’antiga parròquia rural de Sant Baldiri (que hem visitat amb detall) i, enmig d’un paisatge sorprenent de roques “corcades”, pinedes, antics bancals, torrents, un seguit de runes d’antigues masies, barraques de vinya i tancats de bestiar hem arribat –baixant i pujant per uns entorns i una vegetació molt marcats pel tipus de terreny i la tramuntana- a les envistes del mar. 

Aquesta sobtada visió -des de terra- del litoral, l’aigua i l’horitzó segur que és comparable a la que han tingut (però a l’inrevés) els companys que han anat en la barca. Ells potser s’han sentit com els grecs, però nosaltres hem experimentat el mateix sentiment que degueren tenir aquells ibers -de terra endins- que per primera vegada veien l’ immensitat del mar... 

Ens hi estaríem una bona estona contemplant el panorama però tots els altres companys ja fa una estona que son a cala Tavallera i ens esperen; només ens resta la brusca baixada fins a ran de mar, uns 15 minuts.

 

 Els dos primers en arribar, (perquè van baixar pel dret).

 

El bon temps i la transparència de l’aigua han convidat a alguns de la colla a mullar-se (uns/es fins a mitja cama i, el més valent, capbussant-se).

El dinar.- Els qui hem arribat més tard ens hem trobat, sota els pins, la taula ja parada i el dinar gairebé a punt. El pa untat amb tomàquet, el porró amb la cervesa i gasosa ben fresques, els entrants: bull blanc i negre i fuet –boníssims- , unes anxoves amb oli –que amb el pa amb tomàquet estaven “de muerte”- i “gat” fregidet amb oli i bitxo (1): “Aquest “gat” ahir al vespre encara corria, no pels teulats sinó per dins del mar...” comenta en Quim mig rient.

Aquest maridatge de bons productes de la terra i del mar ha estat el preludi del plat fort: dues cassoles, ben plenes, de suquet de peix que l’amfitrió en Quim –amb l’ajuda d’en Jesús- ens han preparat (2). 

“El mèrit és de les cassoles... les passejo amunt i avall perquè fan un suquet molt bo !! ” ha dit, modestament, en Quim –net i fill de pescadors (ell també en va fer durant uns anys) i un veritable mestre en la matèria-.

Els entrants ens han omplert el pap, però l’olor que ve de les cassoles ressuscitaria un mort... i és el preludi

del que ens espera: exquisit !!!, el peix, les patates, el suquet –que deu ser el que li ha donat nom al plat-, tot el conjunt, mereix el primer premi !!!. En Ferran Adrià que vagi fent a El Bulli de Cala Montjoi plats sofisticats i innovadors... però que en Quim visqui molts anys i no perdi mai l’empenta per a continuar fent suquets a Cala Tavallera i on calgui...

Mengem i repetim a plaer, tot traguejant bons vins, també de la terra, que fan que la conversa -amb

repetides felicitacions al cuiner- s’animi i arribi fins als records de joventut (“mili” a la Marina, inclosos... d’alguns dels presents). No ho hem explicat tot... però deu ni do el que hem xerrat i rigut !!.

A les postres (a molts ja no ens cabia rés més...) –galetes de Can Tries de Santa Coloma de Farners i de la Casa Birba de Camprodon-. En Joan Miquel, que ha complert anys, ens ha convidat a cava. 

Brindem per l’aniversari, per la salut de tots, per la Xino-Xano que fa 50 i perquè –si ens hi deixen tornar i ens hi volen- puguem repetir, en una altra ocasió, el tiberi. 





Llàstima que, finalment –i això que havia preparat un bonic pastis d’aniversari-, la Montserrat no ha pogut venir; ens ha enviat però la fotografia que en dona fe. Gràcies Montserrat.

Hem “rematat” l’àpat i les converses, a la sobretaula, amb el cafè i les “gotes” fins que ha arribat el moment d’anar recollint “la parada”, netejar els estris i preparar-nos per al retorn (els uns en la barca i d’altres, corriol amunt, fins els cotxes). Abans, però, fem la foto "oficial" del grup.

Coincidireu en que ha estat una jornada única d’aquelles que sempre recordarem. Gràcies Quim, Jesús i Josep -els tres bons amics- per la vostra hospitalitat i iniciativa i per la feina i pel tiberi i per ser com sou: molt bona gent !!!. I a tots i totes per la vostra presència i companyia.

Per molts anys, amb salut i ganes, ho puguem anar repetint. Com, en un parell d'ocasions, molt be ha dit en Quim: "Que puguem repetir aquestes obres... amb els mateixos manobres ", tant de bo sigui així.

Una abraçada.

Text.- Pep

  

Fotos: Enric, Pep, Elena i Joan Miquel.

NOTES.-

1.- Aquest “gat” marí és un tipus de tauró petit (Scyliorhinus canicula) que sovint es menja fregit o com un element més, amb d’altres peixos, del suquet o la sarsuela.

2.- El suquet de peix és un plat, fet habitualment en cassola, amb trossos de diferents peixos (en aquesta ocasió, ens ha dit en Quim, hi ha posat força rap, escórpora i “gat”), patata, un sofregit, brou i el “secret” del cuiner. Es pot acabar el plat servint-lo, qui en vulgui, amb all i oli. És un menjar senzill però molt saborós i nutritiu típic de les zones costaneres dels Països Catalans (a la Catalunya Nord se’n diu bullinada i a la localitat de Peníscola remescló). Sembla que és un plat tradicional que originalment elaboraven els pescadors, en arribar a casa després de la feina, amb els peixos que havien quedat malmesos i no podrien vendre.