VII ena SORTIDA DEL CICLE XINO - XANO

Aquesta vegada la sortida va tenir un objectiu més aviat místic que no pas esportiu, dit això des del respecte que es mereixen les paraules. És a dir místic amb la rel·lativitat que les nostres ànimes poc acostumades al exercici espiritual i/o filosòfic (escric per mi) poden marcar-se com a fita, i esportiu amb la limitació que les nostres cames (de trenta anys cada una pel cap baix) ens imposen.

Però heus aquí que en Carles ens va dur a Ogassa per homenatjar a en Lluís Maria Xirinacs que com és sabut es va deixar morir a les muntanyes del terme d'aquesta població del Ripollès i això va emplenar la sortida de misticisme i cadascun dels llocs per on varem passar va adquirir la seva quota d'història.

Abans de relatar-vos com va anar la sortida, deixeu-me dir que he escollit l'expressió deixar-se morir amb tota la meva intenció, car els valents que porten la seva lluita fins les darreres conseqüències no es suïciden, que és un acte covard davant de la vida. Els que fan vaga de fam, o vaga de salut com en el seu cas, es deixen morir per tal d'aportar el seu gra de sorra a la causa.

Amb tot respecte us transcric els últims paràgrafs del Acte de Sobirania d'en Lluís M. Xirinacs:

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

ella és una mica més lliure,

perquè jo soc en vosaltres, amics!

Un altre cosa és la meva posició envers la minsa força de l'individu enfront del poder. "Ahora, para que se joda el comandante, no como."

El comandant es fot, però tu més. És la tàctica dels indis "Arapajoe":

"Ahora pa joé, me ban a oí"

Serà que soc covard.

Be, anem per feina, el dia dijous 3 de juny el sol es va presentar puntualment a les 6:19 i de bon matí va començar a lluir. L'aplec es va organitzar en dos grups, en Pep Arisa amb el seu TOYOTA RAV va passar a recollir a en Llorenç, en Josep Maria i la Montse a domicili, i en Pepe Figueredo amb el seu HONDA CRV ho va fer amb en Joan Simarro, en Carles, l'Elena i jo mateix a la façana del Nou Hospital de Sant Pau. No cal que us digui que no varem quedar a la sortida del sol sinó un pel més tard, cap a les vuit tocades.

Un cop tots dos grups en marxa, la trobada general es va produir, com ja comença a ser tradicional en les sortides en cotxe, a la benzinera de Montcada, per des d'allà seguir camí plegats cap a Sant Martí d'Ogassa a on varem esmorzar i admirar la seva església Romànica.

Per aquest ordre, el primer és el primer!!

Restaurades les forces i fotografiada l'església, varem continuar, no sense algun dubte, fins l'encreuament de camins previst a la cota 1.450, lloc on varem posar els comptadors a zero.


El primer recorregut fins al Pla Xirinacs (abans Can Pegot) va ser planer i ràpid. Pel camí en Carles en Llorenç i la col·laboració historicista d'en Pep ens van posar a dia a els que fins llavors érem ignorants dels últims moments del personatge que ens proposàvem honorar.






En arribar al monument no varem fer el minut de silenci, però quasi.
I quasi varem fer la foto, però no perquè la targeta de memòria de la NIKON d'en Joan Simarro es va negar a continuar fent de magatzem de Megabytes.
La PENTAX compacte d'en Joan Miquel (l'única que participa de les sortides XXR munida de tres potes) també va fallar per manca de fluid elèctric, és a dir bateria baixa.



Superats aquests desastres varem desfer el camí per passar al costat dels cotxes (encara hi eren) i pujar vers el coll de Jou, no sense esforç, sobre tot en Carles i el que escriu que ens varem quedar els últims en el recorregut, però això si, els primers en esbufegar.
Aquesta cirumstancia ens va permetre d'estrenar una parella de "walkies" per fer saber al grup que anava davant que estàvem be però que al igual que els rodalies "circulàvem amb retard". Tant de bo que els haguéssim tingut a la sortida de Cànoves.
El cas és que tant en Carles com jo en arribar al coll de Jou varem poder dir "Fava", encara que no us ho creieu, però no varem poder dir res més, ni tant sols quan les "ladies" varem proposar de pujar al Taga. Afortunadament, el sentit comú es va imposar i no varem ni intentar-ho.


A partir d'aquí, avall va que fa baixada, tornarem a on eren els cotxes i varem decidir d'acostar-nos un altre cop al pla Xirinacs per fer la foto oficial amb la NIKON de la Montse, perquè a les hores ja havíem descobert que la foto d'en Joan Simarro no hi era a la targeta .

Com que l'hora de dinar apremiava seguírem amb els cotxes fins el coll de la Tuta i un cop descavalgats varem pujar els escassos cinquanta esglaons del mirador del Puig de l'Àliga.
Va pagar la pena, la vista extraordinària que s'ofereix des d'allà estant no te preu.







Aquí vaig aturar el comptador de passes i ens va donar la discreta xifra de dotze quilometres i dos cents quaranta metres. Tot just el que cal per no ser qualificat de "gaynada". (Havia escrit un altre cosa però era politicament incorrecte).
Tots cap als cotxes cap a Ogassa i finalment, l'hora que tothom esperava , a Can Costas hi falta gent!!

