PASSEJADA PEL TERME DE SANT POL DE MAR.
Puntual el tren surt de Barcelona a les 7h 51’; puntual
passa també per l’estació de Premià, on s’afegeix a la colla la companya del
Maresme; puntuals arribem –a les 8h 53’- a Sant
Pol de Mar, on ja ens espera el company que ha vingut de Llavaneres i
puntuals, com no podria ser d’altra manera, comencem la passejada.
Ermita de Sant Pau
Deixem l’estació i, per un carreró de dins la vila, ens
enfilem pel turonet on hi ha -meitat castell, meitat capella- l’ermita de Sant Pau (del segle XI), un dels
senyals d’identitat d’aquest bonic poble del Maresme. En un banc-mirador que hi
ha als seus peus, amb vistes sobre la part de població i la platja que envolta
el barri de l’estació, hi fem la primera parada per a esmorzar. Comencem be.
Esmorzant.
Entrepans, vi, olives, xocolata, cafè, però –un altre
cop- sense “gotes”... en Llorenç el seu habitual proveïdor, en aquesta ocasió,
no ha pogut venir !!!. Tot i això, reconfortats, ja fem una altra cara. Amb el
bon gust del cafè –sense “rebaixar” amb el conyac- al paladar continuem, de fet podríem dir, comencem... l’excursió.
L’itinerari passa pel mig d’un espai urbanitzat amb
boniques torres i jardins: deu ser el
barri residencial, una mena de Pedralbes, de Sant Pol. Hi veiem, però,
alguna casa amb el cartell de “en venda” i és que: la crisi és la crisi i la
trobem arreu.
Arribem a una pista que, fora ja del poble, passa pel
costat de Can Calella i relativament
propera a Can Mascaró (una imponent masia amb una alta torre-mirador) el nom de
la qual ens recorda -de nou- les “gotes” que, avui, no hem pogut posar al cafè...
Algú rondina al pensar-ho però, resignats, seguim.
Can Mascaró
Poc abans d’arribar a Can Gasòfia ens desviem, a la dreta, per una nova pista que
s’enfila costeruda per l’anomenada Serra
de les Guilles, un dels contraforts del Montnegre més propers al mar.
Apareixen aquí les primeres “reclamacions”: la sortida no era “sense
dificultat” ?.
Seguim pujant.... i pujant... i pujant, fins que arribem
al Puig de Golinons de 226 m
d’alçada (l’estació de Sant Pol és, només, a 7 m sobre el nivell del mar). En
Josep Maria, el coordinador, es defensa dient que la crida a la sortida ja ho
deia: “Recorregut fàcil però amb desnivells de +/- 250 m...”
I continuem pujant... !!!
Un cop dalt la carena ja hem pogut anar veient –tot i que
el dia és força emboirat- el panorama sobre la costa. Quan després d’alguna
nova pujada som al Puig de Golinons, ens hi entretenim una mica més: mirant cap al mar, als
nostres peus veiem la vall que baixa fins a Sant Pol i la gran urbanització
que, arran de costa, va des de Calella fins a Pineda de Mar, en primer terme
les antenes que –suposem- son dalt del Puig de la Popa (209 m) -un altre balcó
amb una molt bona panoràmica sobre la costa- i al fons, per sobre les muntanyes,
el que -diríem és- el castell de Blanes. Llàstima que el bon dia no ens ha acompanyat
i ara comença a plovisquejar... potser només és “boira pixanera”... diuen
alguns.
Dalt la carena.
Dalt del Puig de Golinons.
