CRÓNICA DEL DINAR D'ESTIU 2025

 

CRÒNICA I APUNT NOSTÀLGIC DELS DINARS O PAELLES

D’ESTIU, DES DEL 2014 FINS ARA

Un any més ens hem aplegat la colla, un migdia d’estiu, per trobar-nos amb l'excusa de cruspir-nos una paella o, com ha estat en aquesta ocasió, un dinar a la vora del mar.

No és la primera vegada -de trobades per a fer tiberis, calçotades, clotxes o celebracions, n’hem fet un munt- i, d'històrics «sopars d’estiu» i «paelles» -qui no recorda les dels ja desapareguts «Banys Lluís», també, a Sant Pol de Mar-...

Mireu, sense buscar gaire -el nostre Blog és una veritable joia per als vells records- les cròniques d’algunes d’aquestes trobades estiuenques (fins que «la pandèmia» ens ho impedí):

2014.-

https://clanosgris.blogspot.com/2014/07/ressenya-del-sopar-destiu-2014.html

2015.-

https://clanosgris.blogspot.com/2015/11/cronica-de-la-paella.html

2016.-

https://clanosgris.blogspot.com/2016/06/cronica-de-la-paella-2016.html

2017.-

https://clanosgris.blogspot.com/2017/06/cronica-de-la-paella-2017.html

2018.-

https://clanosgris.blogspot.com/2018/06/cronica-de-la-paella-2018.html

2019.-

https://clanosgris.blogspot.com/2019/06/cronica-de-la-paella-destiu-2019.html

Tornem, però, al present. Som conscients que -tot i que la majoria- som feliços jubilats, no a tothom un dijous entre setmana del mes de juliol, li va bé quedar per a un dinar: Petites escapades turístiques, l’estada en alguna de les segones residències, kangurs de nets, alguna imprescindible revisió -de xapa o pintura- com les que cal fer als nostres vells cotxes... o, no ens enganyem -faltaria més-, perquè a alguns no els ha vingut de gust, no podien o teníem d’altres prioritats o compromís ...

El fet -i aquí comença la crònica- és que el passat dijous, dia 17, puntuals a l’hora acordada, els uns amb el tren i la majoria amb cotxes, hem fet cap a l’espai d’aparcament del restaurant «L’ERMITA» de Sant Pol de Mar.

Després de les preceptives salutacions. Sense entretenir-nos gaire -passaven uns minuts de 2/4 de dues- entrem al local amb la intenció d’ entaular-nos i «anar per feina»...

Ens atén, el que -pensem- és el responsable del nostre grup. «L’Ermita» és una Escola Universitària d'Hostaleria i Turisme on, un entusiasta grup d’estudiants -molts d’ells hostatjats al mateix hotel- aprenen els diferents oficis i graus formatius d’aquest sector: Direcció hotelera, direcció de restauració i esdeveniments, gastronomia i direcció de cuina,...

Aquest responsable, ens acompanya fins a un menjador -encarat al mar- on ja hi tenim una gran taula preparada. Ens pregunta si el lloc i parament el trobem bé i ens convida a anar-hi prenent seient. Els d’un costat amb vistes al mar... i els de l’altre a les boniques i rialleres cares dels companys i companyes que tenim davant... Tots i totes amb molt bones vistes... diem.

Tot seguit, quan tothom confia que comenci l’esperat «ritual» del dinar, ens ofereixen uns còctels de benvinguda -amb alcohol o sense, segons els gustos- acompanyats de diversos assortits d’olives.

Al poc, ens serveixen l’aigua i qui en vulgui cerveses. Demanem algunes ampolles de vi, de la DO Penedès que, un dels nois que ens atent, ens va servint amb atenció i molta cura.

Després ens aniran servint els primers plats, «entrants» en diuen, que prèviament hem demanat: «Timbal fred d'albergínia a la brasa, préssec, espatlla de pernil ibèric i emulsió de salsa de miso»; «Lingot de síndria osmotitzada, sardina fumada, tomàquets xerri semi-secs, vinagreta de fruita de la passió i alfàbrega»; «Brioix amb tàrtar de vedella, rovella i rovell d’ou texturitzat»; «Canyuts del Delta de l’Ebre a la carbonara, daus de moniato a la brasa i caviar d’arengada».; La versió de «L’Ermita» de «Vitello Tonnato».

I, quan ja ens han retirat els plats i coberts del primer plat, ens comencen a servir els segons, els «plats principals» com els anomenen aquí: «Arròs caldós de llamàntol»; «Calamars a la brasa, patates forneres, salsa Donostiarra i tinta»; «Magret d’ànec, terrina de patata i formatge, puré de moniato i cítrics i salsa Marsala»; «Costella de porc, parmentier de carbassa rostida, salsa hoisin casolana d’albercoc».

Tot i que el llamàntol deu ser mort, déu n'hi do com es resisteix....

Rematem l’àpat, amb un assortit de pastisseria artesana i gelats que ens van oferint i presentant damunt d’una safata el responsable de la sala i el noi que ens ha anat servint molts dels plats. Mireu, a les fotografies, el goig que fan:

Diferents instantànies i moments del dinar d'estiu

Donem per tancat el dinar amb els cafès, tallats i, algun "didalet" de whisky.

Demanem el compte, fem números, paguem i ens acomiadem dels qui ens han ates tot agraint-los el bon servei.

Abans de marxar, però, ens fem -per a la crònica i la història- la foto del grup. Desitjant-nos, als presents i als i les que no han pogut venir, un molt bon estiu i un feliç retorn al nou curs que reprendrem, si Deu i la Mare Natura volen, amb la sortida Xino-Xano que tenim prevista pel proper dijous 4 de setembre.

Fins llavors, doncs, cuideu-vos molt i una forta abraçada.

Text.- Pep

Fotografies.- Enric C., Josep F. I Pep.