Des
de l’”abadia” de Sant Martí de Riells a les Cascades i el Gorg Negre de la
Riera de Riells
Data.- Dijous 6
de juliol de 2017
Tipus d’itinerari.- Hem agafat
la idea de fer aquest itinerari de la “Guia
de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals”, editada per la
Diputació de Barcelona. Estàvem cercant un recorregut per un indret fresc i
ombrívol apropiat per aquesta calorosa època de l’any i ens ha semblat que
aquest podria acomplir aquest important i vital requisit. La riera de Riells, que te l’origen a
l’est del turó de Morou, recull totes les aigües provinents d’aquesta part del
Montseny desembocant, primer, a la riera de Breda i, uns quilòmetres més avall,
al riu Tordera.
 |
| Sant Martí de Riells |
El
“Camí
de les Cascades”, batejat amb aquest nom pel poeta i patriota mossèn
Pere Ribot, remunta un tram del curs de la riera de Riells per enmig d’una
vegetació exuberant, diversos petits saltants, gorgs i curioses roques arribant
fins l’enigmàtic Gorg Negre. L’itinerari surt de davant l’ermita de Sant Martí de Riells, l’”abadia”, que va regentar mossèn
Pere Ribot –des que hi va arribar el 1941 fins a la seva mort el 1997- i on hi va celebrar, quan estaven
prohibides, les seves famoses misses en català a més de trobades de literats,
concerts de música i de cançó catalana i jornades de resistència
antifranquista. Va ser, Pere Ribot, un referent del catalanisme i l'amor al país en temps ben dificils, el seu lema era: “Podran
arranar, però no desarrelar” (1).
 |
| Font de les Fogueres |
Passarem
per la font de les Fogueres, per boscos
de ribera i esplèndids castanyers fins arribar –travessant una i altra vegada
la riera- a l’ anomenat Gorg Negre (de
Riells) un indret encisador, llegendari i màgic. De “gorgs negres”, enfosquits
per la seva fondària i el color de les roques que els formen, n’hi ha, també, a
Seva, Arbúcies, Gualba, Viladrau... i molts altres llocs del Montseny.
Retornarem, fins al punt de sortida, anant a buscar, des del Gorg Negre, el revolt d’en Formiga -a la pista que comunica
Santa Fe amb Riells- passant per les runes de la llegendària masia de can Perarnau i, ja sense deixar la pista, fins al pont de pedra de l'inici de l' itinerari.
Recorregut i
dificultat.- La aproximació: Sortirem
de Barcelona per l’autopista AP-7 fins a la sortida 11: “Sant
Celoni/Montseny”. Seguirem per la C-35 fins La Batllòria on agafarem la GI-552
fins Breda. Des d’aquesta població, per
la carretera GIV-5521, ens arribarem fins a l’ermita de Sant Martí de Riells on esmorzarem i, després, començarem l’
excursió a peu.
 |
| Passera de taulons sobre la riera de Riells |
Recorregut a peu: Comencem
la caminada des de l’”abadia” (2) de Sant
Martí de Riells. Travessem la carretera, davant “la caseta de fusta”
d’informació del Parc, cap a una pista forestal que s’enfila per la riera de
Riells seguint les marques blanques i vermelles del GR-83 –el camí del nord o
del Canigó-. Al cap d’uns tres-cents metres, veurem que el sender del GR
abandona la pista per un caminet cap a la dreta. No el seguim i continuem pista
amunt. Travessem la riera per un pont
i seguim per la pista de terra fins que, de cop, comença a allunyar-se de la
riera girant a la dreta, en direcció a can Perarnau. Just aquí, ens hem de
fixar a mà esquerra en una petita passera
de fusta, formada per dos taulons, que travessa la riera. Deixem la pista
forestal, creuem el rústic pont i seguim riera amunt. El primer que ens
sorprendrà seran uns enormes castanyers que vigilen l’entrada al clot. Al cap
d’uns metres, veurem un petit corriol que porta a la font de les Fogueres, amagada a l’esquerra del camí. Entrem en un
bonic bosc de ribera amb castanyers, bedolls, avellaners, grèvols i algun faig
entre d’altres arbres.
Uns metres més enllà trobem un espectacular castanyer amb la soca corbada i buida. Creuem la
riera, la muntanya s’anirà tancant al nostre voltant amb unes imponents parets
de pedra. Estem entrant al Clot de l’
Infern, un indret espectacular, selvàtic i imposant, amb un gran atractiu
natural. El corriol travessa el torrent i s’enfila per les roques del marge
oposat per salvar aquest engorjat (els passos son fàcils però sovint
relliscosos). Arribarà un moment que ens semblarà que el camí més fresat marxa
a l’esquerra, cap a la perxada de la
Torroella, però nosaltres, tossuts, seguim riera amunt sense perdre-la. A
mesura que avancem, el corriol es desdibuixarà però ens deixarem portar per la
intuïció i sense allunyar-nos de la llera -creuant el rierol diversos cops-
anirem trobant petits gorgs i saltants, cadascun d’ells més bonic que
l’anterior. Crida força l’atenció el veure pedres tenyides d’un vermell molt intens
submergides dins la riera. L’explicació és senzilla: les aigües que s’escolen
cap a la riera de Riells venen carregades de sals ferroses en dissolució que les
han arreplegat de les roques del subsòl; un cop a la superfície aquestes aigües
s’oxigenen i el ferro s’oxida, es torna insoluble, i precipita sobre les roques
del fons. 
 |
| El Gorg Negre |
Continuarem fins que, pujant a mà dreta, veurem un camí d’un metre i
mig d’ample paral·lel a la riera. Ens hi enfilarem en el mateix sentit
d’aquesta (cap a l’esquerra). El camí acaba amb una petita clariana des d’on
albirarem la gran roca de l’Ajaguda del Cortal sota el turó de l’Aguda i
sentirem la remor del salt d’aigua –el més alt de tot el recorregut- que guarda
el Gorg Negre o de la Goja (dona d’aigua) del qual, es diu, no es
coneix la fondària. És, aquest lloc, l’escenari de la bonica i alliçonadora
llegenda popular de la dona d’aigua
de can Perarnau (3), propera masia per on passarem d’aquí a una estona.
 |
| Runes de Can Perarnau |
Des del
Gorg Negre tornarem enrere pel caminet per on hi hem arribat, tot i que aquest
cop sense abandonar-lo. Deixarem ja la riera i la vegetació de ribera per anar
vorejant el vessant SE del turó de
l’Aguda fins a trobar, al revolt
d’en Formiga, la pista que comunica Santa Fe amb Riells. Un cop al revolt,
girarem a la dreta i baixem ja sense deixar la pista en direcció a can Perarnau, actualment en runes. Al
cap de menys d’un quilòmetre en veurem sobresortir les restes de la teulada. El
camí ens portarà a la pista del començament del recorregut, una mica abans del
pont de pedra, girarem a la dreta i tornarem per on hem vingut fins a
l’”abadia” de Sant Martí de Riells.
 |
| Mapa de l'itinerari. Reproduit de https://higiniherrero.wordpress.com/ 2016/12/20/ruta-daqui-el-gorg-negre-de-riells/
Llegenda: 1: Abadia de Sant Martí de Riells. 2: Punt d’Informació de Riells.
3: Castanyers. 4: Font de les Fogueres. 5: Clot de l’ Infern (i els seus gorgs).
6: Perxada de la Torruella. 7: Gorg Negre de Riells. 8: Aguda del Cortal.
9: Dues Aigües. 10: Turó de Baié. 11: Corrals de Perarnau. 12: Can Perarnau.
|
El recorregut, a peu, total de la caminada és d’uns 5 km amb un desnivell acumulat de +/- 130 m i un temps total d’unes 3 h. La dificultat, per algun pas pedregós pel costat o al travessar la riera, la qualificaríem de mitjana-baixa.
Dinar.- El dinar
el farem, a les
14h, al restaurant Can
Mariano de BREDA, carretera de
Breda a Riells km 1, tel. 972 870 930, http://www.restaurantcanmariano.com. Hi hem
parlat per telèfon i ens han dit que, els dies feiners, fan un menú (4
primers plats i 3 segons, a triar-ne un de cada, postres, aigua, vi i cafè –IVA
inclòs-) a 11
euros.
Equip necessari.- Cal portar
l'entrepà i l'aigua que hom calculi pot necessitar per a l'esmorzar i la
caminada. En Pep portarà la bota amb vi. Cal dur roba i calçat adequats al
temps i recorregut (és important que la sola sigui adherent, doncs tenim de
travessar per damunt de pedres potser humides, diversos cops, la riera). No
estaria de més portar alguns mitjons de recanvi per si algú, al travessar el
rierol, “suca” algun peu dins l’aigua. Barrets i cremes protectores per al sol
i –si assenyala pluja- paraigües o capelina. Repel·lent d’insectes i mosquits
(aquells que els atreguin o els enamorin...) i, els que en necessitin o en tinguin, faran bé de dur bastons.
Lloc i hora de
trobada.- Farem el recorregut d'aproximació, fins a Sant Martí de Riells, en cotxes. Caldrà, doncs,
anar confirmant uns dies abans –per telèfon o correu electrònic- els qui serem
i amb els vehicles que hi anirem. El lloc de trobada,
dels de Barcelona, serà a les 7h 45’ del matí, puntuals, a Travessera de
Gràcia/Llepant.
Inscripcions.- Tots
aquells que encara no heu confirmat la vostra assistència ho podeu fer, abans
del vespre del dilluns 3 de juliol, contestant al correu on anunciem l’excursió,
trucant o escrivint un correu a en Josep Mª o en Pep -els companys que
coordinen aquesta sortida-, per a poder confirmar al restaurant el nombre de
comensals que serem el dijous a dinar.
Una
abraçada.
NOTES.-
1.- Pere Ribot i Sunyer, nascut l’any 1908 a
Vilassar de Mar, va ser tot un referent de la resistència catalana durant el
franquisme. La rectoria de Riells va esdevenir un lloc de pelegrinatge
d'intel·lectuals compromesos, un focus de resistència durant la postguerra, el
franquisme i al llarg de tots els anys que durà el dictador i el seu règim. Pere Casaldàliga, Vicenç Ferrer, l’abat
Escarré de Montserrat –que va ser qui s’adreçava al mossèn com a “abat dels abats”-, la Mare Teresa de Calcuta, mossé Batlle, Lola Anglada, Carles Riba, Ferrán Soldevila, Maurici Serrahima, Marià Manent, Pau Casals, Joan Fuster o Salvador Espriu per exemple –a més de
molts politics-, són alguns dels personatges que van visitar o van fer estada a Sant Martí de Riells. Amb la
fi del franquisme mossèn Pere no va deixar d'estar disconforme amb el tracte
donat a Catalunya i amb l’anomenada transició,
i així ho va fer saber en diverses entrevistes. Quan es va referendar l'Estatut
de Sau, va votar que "sí, tot i el
convenciment que aquest és un estatut que neix amb leucèmia. Ens ha tornat a la
Mancomunitat de Prat de la Riba, a res més". Està enterrat al petit cementiri rural que hi ha al costat de l'esglèsia de Sant Martí de Riells.