Reprenem el camí, la ruta prevista continuava cap el Coll de l’Era d’en Mora (198 m) i la
pujada al Turó de l’Home Mort (210
m) des d’on hi ha unes molt bones vistes sobre Sant Pol i la vall de Sant
Cebrià de Vallalta, però, vist el dia que ens fa, les possibilitats de que el
panorama sigui “intentar veure-hi quelcom entre les boires” i –no ho hem de
negar- el fet que, alguns, ja comencem a estar una mica tips de pujar i seguir
pujant... decidim baixar cap a Sant Pol per la vall que forma el Torrent de Borinans, anomenat també, de
Golinons. La pista va baixant, serpentejant, de manera més còmoda per dins d’un
bosc de pins, alzines –moltes sureres, amb forces anys, han cridat la nostra
atenció- i, de tant en tant, cirerers d’arboç que ens ofereixen alguna
incipient i encara aspre cirera a mig madurar. Passem per Can Golinons, molts vessants assolellats son plens de plantacions
de maduixots tot i que ara, acabada la temporada, la terra és “en repòs”.
Can Golinons
Una mica més avall, a la finca de Can Freixa, el paisatge canvia radicalment i ens mostra una visió del tot
exòtica. Som dins d’un gran planter de palmeres, n’hi ha de gairebé totes les
espècies: margallons, africanes o datileres, washingtònies o de ventall,
palmeres d’oli com les de les platges del Carib i moltes més que no sabem
catalogar,... tot això en aquest tranquil i sorprenent racó de l’Alt Maresme.
El nom del lloc no pot ser més clar, ni encertat: "Les Palmeres". Com anem molt be de temps, ens hi entretenim una estona badant i fent
fotografies.
Passem pel costat d’un caqui ben carregat de fruits... les nostres “eves”, ajudades per algun “adan”, cauen en la temptació d’agafar del fruit madur i –segurament- prohibit...: només tres o quatre caquis, que resulten ser molt i molt bons !!!. Poc més avall som ja a Can Gassons, on ens hi estem una estona xerrant amb la seva amable mestressa, parlem sobre les palmeres del planter veí, el seu gos, les plantes, arbres, flors i rosers que envolten el mas i sobre un altre arbre ple de caquis que te a l’altre costat del camí... “més amunt n’heu passat davant d’un que dona uns fruits molt més bons” , “ah si ?..." l’hi hem contestat nosaltres. Ens acomiadem, lladres de poca volada..., rient per sota del nas.
Passem pel costat d’un caqui ben carregat de fruits... les nostres “eves”, ajudades per algun “adan”, cauen en la temptació d’agafar del fruit madur i –segurament- prohibit...: només tres o quatre caquis, que resulten ser molt i molt bons !!!. Poc més avall som ja a Can Gassons, on ens hi estem una estona xerrant amb la seva amable mestressa, parlem sobre les palmeres del planter veí, el seu gos, les plantes, arbres, flors i rosers que envolten el mas i sobre un altre arbre ple de caquis que te a l’altre costat del camí... “més amunt n’heu passat davant d’un que dona uns fruits molt més bons” , “ah si ?..." l’hi hem contestat nosaltres. Ens acomiadem, lladres de poca volada..., rient per sota del nas.
Xerrant amb la cordial mestressa de Can Gassons.
Ara ja de retorn, tornem a caminar, durant poc més d’un
quilòmetre, per la pista que passa per davant de Can Mascaró i Can Calella.
Després d’aquesta darrera casa ens desviem, a l’esquerra, per un camí asfaltat
que, pujant, porta fins al Club Hípic de Sant Pol. “És, de veritat, la darrera
pujada”, ens assegura en Josep Maria. Te raó –com gairebé sempre-, superat
l’edifici principal d’aquesta instal·lació, el camí baixa cap el Torrent del Morer.
Ens desviem uns metres per anar a veure –dins d’un
tancat- les runes romanes del Morer.
Es tracta de les restes d’un centre de producció agrícola, vi i farina, del
segle I tot i que tingué continuïtat fins el segle V. Excavat l’any 1995 s’hi
va trobar un celler, un molí per a gra, una ferreria, la zona d’habitatge i
magatzems. Sembla que, pel seu emplaçament estratègic, feia també funcions de
punt de vigilància, control de la costa i far. Actualment, suposem també afectades per les "retallades", s'hi continuen fent excavacions arqueològiques; per aixó el lloc no és visitable.
Jaciment romà del Morer.
Passem per sota l'autopista. Arribem a un punt on hi ha una clariana i alguns horts (amb
pebrots, albergínies, mongeteres, enciams,...) i un camp de maduixots, “en
repòs”, on en mig de les males herbes intenten sobreviure algunes maduixeres;
tenim –encara- bona vista i anem descobrint alguns maduixots mig madurs, que ja
ningú vol, però que nosaltres sabem apreciar...
Passem per sota de la
carretera nacional i de la via, pel mateix lloc on ho fa el torrent, fins que
arribem –també com ell ho fa- a la platja
del Morer i al mar. Aquí hi tenim els Banys Lluís, el restaurant
on hem de dinar i el final de la nostra excursió d’avui. S’acorda que és un bon
lloc per a fer-hi la foto “oficial” de la Sortida i, disciplinats, ens afanyem
a formar el grup.
Hi faltava l'Enric... !!!
En Joan Miquel, fent ús dels seus “equips de mesura” ens
sentencia que, en total, hem fet 12,2 km i hi hem emprat un temps –amb aturades
incloses- de 4h 15’. Ah ! i aquesta
vegada no ens hem perdut !!
Assaborint les cerveses de ritual.
Un cop entaulats prenem les cerveses, avui i sense que
serveixi de precedent, hem repetit (dues canyes petites) -cosa de la xafogor
!!- i després el dinar. No cal dir que sempre que ho hem fet en aquest lloc, ha
estat un dinar "de categoria" on el peix hi ha tingut un paper destacat. Avui, a
les postres, hem tingut cava a dojo: en Joan Miquel ha complert 65 anys; i això
sempre fa de bon celebrar. Gracies i que ho puguem fer, tots plegats, molts anys més
!!!
Per molts anys, Joan Miquel !!!!
En el seu pronòstic del temps, en Joan Miquel, havia
advertit que el vent bufaria fort de migjorn (sud) i xaloc (sud-est). Per això,
al arribar a la platja i mentre dinàvem, hem vist les ones petar amb força sobre
la sorra i la punta rocosa del costat del restaurant. Per la tarda, la cosa s’ha anat animant i camí de l’estació, pel passeig arran de mar,
hem tingut l’oportunitat de complementar la 30ena Sortida Xino-xano ( amb muntanya
i mar) contemplant aquest magnífic espectacle.
Un nou company s’ha afegit, en aquesta excursió, a la
colla: en Antonio, amb el qual hem pogut recordar moltes vivències i vells
companys de quan teníem, més o menys, cinquanta anys menys. Ha dit que
repetirà. Sap que serà molt benvingut.
L'Antonio, satisfet, després d'esmorzar...
Com sempre, agraïm a en Josep Mª i a la Montserrat
l’organització de la sortida i a tots i a totes –fins i tots als/les que en
aquesta ocasió no heu pogut venir- la vostra companyonia i amistat.
Fins la propera que serà, després de la Sortida de
Tardor, el dijous dia 8 de novembre.
GALERIA D'IMATGES
Detall d'un carrer de la vila.
Com deia el poeta: "Se hace camino, al andar...", sobretot si fa baixada !!!
Can Mascaró. Suposem que el propietari volía veure el mar des de casa seva...
El patriota Carles davant l'Alzina de les Tres Branques de Golinons.
En Josep Maria, el coordinador de la sortida. Molt be noi !!!! avui no ens hem perdut !!!!
Cireres d'arboç
El camí,a tocar de El Morer, passa pel mig del bosc .
El pou, mig amagat, del bosc de El Morer.
Fent-la petar a la Platja del Morer (al fons, casualment, passa el tren...)
La paella i, al fons, en Big Josep anant per feina...
Carai, que ens mullem...!!!!
Amistat
Text : Pep
Fotografies: Antonio, Enric, Joan Miquel i Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada