DIJOUS 4 DE MARÇ DE 2010 4a. SORTIDA XINO - XANO
Companys i companyes, m’heu de perdonar. He hagut de deixar passar tot el cap de setmana per tal de tornar a tenir el to muscular i l’ànim per ser capaç d’escriure el report de l’excursió. I és que el que havia de ser una sortida de dificultat mitjana, es va convertir per obra d’una inconsciència col•lectiva en una excursió llarga, penosa, i del tot forassenyada per seixantons com nosaltres.
La cosa va començar molt be, amb el record emocionat d’en Carles que segons diu va néixer com a esser multicel•lular
Companys i companyes, m’heu de perdonar. He hagut de deixar passar tot el cap de setmana per tal de tornar a tenir el to muscular i l’ànim per ser capaç d’escriure el report de l’excursió. I és que el que havia de ser una sortida de dificultat mitjana, es va convertir per obra d’una inconsciència col•lectiva en una excursió llarga, penosa, i del tot forassenyada per seixantons com nosaltres.
La cosa va començar molt be, amb el record emocionat d’en Carles que segons diu va néixer com a esser multicel•lular
en Can Congost (nou mesos abans del que figura en el seu DNI), va continuar tot molt be fins al Castanyer Gros.
Sant Salvador de Terrades
Roc Fiter
El punt d’inflexió va ser llavors. Se’m va acudir preguntar a en Carles si ell quan era jove, pujava i baixava al castanyer tot pel dret. Aquí es va demostrar que no sempre el que decideix la majoria és el més assenyat. Ens varem creure que encara teníem vint anys, i varem baixar pel dret, i diguem-ho tot, també ens varem perdre. I sobre tot, varem fer el que no s’ha de fer mai. Separar-nos. 
>
Va haver-hi un moment que estàvem dividits en quatre grups, sortosament això va durar poc, però la divisió en dos nuclis va arribar fins a la fi de la Xino-Xano.
Això si. Varem gaudir com a “vedells” i “vedelles”, perquè l’equivocació ens va permetre aconseguir la nostra quota d’aventura que sens dubte ens cal.
Tot plegat van ser 13.5 Km segons els organitzadors, entre 14.3 i 15.4 segons el meu podòmetre (que va fallar) i només 10 Km segons la Guàrdia Urbana. A totes les manifestacions passa el mateix.
El coordinador va ser en Llorenç i els assistents varem ser en Carles, en Pep en Josep Maria, na Montserrat, en Joan Si, en Pepe, en Pepeluí i en Joan Mi, que tots assedegats al arribar a Sant Antoni de Vilamajor varem engolir les cerveses de ritual.
El recorregut oficial va ser: Cànoves. Pont de Muntanya, Can Quintana, Sant Salvador de Terrades, Can Cuc, Font dels Horts, Castanyer Gros, Font de les Bardisses, Tarteres del Morro Negre, Font Freda de Vallfornès, Pantà de Vallfornès, Pla de les Illes, Pont de Muntanya, Cànoves.
13,5 km. Desnivell + 550 m, - 534 m. El dinar va ser en el restaurant “El Refugi” de Sant Antoni de Vilamajor.
>
Va haver-hi un moment que estàvem dividits en quatre grups, sortosament això va durar poc, però la divisió en dos nuclis va arribar fins a la fi de la Xino-Xano.
Això si. Varem gaudir com a “vedells” i “vedelles”, perquè l’equivocació ens va permetre aconseguir la nostra quota d’aventura que sens dubte ens cal.
Tot plegat van ser 13.5 Km segons els organitzadors, entre 14.3 i 15.4 segons el meu podòmetre (que va fallar) i només 10 Km segons la Guàrdia Urbana. A totes les manifestacions passa el mateix.
El coordinador va ser en Llorenç i els assistents varem ser en Carles, en Pep en Josep Maria, na Montserrat, en Joan Si, en Pepe, en Pepeluí i en Joan Mi, que tots assedegats al arribar a Sant Antoni de Vilamajor varem engolir les cerveses de ritual.
El recorregut oficial va ser: Cànoves. Pont de Muntanya, Can Quintana, Sant Salvador de Terrades, Can Cuc, Font dels Horts, Castanyer Gros, Font de les Bardisses, Tarteres del Morro Negre, Font Freda de Vallfornès, Pantà de Vallfornès, Pla de les Illes, Pont de Muntanya, Cànoves.
13,5 km. Desnivell + 550 m, - 534 m. El dinar va ser en el restaurant “El Refugi” de Sant Antoni de Vilamajor.
Molt be. Sis van poder gaudir de paella, segons diuen boníssima, la resta no.
La resta d’expedicionaris no varem gaudir de la paella, però la resta del menú també va ser molt bo. (Calia aclarir-ho)
En acabar en Joan Si que feia poc havia celebrat el seu aniversari, ens va convidar a dues ampolles de Juvé i Camps, reserva d’en Joan.
Ah! Pels que m’ho heu preguntat, vaig arribar mitja hora tard al curset.
J.M.
Cada vegada posem el "llistó" més alt... però, com que ens en sortim ben segur que, d'aquí a poc temps, les Xino-Xano seran als Alps i després a l' Himalàia...
ResponEliminaEstem, tots i totes, com aquest magnífic castanyer -forts i ferms- tot i que, també, una mica "corcats". Per molts anys i enhorabona per aquesta bonica i "atrevida" sortida.
A veure que ens aportarà la propera !!
Una abraçada.
Ep!! Per l'Himàlaia amb mi no hi comptis, que ja tinc una edat.
ResponEliminaJoan Mi