A Can Costas hi faltaven exactament nou.

Taula parada, menú abundant encara que gens sofisticat, i preu més que correcte amb extres inclosos, àdhuc foto feta per l'amo davant del restaurant que com no, va assegurar-se que el nom de l'establiment sortís a la foto.

Acabat l'àpat, i com que encara ens quedaven ganes d'estar junts, ens varem aturar a Sant Joan de les Abadesses per fer la visita turística de la població, el seu impressionant pont i el bell monestir.










Ens van informar que si be els passadissos subterranis de la Abadia existien, les presumptes visistes nocturnes del Compte Arnau eren pura llegenda.

Jo no ho se, però fos la llegenda, fos el misticisme que infonia l'església amb creuer trevolat, o fos la sobredosi de bellesa austera i equilibrada del lloc, el cert és que am va fer sentir el síndrome de Stendhal.

Carles, Llorenç, Pep, moltes mercès.

Joan Miquel

Post scriptum: Si després de posar en majúscules els noms comercials dels éstris que hem usat a la sortida, no conseguim patrocinadors per futures sortides, ens ho haurem de fer mirar!!

J.M.

SOPAR D'ESTIU 2010

Companys i companyes, com ja vàrem fer l'any passat, repetim una nova oportunitat y "excusa" per a retrobar-nos.

Enguany el Sopar d’Estiu el farem, d’acord amb l’estació, vora el mar.

El lloc triat és el restaurant L’ONA (antic “Xiringuito de Premià”) http://www.restaurant-ona.com/ de Premià de Mar on podrem sopar a la fresca i a la carta, una bona tria d’especialitats marineres, amb un fons de música en directe (els divendres “Blues and soul”).

Recordeu que:

La data del Sopar d’Estiu és el DIVENDRES 18 DE JUNY.

L’hora, sobre les 21 hores del vespre.

El cost per persona por sortir, amb begudes incloses, per uns 30 euros.

Els responsables del restaurant ens han limitat el nombre de persones del grup en un màxim de 22 persones. Per això, obrim des d’aquest moment la “llista de comensals” que donarem per tancada en el moment en que arribem als 22 inscrits. Cal doncs, aquells i aquelles que vulgueu i pugueu venir , que confirmeu la vostra assistència trucant a en Josep Lluís Lirola al telèfon 937 590 640 / 639 335 447 o escrivint un correu electrònic a ligabcn@gmail.com .

El company Joan Miquel, a partir de totes les filmacions fetes en la Sortida de Castellar d’en Hug de l’any passat, a muntat una pel·lícula en DVD que podeu aconseguir -tots i totes el qui hi estigueu interessats- demanant-ho prèviament al mateix Joan Miquel jm.cortes@telefonica.net que aprofitarà la trobada del sopar per a lliurar-los.

Confiem amb la vostra resposta i, si és possible, presència.

Una abraçada.

LA SORTIDA DE PRIMAVERA 2010

El passat cap de setmana del 14, 15 i 16 varem fer la sortida de primavera d'engüany, amb menys assistència que l'any passat però amb el mateix caliu, i cal dir-ho, en aquesta sortida m'he engreixat 2 quilos i la tensió està pels núvols.

Aquesta vegada va ser en Pep Arisa qui va encarregar-se pràcticament de tot amb un èxit total i sense sortir-ne ni una mica del pressupost.

Crec sens dubte que em puc arrogar la representació de la totalitat dels expedicionàris per qualificar la seva organització de memorable "Cum Laude".

Pels vols de mitja tarda del divendres 14, ens varem trobar,gaire be tots al mateix temps, a la plaça del Firal de Sant Feliu de Pallerols. Després d'acomodar-nos a la Fonda Finet (nom que deu de fer referència al cognom de l'hostaler però de cap manera a la mestressa consort) i per fer temps fins l'hora de sopar ja varem començar la primera sessió d'engreix al Bar L'Esbart.

Cerveses per a tothom amb les corresponents tapes.

El sopar de mitja pensió, senzillet però contundent, en acabar i un cop traslladats a la Nova Fonda, estrena de la "peli" de la sortida de Castellar de N'Hug, amb més voluntat que eficàcia degut a problemes tècnics d'en Joan M. El que Havia de ser la "Premiere" anunciada a bombo i plateret va ser una mostra en pantalla petita i so apaivagat pel volum verbal dels dotze espectadors. Això si, ja teniu preparats els DVDs per tothom que us podreu emportar els que vingueu al sopar del 18 de juny.

L'endemà primera sessió d'engreix a les nou del matí amb desdejuni de bufet lliure i cafè directament en vena.

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Ens varem repartir en tres cotxes i sense pressa cap a Olot, però seguint les recomanacions del nostre hostaler, varem enfilar-nos a l'Àrea de Xenacs i llavors caminant (una micona) fins el mirador de Puig Rodó per gaudir de la excel·lent panoràmica que es divisa des d'allà estant. Desférem el camí i no ens varem aturar a Olot sinó que seguírem via cap a Besalú, lloc a on en Pep va fer gal·la dels seus coneixe-ments d'història per a que nosaltres poguéssim fruir de cada racó dels carrers de la vila, i fer moltes fotos, moltíssimes.

Reportatge fotogràfic a carrec d'en Joan Simarro,
i foto oficial (la que sortim absolutament tots) meva.

Volta per Castellfollit de la Roca, enfilat a la seva roca basàltica, Oix i Beget i finalment Rocabruna on a dalt de les seves escales, el restaurant “Can Prujà” ens tenia preparada taula. La taula i un àpat pantagruèlic, Carpantàssic però de disseny (alguns plats eren quadrats), segon atac del dia al nostre equilibri energètic.

I a la tarda, a voltar de nou per Camprodon i Sant Pau de Segúries, la Vall de Bianya i cap a Sant Feliu, a sopar. Tornem-hi que no ha estat res!! La majoria no varem sopar massa, però la sobretaula si que va ser llarga. Mercès a la resta de Cointreau d’una ampolla, que va servir com a evidència, varem copsar les claus imprescindibles de l’especulació.

El debat va ser conceptual i aclaridor, encara que no varem passar de les definicions, les conclusions varem ser que:

1. Ningú de nosaltres ha estat responsable de la crisi que estem vivint.

2. Tots som o hem estat una mica especuladors a l’hora de vendre propietats immobiliàries. (Versió granet de sorra).

3. Les conseqüències de la crisi las pagarem els de sempre.

A còpia de debat i conclusions se’ns varem fer les “quantes” car les “tantes” ja ho eren al començar la sobretaula, només l’hospitalitat de l’hostaler va ser la raó de que no ens fotessin fora del menjador.

El diumenge es va continuar amb la mateixa tònica de engreix, visita i manduca, més que res per no perdre la costum. Un cop enllestida la nostra cita amb el desdejuni de bufet, varem fer cap a la vila medieval de Santa Pau, a on contràriament al que estava previst al programa, no varem poder visitar la seva església gòtica perquè s’hi estaven celebrant les primeres Comunions de totes les parròquies de la baronia que s’havien aplegat per fer-ho a Santa Maria.

Això si, l’església no, però L’Arcada de l’Aram si que la varem visitar, sobre tot per que no ens manqués de res de “jalar” un cop acabada la sortida de primavera.

I llavors cap el Croscat, una mena de parc temàtic vulcanòfil realment interessant, sinó que una malaurada esllavissada ens va impedir de veure la xemeneia del volcà.

Però la passejada va ser oportuna per obrir la gana i tornar a fer bon paper al Hostal dels Ossos. (No us confonguéssiu! No el nostre hostal, sinó el dels ossos, húmer, cúbit, ràdius, etc.) Tot boníssim, però jo destacaria els fesols de Santa Pau, producte estel de la terra.

Encara un altre canvi al programa, a fi de be, però. La visita a la fageda d’en Jordà va ser la darrera activitat de la sortida de Primavera, i a banda de la bellesa de la reserva natural, ens va servir també per pair tant de dinars, d’esmorzars, de sopars.

I és que, companys i companyes, quan les coses se’ns despengen, quan caminar dret és un triomf, quan una travessa de tretze quilòmetres comença a ser un exercici violent, la única aventura que ens queda és la de la gastronomia. Tot i que,...a les companyes se els hi despengen poc, tot i que,...elles caminen fent “la senyora”, tot i que,...les companyes fan més quilòmetres darrera dels nets,... la única aventura que ens queda és la de la gastronomia.

No varem cantar els “Adéus”, però ens varem acomiadar efusivament al aparcament de la Fageda, i un cop cadascú a casa, sens dubte varem sentir el goig del objectiu assolit:

Cap de setmana passat en bona companyia, comarca molt verda visitada, i sensació d’haver donat temps al temps per gaudir de visites pausades que normalment quan es fan en la unitat familiar son fetes a corre-cuita.

Joan Miquel

7 ena. XINO-XANO

COLL DE LA TUTA (OGASSA)

Data.- Dijous 3 de juny 2010

Tipus de sortida.- En aquesta ocasió anirem a un lloc interessant pel seu païsatge i, alhora, emblemàtic. Al Paratge de la Tuta s'hi deixà morir en Lluís Mª Xirinacs.

Itinerari.- Deixarem els cotxes passat Ogassa i el veïnat del Prat del Pinter continuant, a peu, fins el Pla de can Pegot- Pla Xirinacs on hi ha un monument a la seva memoria.

De retorn, dinarem al restaurant Can Costas d' Ogassa ( per tal de reservar taula, els/les que volgueu venir cal que ho digueu a en Carles, abans del día 1 de juny) http://guiacat.cat/restaurant/can-costas-ogassa

Lloc i hora de trobada.- Farem el mateix que en la darrera sortida a Tavertet, un grup a casa d'en Josep Maria i Llorenç i l'altre grup (amb el cotxe d'en Pepe Figueredo) a l'aparcament del nou Hospital de Sant Pau. Hora de trobada les 8 del mati i podem quedar, després, tots els cotxes a la mateixa gasolinera de Montcada, poc abans del peatge, a les 8,30 h.

Equip recomanat.- El adeqüat a l'epoca, no oblideu l'aigüa i -si és el cas- la crema protectora per al sol.

El vídeo de la 5ena XXR

Quan la tecnologia assoleix les alçades que ens anem acostumant últimament, quan els processos tècnics que fem servir els coneixem en el seu conjunt, però els desconeixem totalment en les seves fases individuals, llavors la tecnologia esdevé quelcom de màgic.

Sabem, pot ser, que per "pujar" un arxiu d'imatge a una cosa virtual que anomenem "blog" hem de respectar unes determinades característiques de mida, de format i de protocol, però se'ns escapa l'importància de que un quatre en una determinada extensió d'un arxiu tingui o no complements d'acrònims de grafia comprensible però pronunciació impossible.

Sembla ser que "5ena XXR.mp4 MP" no és el mateix que "5ena XXR.mp4 MSIF". I ara em direu, tros d'ase, està clar que no és el mateix!! Molt be eixerits!! No és el mateix, però a mi em sona el mateix que si diguéssim:

Abra Cadabra ClanOsGris "5ena XXR.mp4" Send. Per comptes de:

Abra Cadabra ClanOsGris "5ena XXR.mp4" Send. Perquè no canvia l'ordre de comandament sinó que el que has canviat és un petit detall sense importància aparent que ningú t'havia fet notar, perquè no tenia importància.

Llavors é quan l'estat d'ànim te influència en la tecnologia.

Tot aquest rotllet ha estat per explicar-vos perquè no he pogut pujar el vídeo de la 5ena Xino xano fins avui. I a sobre no ha quedat com altres vegades. Insistiré.

Per cert, ja varem fer la 6ena Edició del cicle de sortides Xino Xano, ho sabíeu?

Pot ser no, perquè sembla que que no hi han més "bloggers" que en Pep, en Joan S. i jo.

Salut.

Joan Miquel

6ena SORTIDA XINO XANO

PELS CINGLES DE TAVERTET (Les Guilleries)

En aquesta ocasió la sortida serà per les terres d'en Serrallonga "des del Far a Tavertet...", nosaltres però ho farem una mica més curt:

DE TAVERTET AL PUIG DE LA FORÇA

Data: Dijous 6 de maig 2010.

Hora i lloc de trobada: A concretar, en funció dels cotxes i dels que siguem. Però donat que el desplaçament és llarg, caldrà matinar una mica (per evitar la caminada en les hores de més calor).

Recorregut: 6 km.

Desnivell: +/- 100 m. (practicament anem per dalt del cingle).

Dificultad: Baixa, només al final, al accés al Puig, s'ha d'anar amb compte ja que el camí és arran de cingle).

Itinerari: Sortim de Tavertet pel carrer del mig, en direcció SO, pel camí més ample, entre els cingles i el camp d'esports. Continuem pe´r la pista principal i en el punt que la cinglera s'enlaira, a l'esquerra, podem deixar la pista per un corriol i anar a la muralla Ibérica, des d'aquí podem anar resseguint la cinglera o tornar a la pista fins a la masia del Castell. Un cop passada la masia arribarem al mirador del Castell un cop passat el mirador continuarem per la pista fins arribar a un corriol a mà esquerra (indicat amb senyals de la Diputació). Ens endinsarem corriol avall per unes escales de pedra fins arribar a un replà amb balmes a la dreta, marxarem per sota les balmes i per sobre un caminoi planer. El caminoi porta a una escaleta es baixa i arribarem al peu del Puig de la Força, si pugem a dalt gaudirem de grans vistes a totes bandes.

Transport d'aproximació: Cotxes (ja quedarem, en funció de les disponibilitats i del que siguem).

Dinar: Restaurant Can Baumes (Tavertet). http://www.restaurantcanbaumes.com/

Equip: El apropiat al temps (cal pensar en dur l'aigüa que es cregui necessitar i barret i protecció per al sol).

Pressupost: Dinar sobre els 15 euros. Transport a "negociar" amb el propietari del vehicle.

Inscripcions: Convindria dir els qui hi anem (més que rés per la "logística" de transport i el dinar) a en Joan Simarro com més aviat millor però com a máxim abans del dimarts dia 4 de maig).

Animeu-vos a venir, ja sabeu que ens ho passem molt be.

FELIÇ SANT JORDI 2010

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara o tots els dracs del món.

Josep Maria de Sagarra

5ena. Edició del cicle de sortides Xino Xano

Tal com era previst, el dijous 8 d'abril, varem anar al Castell de Burriac. Va organitzar la sortida en "Pepeluí", impecablement be.

Núvols alts, un pel de resol, temperatura agradable, cost ajustat al pressupost, total (pels que tenim descompte de RENFE) 26.40 €, dinar de "gourmets" a preu més que raonable. Tot perfecte, sinó és que la Montse i en Josep Maria no van poder venir perquè la mare de la Montse estava malalta.

I avui és daquells dies que no ve de gust escriure, finalment la seva mare ha traspassat.

Déu la tingui a la Glòria.

Les fotos que va fer en Joan S. ja son pujades al disc virtual, per tant qui vulgui les pot veure i baixar, i pel que fa a la ressenya de l'excursió, com que vaig gravar en vídeo, ja tinc el reportatge muntat. Quan el Blogger m'ho permeti el penjaré, avui no funciona.

Montse, Josep Maria, una forta abraçada.

Joan Miquel

DIA MUNDIAL DE L'ACTIVITAT FÍSICA

Aquest 6 d'abril es celebra, per primer cop a Catalunya, EL DIA MUNDIAL DE L'ACTIVITAT FÍSICA.

El Dia Mundial de l'Activitat Física es va començar a celebrar el 6 d'abril de 2002 a Sâo Paulo (Brasil), gràcies a l'impuls d’Agita Mundo (xarxa mundial per a la promoció de l'activitat física). Agita Mundo és una organització independent a la qual l'Organització Mundial de la Salut (OMS) dóna tot el seu suport i la qualifica com a essencial en la lluita contra el sedentarisme.

Des de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya s'anima a totes les entitats, grups i persones a títol individual a dedicar, com a mínim, 30 minuts diaris a fer una activitat física com per exemple:

- Caminades: amb els vostres veïns, empleats, alumnes, col·legues o amb la gent d’altres poblacions.

- Jocs: que animin a fer activitat física, com esports o jocs on els participants
perdin o guanyin les rondes i aleshores paguin penyora fent abdominals, saltant, fent una cursa o caminant durant una estona.
- Passejades amb gossos.
- Dia de les escales: podeu establir un dia en que els ascensors pels 3 primers pisos es desactivin. Recordeu deixar un ascensor per les persones que no poden pujar escales.
- Concursos de ball per fer moure la població.
- Seminaris, tallers, fòrums, etc..

Nosaltres des del nostre Bloc, també ens hi afegim i, ben segur que farem tot el que poguem.

Per a més informació podeu clicar http://www.pafes.cat/

ATENCIÓ: CANVI DE DATA DE LA 5ena XINO-XANO

BENVOLGUTS COMPANYS I AMICS,
LA SORTIDA XINO-XANO DEL PROPER MES D'ABRIL
NO SERÀ EL DIJOUS DIA 1 (Dijous Sant) SINO QUE LA
FAREM EL DIJOUS DIA 8.

(Independentment del canvi de data, tot el demés queda en la forma i contingut que es diu en l'"entrada de Bloc" del passat día 22 de març)

Els qui pogueu animeu-vos a venir. De moment, ja som 9 els qui hi anem.

JA ÉS PRIMAVERA EN EL CLAN OS GRIS

PRIMAVERA
Ja la tenim aquí!!
Ningú sap com ha estat! Però la primavera ja és arribada! Encara amb fred, que no toca, amb una mica de pluja, que és el que toca, i tot plegat és un pel confús perquè segons diuen els experts estem en NAO negativa. Que és quelcom de la circulació atmosfèrica i que es veu que ens fot directament.
I... com que ja és primavera en el CLAN OS GRIS, convoquem la tradicional sortida de primavera:

SORTIDA PRIMAVERA 2010

Dates: divendres 14 (per la tarda-vespre), dissabte 15 i diumenge 16 de maig del 2010.

Objectiu.- Passar un cap de setmana, en bona companyia, tot visitant una comarca verda, molt verda, amb uns paisatges que han estat font d’inspiració de pintors i poetes.
A La Garrotxa hi podrem observar dos tipus de paisatges ben diferents:
La Zona volcànica, a la meitat sud de la comarca, amb més de 40 volcans i diverses “colades” de lava que formen un paisatge suau alternant boscos i conreus i l’Alta Garrotxa, on el relleu es torna més abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos.
La vall del riu Fluvià fa de partió entre aquests dos interessants paisatges.

Què hi farem ?.- El més probable és que siguem una colla de entre 12 i 18 persones, amb 3 o 4 cotxes per a fer els desplaçaments.

1.-Ens hostatjarem, en règim de mitja pensió (sopar, dormir i esmorzar) a la Fonda Finet ( http://www.fondafinet.com/ ) de Sant Feliu de Pallerols. Aquest poble situat a la Vall d’Hostoles, al sud de la comarca, es conegut com el poble de les 50 fonts (alguna, la de la Fàbrega, propera a la Fonda) i dins de la “terra dels remences” ( pagesos catalans que, al segle XV, assoliren amb la seva lluita les llibertats personals que en d’altres llocs de la península i d’Europa no s’aconseguirien fins molts segles després).
La Vall d’Hostoles, entre les Guilleries-Collsacabra i els primers volcans del Parc Natural, és una de les zones més boscoses de Catalunya (alzinars, rouredes i fagedes envolten els prats i camps de conreu.

2.- El dissabte farem la primera excursió. Sortirem (aproximadament sobre les 9 h 30’), després d’esmorzar, de Sant Feliu de Pallerols tot remuntant la Vall, travessarem la Vall d’en Bas tancada per l’imponent Puigsacalmp, fins a Olot (capital de la Comarca que travessarem sense aturar-nos-hi); seguint, per la Vall del Fluvià, fins a Besalú, vila on cada racó traspua història, on dedicarem el temps necessari per a veure els seus carrers, places i monuments (monestir de Sant Pere –S. XII-, hospital de Sant Julià, Casa dels Arcs, Cúria Reial, Banys jueus, etc.), i el famós “pont Vell”. Continuarem, tot passant a tocar de Castellfollit de la Roca, poble situat al damunt d’una impressionant cinglera basàltica de 50 m. d’alçària (que veurem des d’un dels seus millors angles) fins a Oix, petit poblet, ja a l’Alta Garrotxa, on podrem veure la seva església romànica i dos grans castells (un d’ells del “republicà” Sr. Hortalà); continuarem per una pintoresca carretera de muntanya fins a Beget ( pintoresc poblet, amb l’església romànica de Sant Cristòfol i el seu famós Crist en Majestat), després de visitar-lo, ens arribarem, per a dinar-hi, a “Can Prujà” de Rocabruna, on ja hi tindrem la taula parada sobre les 14 h. 30’.
Desfarem el camí, fins a la Fonda Finet, passant per Camprodon, ja al Ripollès, i per Sant Pau de Segúries, tot contemplant els prats de les altes valls del Ter, retornant pel túnel de Callabos a La Garrotxa, travessant la bonica Vall de Bianya, fins a Olot i Sant Feliu de Pallerols on arribarem a la tarda-vespre.
A la nit farem l’estrena Mundial de la peli protagonitzada per tots nosaltres a la sortida de febrer del any passat a Castellar de’n Hug.

3.- El diumenge, la segona excursió. Aquesta jornada la dedicarem a voltar, pel cor de la Zona volcànica. Sortirem de Sant Feliu, també després d’esmorzar per arribar-nos fins a Santa Pau, vila medieval capital de la baronia del seu nom, amb un gros castell bastit als segles XIII-XIV, una plaça porticada anomenada el Firal dels Bous, l’església gòtica de Santa Maria i l’antic recinte de la vila-closa que visitarem. Desfarem camí tot aturant-nos a l’Àrea de Can Serra de la Fageda d’en Jordà (reserva natural, situada a 550 m d’altitud on nombrosos faigs creixen sobre la “colada” de lava del volcà del Croscat que formà uns petits i suaus turonets -anomenats “tossols” pels garrotxins- i considerat un ecosistema únic), que recorrerem -a peu- per un petit itinerari d’uns 1,5 km. (uns 35’ ). Si anem be de temps, podem arribar-nos, també, a veure el tall que una antiga cantera va fer al volcà Croscat, avui restaurada i que mostra l’estructura interna d’un con volcànic (l’itinerari que hi porta és d’uns 4 km. (aprox. 1h. 15’). Sobre les 14 h 30’ anirem a dinar al proper Hostal “dels ossos” ( http://www.hostaldelsossos.com/ )de Batet de la Serra.
Després del dinar, acomiadarem la Sortida retornant cadascú a casa seva, fins a retrobar-nos de nou a la propera Trobada, que serà per a sopar, el mes de juny.

Pressupost.- La Fonda costa (ho podeu mirar a la web.) uns 46 euros per persona i nit. I els dinars de dissabte i diumenge hem calculat que uns 50 o 60 euros (entre 25 o 30 euros per àpat, en funció del que demanem i/o bevem....). Així que els tres dies: sopar i dormir de divendres; esmorzar, dinar, sopar i dormir de dissabte i esmorzar i dinar de diumenge; suma per cap entre 140 o 150 euros en total. Preu de crisi !!!

Afegiu-vos-hi !!!!! De moment som en Llorenç i l’Isabel, en Joan Miquel i la Glòria, en Joan i la Lydia, en Josep Maria i la Montserrat, en Pep (sol, la Maribel és aquests dies- de viatge a Turquia), en Carles i l’Elena, la Montse Pedra i la Dolors. 13 en total.
Tots els qui pugueu i vulgueu afegir-vos-hi podeu posar-vos en contacte amb qualsevol dels qui hi anem, per tal de poder actualitzar el nombre de pernoctacions i de dinars en els respectius llocs.
Donem com a data màxima d’inscripció el divendres 30 d’abril.

Una abraçada a tots/es.

Us preguem que confirmeu l’assistència a en Pep Arisa:
joseparisa5@gmail.com que és qui ha fet la reserva a la fonda.

Fora convenient també que dieu si voleu còpia de la peli en DVD, per preparar-ho, o en cas contrari porteu un llapis de memòria de 4 Gb per poder-vos-ho copiar.

Mercès

5ena. SORTIDA XINO-XANO

PER LES TERRES DEL SENYOR DE BURRIAC...

Data.- Dijous dia 1 d'Abril del 2010

Destinació.- Castell de Burriac (el Maresme)

Hora i lloc de trobada.- Estació RENFE Pça Catalunya a les 8, 40' per agafar el tren que surt a les 8,59 destinació Matarò.

Arribada a Mataró a les 9,39. En Josep Lluis (coordinador de la sortida) ens estarà esperant davant de l'Estaçio i a les 09,45

Agafarem el bus de Sagales fin a Argentona (ja que el tranvia horas d'ara no funçiona) arribarem a Argentona a les 10,10.

Ja a Argentona, si teniu ganas farem un cafeto i si no, despres de recorre mig poble anirem pel cami de la Font del Cami - Font del Ferro i despres ja pujarem pel cami del Castell.

Durada de la sortida, a pas Xino-Xano, una hora i mitja de pujada i uns 3/4 d'hora de baixada. Esmorzarem a mig camí. Per tant calculem que la durada, en temps de l'excursió pot ser (amb pauses incloses) d'unes 3 hores.
El desnivell es de 313 metres (ja que Argentona esta a 88 metres i el Castell a 401metres). La dificultat, com ja és habitual, "mitja-baixa" (que no ens passi rés...)

Dinarem al restaurant "Els caçadors" d'Argentona http://www.loscazadores.com/
El presupost del tiberi pot ser d' entre 12 a 16 €

Degut a que la tornada tambe sera amb els de la Sagales fins a Mataro ens tindrem de adaptar als horaris d'aquesta Cia.

Tots aquells/es que ens volgueu acompanyar podeu posar-vos en contacte amb en Josep Lluís (més que rés per a encomanar el lloc per a dinar) abans del 29 de març.

4a. Sortida del cicle Xino - Xano

DIJOUS 4 DE MARÇ DE 2010 4a. SORTIDA XINO - XANO

Companys i companyes, m’heu de perdonar. He hagut de deixar passar tot el cap de setmana per tal de tornar a tenir el to muscular i l’ànim per ser capaç d’escriure el report de l’excursió. I és que el que havia de ser una sortida de dificultat mitjana, es va convertir per obra d’una inconsciència col•lectiva en una excursió llarga, penosa, i del tot forassenyada per seixantons com nosaltres.
La cosa va començar molt be, amb el record emocionat d’en Carles que segons diu va néixer com a esser multicel•lular

en Can Congost (nou mesos abans del que figura en el seu DNI), va continuar tot molt be fins al Castanyer Gros.


Sant Salvador de Terrades

Roc Fiter

El punt d’inflexió va ser llavors. Se’m va acudir preguntar a en Carles si ell quan era jove, pujava i baixava al castanyer tot pel dret. Aquí es va demostrar que no sempre el que decideix la majoria és el més assenyat. Ens varem creure que encara teníem vint anys, i varem baixar pel dret, i diguem-ho tot, també ens varem perdre. I sobre tot, varem fer el que no s’ha de fer mai. Separar-nos.

>







Va haver-hi un moment que estàvem dividits en quatre grups, sortosament això va durar poc, però la divisió en dos nuclis va arribar fins a la fi de la Xino-Xano.
Això si. Varem gaudir com a “vedells” i “vedelles”, perquè l’equivocació ens va permetre aconseguir la nostra quota d’aventura que sens dubte ens cal.

Tot plegat van ser 13.5 Km segons els organitzadors, entre 14.3 i 15.4 segons el meu podòmetre (que va fallar) i només 10 Km segons la Guàrdia Urbana. A totes les manifestacions passa el mateix.
El coordinador va ser en Llorenç i els assistents varem ser en Carles, en Pep en Josep Maria, na Montserrat, en Joan Si, en Pepe, en Pepeluí i en Joan Mi, que tots assedegats al arribar a Sant Antoni de Vilamajor varem engolir les cerveses de ritual.
El recorregut oficial va ser: Cànoves. Pont de Muntanya, Can Quintana, Sant Salvador de Terrades, Can Cuc, Font dels Horts, Castanyer Gros, Font de les Bardisses, Tarteres del Morro Negre, Font Freda de Vallfornès, Pantà de Vallfornès, Pla de les Illes, Pont de Muntanya, Cànoves.
13,5 km. Desnivell + 550 m, - 534 m. El dinar va ser en el restaurant “El Refugi” de Sant Antoni de Vilamajor.

Molt be. Sis van poder gaudir de paella, segons diuen boníssima, la resta no.


















La resta d’expedicionaris no varem gaudir de la paella, però la resta del menú també va ser molt bo. (Calia aclarir-ho)

En acabar en Joan Si que feia poc havia celebrat el seu aniversari, ens va convidar a dues ampolles de Juvé i Camps, reserva d’en Joan.

Ah! Pels que m’ho heu preguntat, vaig arribar mitja hora tard al curset.
J.M.

Homenatge a Salvador Espriu

Avui fa un any que varem començar a publicar aquest blog, i per celebrar-ho, volem fer un petit homenatge a Salvador Espriu.
Precisament avui que es commemora el vint i cinquè aniversari de la seva mort.

Permeteu-me que en aquests temps d’irritació que ens ha tocat viure, tingui un record per un dels seus poemes del llibre “El caminant i el mur”

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

4ª SORTIDA XINO-XANO

Ruta circula des de Cànoves a Cànoves passant per Sant Salvador de Terrades, el Castanyer Gros d'en Cuc i el pantà de Vallfornès.

Dijous 4 de març del 2010.

Tipus d'itinerari.- Ruta per la feréstega vall de Vallfornès, pel acollidor veinat de Sant Salvador i la seva església neogòtica (des d'on es te una magnífica vista de la vall), continuarem fins a l'objectiu de la sortida que és el Castanyer Gros d'en Cuc (l'arbre amb més perímetre de la Península, 11,7 m), retornarem a Cànoves pel pantà de Vallfornès.

Recorregut.- 12,5 km.

Desnivell.- +434 m, -434 m.

Dificultat.- Mitjana. Gairebé, per no dir tot, el recorregut es fa per pistes.

Equip necessari.- Roba i calçat adequat al temps i lloc (roba còmode però que, també, abrigui, calçat amb sola dura i no lliscant).

Esmorsar.- Entrepà i/o fruita segons es vulgui. En Pep portarà la bota de vi i, segurament, en Pepe Luís el café (calent) i les "gotes".

Dinar.- Tindrem taula encomanada, a les 15 h, a el Restaurant "El Refugi" de Sant Antoni de Vilamajor.

Transport.- En aquesta sortida no anirem amb transport públic, hi anirem amb 2 o 3 (en funció dels que siguem) cotxes particulars. La logística per al repartiment de places i cotxes el farem-aquests dies que falten per a la sortida- per internet/telèfon.