2.- Per què el nom d'abadia, si Sant Martí de
Riells és una parròquia? És el mateix Mossèn Pere Ribot qui ens ho explica a Converses amb Mossèn Pere Ribot de Josep
M. Modolell i Ros, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997: "...Quan em vaig queixar al bisbat de
Barcelona que cada vegada tenia menys feligresos, em van dir que si no volia
estar tant sol, podia tancar l'església... Vaig esperar un temps més amb la
confiança de veure que aquelles cases abandonades tornarien a tenir vida, com
succeïa als pobles del Maresme. Però no fou així, i com que estava molt
enamorat d'aquestes muntanyes i de la gent que hi vivia, el meu propòsit fou
d'arrelar-hi fortament... En manifestar al senyor bisbe aquesta resolució... em
va dir que em fes càrrec de viure sol com començava a succeir a més d'un monjo
a la seva abadia. Em va agradar el suggeriment que podia ser monjo d'una
abadia, i és que, de vegades ho sembla que ho sigui. D'aquí el nom d'Abadia de
Sant Martí de Riells..."
3.- Can Perarnau és una masia, actualment en runes, a prop de
Sant Martí de Riells on hi vivia en Sebastià. Un dia va enfilar-se cap al Gorg
Negre i de resquitllada va veure com la noia més preciosa que havia vist mai se
submergia dins el gorg !. Se’n va enamorar a l’instant i hi va córrer per
veure-la de prop, però ja havia desaparegut. Hi tornà cada dia i la cridava des
de la vora del gorg, però res de res… fins que un dia la dona d’aigua va aparèixer i va acceptar casar-se amb en Sebastià,
però li va posar una sola condició: sota cap concepte, mai no podria revelar a
ningú que ella era una dona d’aigua o
no la tornaria a veure mai més. Van tenir un fill i una filla, en Sebastià era
la persona més feliç de Riells i amb la seva dona van convertir can Perarnau en
una de les masies més riques del terme. Un dia, la dona va ordenar als
jornalers que recollissin la collita encara que el blat no era madur del tot.
Quan en Sebastià s’assabentà que la collita s’havia collit tot i estar encara
verda, es va enfurismar amb la seva dona i, davant dels jornalers, li va
retreure indignat: “Què en pot saber, una dona
d’aigua, de collites !”. S’havia arruïnat la feina de tot un any !. La dona
no es va defensar, tan sols s’enfilà riera amunt, es capbussà al gorg i va desaparèixer.
Tot i que cada matí els fills asseguraven que la mare els venia a pentinar, el
marit no la va tornar a veure mai més. Pocs dies més tard, una forta tempesta
assolà el Montseny i va malmetre totes les collites de la zona, excepte la de
can Perarnau, que ja estava ben segura dins el graner.
EL TEMPS D'EN JOAN MIQUEL
Els mapes
meteorològics consultats ens parlen de una situació anticiclònica amb vents
molt febles però amb núvols baixos i mitgencs al matí i alts a la tarda.
La temperatura en
superfície oscil·larà entre els 19-20º al matí i els 23-28º a la tarda.
La presència de
núvols es deurà a la injecció d’humitat del dia abans per efecte del vent de
migjorn, la pega serà que aquesta aigua en suspensió ens donarà un risc de
pluja tot el dia a Montseny i potser també a Barcelona a l’hora de sortir.
En tot cas és
massa d’hora per un pronòstic fiable, però ja ho sabeu:
El qui avisa no
és traïdor.
NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M
ACTUALITZACIÓ del dimarts 4 de juliol
El pronòstic que
us vaig avençar sembla que ve amb retard. Això vol dir que gairebé no hi haurà
risc de pluja. La injecció de aire humit que us pronosticava no es produirà el
dia abans sinó que serà aquest dijous, per tant la nuvolositat que us descrivia
a mig dia i a la tarda acomplirà amb el pronòstic, però l’aire fred que cal per
a què la humitat condensi no hi serà encara a les capes altes de la atmosfera.
La temperatura
anirà des dels 22º al matí fins als 29º a la tarda, la humitat serà al voltant
del 50%, i el vent serà fluix o inexistent. Amb tot això el que cal esperar és
molta calor.
Recomanació: Hidratar-se abundant i freqüentment.
NO S’ADMETEN RECLAMACIONS
J.M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada