dimecres, 21 de juny de 2017

2º ESMORZAR DE FORQUILLA


CRÒNICA-REPORTATGE D’ UN ESMORZAR, EL PRIMER DIA D’ESTIU, AL XIRINGUITO “L’ONA” 
DE PREMIÀ DE MAR

El nostre company Josep Lluís, feia temps que ens ho deia: “Un matí teniu de venir a esmorzar a L’ONA de Premià, no us en penedireu... !!!”. I així ho hem fet. 

Uns en tren i d’altres en cotxes hem fet cap, dotze esmorzadors i esmorzadores, al restaurant “L’Ona” –l’antic Xiringuito de Premià- de la platja de Llevant, al costat del port esportiu, de Premià de Mar.


Aquest cop, els darrers en arribar hem estat els qui hem fet el viatge en tren. Tots hem sigut, però, puntuals: passaven tant sols uns pocs minuts de l’hora convinguda, les deu del matí. “Es que des de l’estació fins aquí hi ha un trosset...” ha estat l’atenuant que hem fer servir els més tardons o tardans...


Després de les salutacions, anem per feina. Demanem unes cerveses mentre “estudiem” el variat assortit de plats de la carta dels matins: tapes de tot tipus, on lògicament hi predominen les especialitats marineres...; hi ha també croquetes, de ceps i foie, de gorgonzola i nous, de rostit, de rap i gambes, de bacallà... i un bé de Deu d’entrepans, de tot tipus i mides però, el que els entesos ens recomanen, és el fantàstic: pa amb tomàquet, tonyina, pebrot, anxoves i olives. 

La carta dels matins

Brindem i assaborim els primers glops de cervesa i, quan la gentil noia que ens atent torna a venir amb el bloc de les comandes, alguns ja ho tenim clar –en el viatge amb el tren, hem somniat amb una bona ració de sardines a la brasa... que a casa, per l’olor, no podem fer- i ens han dit que en tenen !!, d’altres han demanat morralla, calamarsets a l’andalusa, musclos al vapor, anxoves filetejades amb oli i, el que més ha triomfat, els entrepans fantàstics... Demanem, per ajudar a fer-ho baixar tot, més cerveses –algun sibarita, vi rosat- i aigua.

Morralla
Xipirons o calamarsets a l'andalusa
Sardines a la brasa
L'entrepà fantàstic
Musclos al vapor

Al sol, fins i tot a aquesta hora del matí, fa calor, molta calor. Al lloc on ens han parat la taula, a la terrassa, sota d’uns grans para-sols, hi corre una mica d’aire... S’hi està força bé. 


Envoltats de sorra i palmeres, ens sentim com beduins arribats a l’oasi... No, que als oasis no hi fan peixets, ni xipirons fregits –tot i que, diuen, aquest tipus de cuina ve dels àrabs-..., ni la cervesa, ni el vi hi deuen estar permesos... Ufff... deixem-ho córrer i no ens emboliquem amb aquests temes socio-religiosos-culturals que, encara, podríem prendre mal.



Les converses, tot i que el cronista –assegut en un dels extrems de la taula enfeinat, primer, amb les sardines i, desprès, amb una ració de musclos- no ha estat gaire al cas, han girat sobre les diverses i cadascuna de les menges que hem demanat: els diferents peixets de la morralla, els xipirons, les sardines, els fantàstics entrepans... i, exhaurit el tema, sobre minúcies més de tipus personal o de les diferents activitats –ja realitzades o previstes- de la colla.  

En Josep Lluís, l'organitzador
Quan ja no ens queda rés per rossegar demanem els cafès, tallats i cigalons. És el moment d’ agrair a en Josep Lluís la proposta i l’organització de la trobada. Algú suggereix que, de tant en tant, tindríem d’anar repetint aquestes “escapades matinals” amb esmorzar, “de dits i de forquilla”, inclòs. Segur que tots coneixem llocs on ho podríem fer... a veure qui s’anima, per la tardor, a organitzar-ne un altre.

Paguem, com que ha estat un àpat variat i alguns han (hemrepetit i demanat diferents plats..., a l’estil català: cadascú el que ha demanat i consumit. A tots ens ha semblat, clar, el més just i correcte.

Quan sortim, ja passades les dotze del migdia, del restaurant el sol es fa notar. Ens acomiadem, alguns fins la propera xino-xano i d’altres fins després de l’etapa de vacances. 

Sort que en els cotxes d’alguns companys, on queden places lliures, ens porten carretera enllà fins davant mateix de l’estació. Guanyant-se, d’aquesta manera, la nostra eterna gratitud i alguna indulgència que podran fer servir per a redimir alguns dels pecadets d'estiu. Gràcies, bones persones !!!.

Recordeu que el dijous 6 de juliol tenim la darrera excursió xino-xano abans de les vacances estivals. Anirem, a un indret fresc i ombrejat del Montseny: la riera de Riells. 

Als qui hi pugueu venir, fins llavors i als qui no: bones vacances, període estival i fins setembre.

Una abraçada.

Text.- Pep
Fotografies.- Maribel, Jaume i Pep.

1 comentari:

  1. Encara que no hi vaig ser, he disfrutat de la lectura tant com vosaltres de l'esmorzar.

    Bon profit!!!!!!

    Conxita D.

    ResponElimina