Lloc hi hora de trobada.- El dijous 4-4-2010, a les 8h 30'. A la Parada del Metro de SANT ANDREU, al costat dret de la Meridiana on hi ha la parada d'autobusos interurbans.

Pressupost.- El dinar calculem que ens pot costar 15 euros per cap. Les despeses de transport caldrà "negociar-les" amb els xofers-propietaris dels vehicles.

Data límit d'inscripció.- Els/les que vulgueu i pogueu venir sou pregats d'avisar-nos a qualsevol dels qui normalment hi anem (Carles, Montserrat, Llorenç, Pepe Luís, Joan Miquel, Joan Simarro, Pep,...) com més aviat millor (per tal de lligar el tema cotxes i reservar la taula per dinar) però com a data límit el 24 de febrer a la nit.

Com sempre us animen a venir. Segur que, tot fent salut, hi passeu un agradable i divertit día. Animeu-vos !!!!

Mercès Don Pedro

Companys, i tanmateix amics. He de demanar-vos perdó perquè he deixat passar massa temps des de que varem reunir-nos amb en Pedro Beltran fins que ho he pogut publicar. Com a atenuant d’aquesta falta puc aportar que he volgut editar un reportatge videogràfic i que això m’ha pres més temps del que jo pensava.

El passat dimarts 2 de febrer, ja fa dons quinze dies, els remenadors de cireres del nostre Clan amb l’afegit d’en Quique Cots ens varem reunir amb Don Pedro a la cafeteria Európolis, al costat del camp del Europa.
El motiu de la trobada era manifestar-li l’agraïment per la documentació fotogràfica que ens havia lliurat i que ja hem incorporat al fons fotogràfic del Clan. Hem d’admirar el seu bon estat físic, sabem que fa esport, però sobre tot cal remarcar la seva memòria prodigiosa. Al seus vuitanta dos anys se’n recordava de més coses que nosaltres.

La trobada va servir també per assabentar-nos d’intrigues polítiques que ens varen passar desapercebudes llavors perquè no érem caps rellevants dels escoltes.

Mercès un cop més, senyor Beltran, no només per la documentació lliurada, sinó per tota una vida dedicada a l’escoltisme.

Joan Miquel

SORTIDA DE PRIMAVERA 2010

Dates: Divendres 7 (qui pugui), dissabte 8 i diumenge 9 de maig 2010

Lloc:

Casa rural "La Torre de Dalt" http://www.latorrededalt.com/ al poble de Camós (Pla de l'Estany) molt a prop de Banyoles. És una casa per a nosaltres sols, amb 10 habitacions de matrimoni (amb opcions de dos o un sol llit) i una habitació quàdruple amb 4 llits. La capacitat total (màxima) és de 22 persones. Te cuina, menjador, 10 banys, sala d'estar de 100 m2, llar de foc, gran porxo amb barbacoa, jardins i piscina.
Cost: El cost de la casa per a tot el cap de setmana és de 985 euros. Per tant si som el "complert" és a dir 22 persones, en resulta 45 euros per cap.
Pensem, per tant, rendabilitzar l'estada aprofitant al màxim la casa: dormir-hi, esmorzar-hi, sopar-hi, dinar-hi el divendres (qui pugui) i diumenge. Marxant, el diumenge, després de dinar.
Activitats: Com a principals activitats uns proposem la possibilitat de passar un cap de setmana d'esbarjo. Un lloc tranquil, amb piscina (si fa bon temps), possibilitats de fer petites excursions per visitar el romànic de Porqueres, de Pujarnol, de Palol de Revartit,... de fer una ruta insòlita per la ribera del riu Fluvià, ple de petits nuclis rurals i extensos conreus de farratge i cereals que, a la primavera, segur que estan en plana efervescència.... estem estudiant, la possibilitat de fer una petita excursió el dissabte dinant (a un cost raonable) en algun lloc de la ruta i retornant a Camós a mitja tarda. Diumenge, pensem aprofitar la gran porxada i la barbacoa per a fer una "botifarrada" per a dinar. Aquets dos dinars -el de dissabte i el de diumenge- juntament amb les despeses d'aliments per als esmorzars i sopars (pa, vi, ous, alls, patates -per a fer truites- tomàquets, embotits, cafè, llet, etc.) pensem que poden fer que el cost total per persona sigui al voltant de 100 euros.
Inscripcions i logística:Com podeu veure, el nombre de places és limitat a 22. Per tant, aquest és el nombre de persones que hi podem anar. Tots aquells que hi estigueu interessats, sou pregats de contestar aquests correu EL MÉS RÁPIT POSSIBLE dons l'inscripció es farà per RIGORÓS ORDRE DE RECEPCIÓ de les respostes. No cal dir que per al desplaçament mirarem d'aprofitar les places dels diferents cotxes que hi anem (compartint, si és el cas, les despeses).
Digueu-nos alguna cosa ABANS DEL DILLUNS 15 de Febrer a migdia (data límit en que tenim de confirmar la reserva i fer la "paga i senyal" al propietari). Si les places s'omplen abans us ho farem saber (respectant la "llista d'espera" per si es produís alguna baixa).

Gràcies a tots i a totes per la vostra comprensió. Si us plau, digueu-nos alguna cosa.